I la pintura segueix

A Centelles arrenca l’exposició de Cristina Megía al Marçó vell i a La Garriga subratllen el centenari de Conxa Sisquella amb doble mostra dedicada a la pintura, al gravat i al dibuix

Foto de la capçalera: una de les principals pintures de Cristina Megía, del 2018, a l’exposició del Marçó vell

La Garriga/ Centelles. Les paraules de Cristina Megía a la inauguració i a la visita guiada al Marçó vell han estat com un bàlsam artístic per revisar l’aproximació a la pintura i acostar-se a la disciplina amb una mirada refrescada. Diu que l’hi agradaria ser professora i s’explica molt bé. També pinta de meravella.

Megía (Valdepeñas, 1977) protagonitza l’exposició que es va inaugurar divendres al centre centellenc, que és part de la recompensa per haver guanyat l’any passat el Premi Centelles, a més dels 3.000 Euros.

Dissabte va fer la visita guiada amb una assistència important d’interessats, que contrastava amb la inauguració marcada per la falta de públic, presidida això sí per l’alcalde i membres de la comissió organitzadora.

Els visitants sembla que es van recuperar també ahir diumenge, dia de mercat i el segon de la fira de la ratafia. Visitants, que en canvi es trobaven a faltar a les exposicions de La Garriga, que ahir coincidien amb les catifes florals pel dia de Corpus.

L’obra de Megía celebra la pintura i reivindica l’ofici i la materialitat igual com molts anys abans han fet altres pintors com la Conxa Sisquella (Centelles, 1920-Barcelona, 1997). Finalment –després de les restriccions per la pandèmia- a La Garriga han obert dues exposicions que permeten admirar el seu treball pictòric i gràfic. Una altra figura destacada per l’amor a l’experimentació i a la creativitat amb passió.

L’exposició a la Fundació Maurí (C/ Cardadeu, 17) ofereix obra inèdita dels anys de formació i dels primers anys (1940-1950). A la sala d’exposicions de la Fundació  Fornells-Plà i Conxa Sisquella (c/Calàbria, 210) es posa en  relació l’obra pictòrica dels anys setanta i vuitanta amb els seus increïbles gravats calcogràfics del mateix temps, que no deixen de tenir un important element pictòric pels seus colors.   

Color i composició

Tornem al Centre d’art el Marçó vell (c/ Galejadors, 2, Centelles): Megía ha portat una selecció de l’obra dels últims set anys i obra recent. Tot és pintura a l’oli sobre lli  -diu que l’hi agrada més perquè és més estable que la tela de cotó- i algun paper.  Sense voler fer una sèrie programada, podríem dir que hi ha un tema dominant,  dedicat a interiors de museus i a obres d’art. Interiors singularitzats per les parets vermelles –o de colors- i que corresponen a equipaments espanyols com el Museo del Romanticismo o estrangers, com la Scottish National Galletry, a Edimburg.

També hi ha alguna pintura d’interiors domèstics amb figura –vestits o nus-, pertanyents a altres temes que destaquen més els espais diàfans amb figura que recorden la seva pintura guanyadora del premi.

Cristina Megía explica que tot són espais que ha visitat, documentat fotogràficament i que a partir de les imatges i esbossos -són molt interessants els que fa amb oli sobre paper- ha anat elaborant i relaborant per donar lloc a les successives composicions. A vegades ella mateixa es posa de model per quadrar la idea. L’obra de Megía és de treball lent i meditat.

A l’artista l’hi agrada molt explicar el seu treball. Per això la mostra també reuneix esbossos que ens permeten remetre a composicions de la mostra, com el gran quadre de l’escultura amb les germanes ballant un vals, una de les obres més destacades de l’exposició centellenca. Megía que ha fet belles arts i història de  l’art viu com a pintora i al mateix  temps s’autoanalitza i amb gran facilitat explica les claus compositives de la seva obra, pensada –en el cas d’aquesta pintura- per enfocar la mirada cap al conjunt escultòric. Res és gratuït, tot és un joc compositiu i un desig d’empatia.   

Megía és  una artista apassionada i que cuida tots els detalls. Va venir amb cotxe,  dimarts des de Granada –on resideix- amb la seva obra, per ajudar i coordinar el muntatge. I va portar postals de la seva obra, un bon catàleg d’una mostra seva del 2017, targetes i vi del celler dels seus germans de Valdepeñas.

A part de les obres grans amb el fons vermell també hi ha formats petits dedicats a obres d’art i retrats. Afirma que no s’hauria imaginat mai trobar gust en representar marbres romans, després dels exercicis avorrits a Belles Arts dibuixant escultures i figures blanques.

És curiosa la seva atenció actual a l’obra dels museus i particularment a peces dedicades a dones, que es van trobant per les seves pintures, ja sigui sent fidel a l’obra dels museus o aportant creacions  de la seva collita. A vegades s’ha trobat que per indicacions de la direcció del museu, a qui ha demanat els pertinents permisos, no pot representar obres en préstec i aleshores o les pinta negres o se les inventa.

I a Centelles quan?

L’obra de Conxa Sisquella té un altre direcció estilística. A la Fundació Maurí podrem veure les seves acadèmies i retrats a familiars amb carbonet dels inicis. I com aviat salta a la recerca d’un estil propi, figuratiu, però més connectat amb propostes expressionistes o amb el ressò de les avantguardes. Propostes a les que podia tenir accés durant la postguerra. Jaume Guardis, president de la fundació de l’artista, ens explica, que el marit de Sisquella, Fornells  Pla, des de París enviava fotografies de les obres de Picasso. Hi ha carbonets, ceres, guaixos i olis.

Hi ha una constant que es manté al llarg de la seva obra i que, per tant retrobem a les pintures i als gravats exposats a la seva fundació: la línia, prima o gruixuda carregada de matisos de colors. Ratlles sobre ratlles  que donen riquesa tonal i que als anys setanta i vuitanta combina amb  grans camps i franges de caire més expressionista abstracte.

Les  pintures són interessants i també ho són molt els gravats calcogràfics, carregats de colors. Però esperarem a que la Fina Tuneu faci el seu taller de gravat –destinat a neòfits i programat dintre els actes de les mostres-, dissabte i diumenge vinent, per oferir un comentari tècnic més acurat.  Ja que són obres de tècnica increïble i misteriosa. Ho publicarem al Salonet. 

Les exposicions de La Garriga es podran veure fins a final de mes. Guardis ens informa que dedicat a la Conxa, encara falta una exposició de puntaires i que preparen un vídeo biogràfic, per l’octubre. També van per preparar el corresponen homenatge centenari al seu marit Fornells Pla.

Centelles, vila natal de Sisquella s’havia postulat per fer una altra exposició d’homenatge a l’artista, però sembla que no ha avançat res per cap banda.  Potser ja podrien pensar amb una exposició dels dos i així també coneixerem l’obra del seu marit. L’exposició a Centelles, al Marçó vell de Cristina Megía es podrà veure fins el 18 de juliol.

La pintura segueix malgrat els  embats de noves disciplines i la moda de les tècniques digitals. Com diu Megía, les obres s’han de veure del natural i apropar-se per descobrir matisos i trucs amagats que només existeixen en pintura, que no és fotografia, i assaborir-les com el vi, que només es pot tastar, bevent-lo.