EXTRA DIA DEL TREBALLADOR
L’artista tonenca exposa els seus temes de natura a l’Espai Muriel Casals i a Can Sebastià, en color i en blanc i negre, respectivament
En altres obres Imma Parés varia més els colors, però en aquesta com en un altre grup hi ha més aviat degradació de gammes tonals. Treball que es dóna sobretot en el treball en grisos. Foto: Aleix Art
Tona/ Centelles. Avancem material perquè preveig una mica d’embús ara que tot sembla que es reactivarà amb la desescalada final i la intensa campanya de vacunació. Aquí considerem als artistes com uns treballadors incansables. Els amos d’un ofici ancestral amb les seves normes, pegues i obligacions fiscals. Cada artista és un món. No són tots els que poden viure només de l’ofici. Molts fan tàndem amb la docència o un altre camp. Però avui també és el seu dia.
Fa una setmana que tenim nova exposició a l’Espai Muriel Casals de Tona –Carrer Jaume Balmes, 51. Hi vam anar pel Carles Vergés al desembre i ara hi hem tornat per una exposició de l’artista tonenca Imma Parés: pintura acrílica, aquarel·la, gravat i dibuix. I apunts. I també material de treball. Tot són obres en color.
I hi ha una segona part expositiva amb obra amb blanc i negre (i grisos) a la sala de Can Sebastià, ubicada al centre de la vila, al carrer Major, 12. En aquest cas també hi ha aquarel·la, dibuixos a llapis i gravat. Hem visitat les dues exposicions en dies separats perquè a la Muriel Casals tenen obert durant els dies laborables i, en canvi, a Can Sebastià es reserven més els divendres i els caps de setmana.
Ambdues exposicions reuneixen obra nova i de la reserva. Ambdues parts es multipliquen els temes dedicats a la naturalesa: paisatges i racons marins o de interior i també fulles, com les del gingo que es multipliquen per gravats i en pintures. Ho podem veure, per exemple a la tela amb que l’artista va ser seleccionada a un Premi Centelles, fa uns anys.
En el terreny del gravat hi ha calcografies –com unes puntes seques acolorides- però també abundants monotips amb els que Parés va experimentant. A la mostra en colors també hi ha aquarel·les de gran format. La naturalesa que l’artista representa a vegades és inventada i a vegades es basa en apunts.
La força del negre
Personalment m’agrada més l’exposició dels negres, a Can Sebastià. L’exercici que ha de fer per graduar les intensitats dels grisos en dibuixos a llapis i en les aquarel·les em sembla més complicat i ric en resultats. Com dèiem també acull paisatges. Imma Parés es fixa en entorns de la comarca i en dies amb boira baixa, element que intenta reflectir en els seus dibuixos. Una de les aquarel·les feta amb “gris payne” de gran format, amb tota la gama de grisos possibles, va participar i va ser seleccionat fa uns anys, en una de les edicions del Premi Ynglada-Guillot.
L’exposició de Can Sebastià també acull alguns del dibuixos representats en composicions circulars –els tondos-, que es van poder veure a Centelles, fa uns anys. I sobretot també hi ha una sèrie interessantíssima de monotips, que també enriqueixen aquesta part expositiva: aquestes obres paisatgístiques semblen estar fetes tacant la planxa amb negre i fent el dibuix esborrant, donant lloc a paisatges i a efectes plàstics molt expressius.
La Imma Parés també ha notat els efectes de la pandèmia. Ella és professora a l’Aula Oberta de Tona i Sant Miquel de Balenyà i alumna de gravat a l’escola d’art de la Farinera a Vic. A vegades ni una cosa ni l’altra ha pogut fer aquests mesos. Per això va començar a gravar-se –amb ajuda d’una de les filles- uns vídeos que penja a Youtube, en que ensenyava tècniques, com a pintar amb aquarel·la o com pintar una natura morta. Els artistes també han necessitat reinventar-se, ja sigui en colors o en blanc i negre! L’exposició a la Muriel Casals s’allargarà fins el 28 de maig, però la de Can Sebastià hi serà fins el 9 de maig.
badaluc 