Ens informem de la vida i els progressos de la gravadora catalana que viu, treballa i fa obra pròpia a la capital britànica des de fa set anys
Foto de la capçalera: “Maternity”, fotopolímer de Raquel Martínez, sobre paper Somerset Satin de 300 gm. La imatge fa 60×48,5cm. Foto del Portfolio de l’artista
Centelles. Fa uns dotze anys anàvem a taller de gravat amb en Carles Vergés, a la Guixa. Érem un grupet. Recordo que hi havia la Marina Berdalet que ja coneixeu, que més aviat ha abandonat el gravat, però continua pintant i dibuixant des de l’Estany. Ella era més de matins. També vam coincidir un temps amb en Sebastià Plans d’Artés, que ens parlava de les seves fotografies. A la tarda coincidíem més amb la Marta Calvo, de Santa Eulàlia de Riuprimer, que fa uns delicats dibuixos a llapis de colors –fa uns anys va exposar a les Finestres d’El Trabuc-, i continua anant a classe amb en Vergés. Però crec que ara va amb el grup de pintura. També hi havia en Marc Sangrà, que va obrir un estudi de tatuatges a Prats de Lluçanès, que encara funciona. Ell era qui feia linòleum i em va aficionar al tema.
I també vam coincidir amb la Raquel Martínez (Granollers, 1984) que aleshores vivia a Tona. Podríem dir que del grup, és la que amb la dèria del gravat ha arribat més lluny. Perquè des de fa set anys treballa en una editora de gravats i viu a Londres, amb la seva parella i la seva filla, nascuda allà fa pocs anys. Treballa a la Thumbprint Editions com a studio manager, sota les ordres de Peter Kosowicz.
També continua creant gravat propi i els jurats s’han fixat amb ella: fa poc va tenir una menció honorífica al Mini-Print Internacional de Cantàbria i més darrerament ha guanyat el premi Printmaking Today que otorga la fira de gravats Woolwich Contemporary, que es celebra a la capital britànica.
Per la Raquel, les classes del dilluns amb en Carles van ser un aperitiu, una introducció. Com tants d’altres es va trobar el gravat de forma casual, fent un certificat d’educació a l’Escola d’Art de Vic. Després va venir la carrera de Belles Arts, a Barcelona on es va especialitzar en fotografia i vídeo, mitjans que després l’hi servirien per trobar els límits i plantejar el treball que actualment fa amb gravat.
Noves llums
L’especialització amb gravat la va fer a la Llotja de Barcelona. Va acabar els estudis amb una beca a la Escuela de Grabado y Diseño de la Real Casa de la Moneda, a Madrid.
Ja som pels volts del 2014 i és quan fa el sal a Londres. Ens explica que primer hi va anar un estiu a fer pràctiques i que un temps després la van trucar per anar-hi a treballar.
L’estada a Londres també l’hi ha obert les portes a artistes d’altres geografies. El seu treball creatiu diu que es mou sota la influència d’artistes com Cathy Wilkes, Cornelia Parker o Anish Kapoor.
El tipus de gravat que fa utilitza fotopolímers, que entenc és una tècnica derivada del fotogravat. La seva obra s’allunya de les estampes monocromàtiques i juga amb colors i gammes cromàtiques i blancs. Parteix d’imatges extretes per exemple de la televisió, que manipula a l’ordenador i treballa fins a convertir en una imatge suggerent. L’hi agrada veure com es perd informació i la imatge que va treballant en guanya de nova.
El gravat premiat a Woolwich encara es percep una mica alguns trossos d’objectes, però els miniprints de Cantàbria i tota una altra sèrie d’imatges que podem veure, per exemple, a Instagram, sembla que hagi tendit més evocar aurores o esclats de llum. D’aquesta sèrie en mini-prints i en gravats més grans hi ha diverses variants.
La Raquel de moment no es planteja tornar de Londres. Quí sap si temporalment haurà de venir per rebre les felicitacions si guanya un dels sis premis del Mini-print de Cadaqués, a on també s’ha presentat. Això ho sabrem a partir del 26 de juny.
badaluc 