El jove artista exposa a la galeria barcelonina quaranta obres de gran i petit format, en el marc d’Art Nou, que arrenca aquest dimarts.
Centelles. Hi ha pintura que entra fàcil i n’hi ha que tarda una mica més. I n’hi ha que d’una manera o altre, al final es fa un lloc on sigui del cervell que impacta i va perdurant com un perfum. L’obra de Jan Vallverdú d’entrada em semblava dura, densa, estranya. Però t’ho vas mirant i vas trobant el què.
Vallverdú ha estat fitxat momentàniament per la galeria Marlborough de Barcelona (C/ Enric Granados, 68) per participar específicament de la programació d’Art Nou. Això és una iniciativa d’un grup de galeries de Barcelona i de l’Hospitalet per donar entrada a l’art de les noves fornades de joves artistes. Aquest dimarts 22 s’inauguraven les diverses exposicions arreu i la Marlborough també s’hi ha apuntat per primera vegada.
Jan Vallverdú és nascut a Barcelona el 1995 i s’ha format en il·lustració i arts aplicades a la Llotja i en pintura a l’Acadèmia d’Art de Barcelona. Vallverdú prové del món de la pintura mural i el seu estil i el gust pels grans formats segueix bastant fidel en les obres sobre tela o llençol. A la Marlborough hi ha portat nou grans formats i una trentena de pintures sobre cartró i paper. També hi ha una escultura.
El més característic de les pintures de Jan Vallverdú són uns personatges estranys, una mica monstruosos, una mica amb rostres tipus màscares. Alguns semblen vestir o tenir un aire circense. Són personatges fets de massa. Podríem pensar que recorda a Picasso, però té un altre aire més antinatural. Sobretot amb una altra paleta: no hi ha per res tons naturalistes, sinó que aplica el color amb una altra voluntat més imaginativa, amb contrasts forts entre tons.
També hi ha pintures dedicades a plantes estranyes. Té tot un aire grotesc i monstruós. És un estil original i pensant amb els murals que fa o feia, que pel què sembla segueixen el mateix estil, certament són diferents a la resta. Ara els col·leccionistes s’ho poden emportar a casa seva.
Evidentment hi ha tota una tradició d’artistes històrics que es dedicaven a pintar personatges estranys, pensant per exemple amb Joan Ponç o Antoni Clavé. Podríem dir que Vallverdú hi fa la seva aportació, la seva mirada al tema.
Es veu que els llençols que utilitza per pintar procedeixen d’hospitals. Les galeristes de la Marlborough diuen que Vallverdú forma part del qüestionament de la pintura feta dintre el seu propi marc. L’artista explora, cerca nous camins i qüestiona el nostre temps. Ho fa amb una pintura atrevida i que no deixa indiferent.
L’exposició es podrà veure fins el 10 de setembre, descomptant el mes d’agost que tindran tancat.
badaluc 