Dues exposicions d’estiu al Museu Nacional d’Art de Catalunya i a la galeria Artur Ramon cerquen els paral·lelismes entre el ceramista Josep Llorens Artigas i artistes internacionals
Foto de la capçalera: forn japonès del taller de la Fundació J. Llorens Artigas. Per més informació us enllaço a l’article de l’agost del 2014 quan ho vam visitar. Foto pròpia.
Centelles. Per les classes de Francesc A. Galí (Barcelona, 1880-1965) hi passaren un grapat d’artistes que aviat es convertiren amb noms respectables. I uns quants si no foren singulars amb l’estil ho foren també per decantar-se cap a una disciplina singular. Miró, pintura; Enric-Cristofol Ricart, xilografia, Josep Llorens Artigas, ceràmica.
Cada un ha esdevingut el mestre o màxim representant en el seu art. Hi hagué encara un altre ceramista i pintor i gravador, deixebla de Galí, però de més edat: Josep Aragay. I potser va més associat amb el noucentisme i en canvi Artigas, hauria connectat més amb un llenguatge modern i universal i el seu nom en solitari o associat amb noms com el de l’amic Miró, assolí un reconeixement més internacional.
La formació de tots comença a Barcelona, però és a París on aprenen a volar. L’estada a l’estranger els hi obra la porta a nous contactes d’allà i de més enllà. Tant Artigas com Miró i altres artistes tindran molt en compte les notícies culturals del Japó. En el cas del ceramista arribarà a conèixer el màxim representant de la disciplina del Japó de l’època, Hamada Shöji (1894-1978), amb qui els unirà una admiració mútua.
Dues exposicions
De relacions, contactes i influències és del què parlen les dues exposicions estivals que estan a punt d’inaugurar-se. Primer, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, obra dijous la mostra “Els colors del foc” en els que posarà de costat l’obra d’Hamada i la d’Artigas, en primera instància. I en segon lloc, també explorarà les relacions artístiques entre Catalunya i el Japó, a través d’altres artistes actius a mitjans del segle XX, com el ja citat Miró o de més joves com Eudald Serra, Elisenda Sala o el fill d’Artigas, Joan Gardy Artigas. També hi haurà obres japoneses com les de Kawai Kanjiro o Munakata Shiko.
L’altra exposició s’inaugura, dimarts 9 de juny a l’Artur Ramon i seguint l’esquema de la del MNAC, posa en relació l’obra d’Artigas amb la de Miró, específicament.
La influència d’Hamada i del Japó sobre Artigas (Barcelona, 1892-1980) és tal que el seu taller -que continua actiu a Gallifa, gràcies al seu fill-, disposa d’un forn japonès i l’edifici que serveix d’espai de tallers i residències artístiques està dissenyat per un arquitecte nord-americà, Bruce Graham, seguint referents nipons. Artigas va anar al Japó el 1962 per assistir a l’enllaç del fill Gardy Artigas amb la japonesa Mako Ishikawa i de la unió en sortí, un fill: l’Isao que també continua la vena artística.
En aquest forn japonès és on Artigas va culminar l’excel·lència en la ceràmica després d’anys d’experimentació i d’anar investigant els gres i els esmalts fins aconseguir l’objectiu creatiu. I és en aquests forns del taller de Gallifa on Artigas i Miró van fer els grans murals ceràmics , com el que hi ha a l’antiga terminal de l’aeroport de Barcelona o el que guarda el Museu Nacional, sota la cúpula, procedent de la conselleria d’Educació, abans seu d’IBM a Barcelona.
Les dues exposicions disposen les obres dels artistes en solitari per tal d’establir els ponts des de la seva creativitat autònoma.
Miró era un any més jove que Artigas, però podríem dir que la seva passió per la pintura i el seu interès per traslladar el seu llenguatge a altres disciplines no tenen comparació.
Per Artigas la ceràmica era l’art més abstracte i pur de tots, perquè neix de la unió dels quatre elements de la naturalesa. Segons el comissari de l’exposició del museu, Ricard Bru, que també fa el text de la mostra de l’Artur Ramon, Artigas “va fer-se un nom treballant el gres artístic cuit a temperatures elevades, de més de 1200 graus”. Treballava amb el torn per fer els seus gerros i utensilis de formes pures i austeres, despullades de qualsevol decoració supèrflua. En el capítol dels esmalts, la investigació va fer decidir a Artigas, “treballar sempre amb forn de llenya” i va passar tota la vida experimentant “amb terres i minerals per descobrir les fórmules químiques dels colors de la natura”. Amb aquest treball pacient –el forn vol moltes hores-, va aconseguir trobar els seus colors i les seves formes tant sensuals i úniques. L’art d’Artigas va ser reconegut arreu , en una disciplina a vegades mal tractada, però que dóna formes molt poètiques i que a casa nostra ha tingut varis continuadors com el granollerí Antoni Cumella (1913-1985).
A les dues exposicions trobarem exemples d’obres en solitari d’artistes catalans i de fora per singularitzar el seu treball i al mateix temps connectar amb les essències més pures. La mostra del MNAC es podrà veure fins el 12 de setembre. A l’Artur Ramon fins el 30 de juliol.
badaluc 