A la caça dels punts vermells

De dimecres a diumenge es celebra a IFEMA, a Madrid, Arco, una de les fires d’art contemporani més important del món. Hi ha participació catalana de diferents maneres amb una aposta per artistes històrics i en actiu

Imatge de la capçalera: aspecte dels pavellons d’IFEMA en una edició anterior d’Arco. Foto: premsa d’Arco

Centelles. Aquest dimecres inaugura Arco a Madrid, amb dates fora del normal, determinades  per  la pandèmia. Tot i les senyals alarmants, anem retornant a la normalitat i les fires presencials es van reprenent. Fires físiques i ara amb una important oferta virtual, potser una de les herències positives del virus.

Una mica la prova del cotó va ser la setmana passada amb el Mobile. Poca gent, però bones vibracions. Una mica sembla que el mateix ha passat al Salon du Dessin de París, que es va celebrar del 1 al 4. D’allà torna l’Artur Ramon, pel que ens diuen algunes fonts, bastant content perquè ha posat  varis “punts vermells” –suposo no  cal explicar que quan es ven una obra s’enganxa un gomet vermell. La galeria barcelonina portava una selecció de dibuix antic, modern i contemporani. Obres com les d’Eugenio Lucas Velázquez, Salvatore Rosa o Marià Fortuny i una sèrie nova de dibuixos dels germans Santilari.

A veure quina és la resposta del públic a Arco. La fira està dedicada a l’art contemporani, s’inaugura dimecres als pavellons d’IFEMA i s’allargarà fins diumenge. Reunirà cent quaranta galeries procedents de vint-i-vuit països. Hi ha stands amb galeries i espais extra amb propostes especials i comissariades, com una exposició amb art llatinoamericà.

Una franja geogràfica que alguna hora voldrà un article concret ja que algú ens ha fet veure, amb raó, que l’art d’Amèrica del Sud (i també el dels països del Nord d’Europa) està de moda en forma de revisions monogràfiques i exposicions: sense anar més lluny la galeria Colnaghi en les seves seus de Londres i Nova York ha inaugurat una exposició sobre l’art dels virreinats llatinoamericans amb obres dels segles XVII i XVIII. I també inclouen apartats amb peces pre-colonials i, en l’altre extrem, modernes.

Participació catalana

Tornem a Madrid, on també hi trobem la participació d’algunes galeries barcelonines: Adn, Àngels Barcelona, House of Chappaz, la històrica Joan Prats, Miguel Marcos o les que ja coneixem una mica –per algun article- Marc Domènech i Senda.

Una pintura de Yago Hortal que participa a Arco 21 a través de la galeria Senda. Foto: galeria Senda

Marc Domènech porta obres de varis artistes destacats del segle XX, com Antoni Clavé, Pablo Gargallo, Josep Guinovart, Henry Moore. L’artista, més recent, que porten és Vicenç Viaplana, encara en actiu, i que darrerament va tenir exposició a la galeria, com vam ressenyar. Per cert la nostra font d’informació de la galeria, inclou un avançament de les exposicions de després de l’estiu i n’anuncien una dedicada a l’escultor Apel·les Fenosa: 15 de setembre.

La galeria Senda també serà a Arco. Amb un stand propi i en un altre espai aportant un projecte especial. Ells es centren més amb els artistes contemporanis amb els que treballen actualment. Començant per Jaume Plensa o també per Peter Halley. Un altre artista destacat que porten, que està tenint una bona època és Yago Hortal i no para: no fa molt feien una individual d’ell a la galeria, ha tancat fa poques setmanes la seva expo als espais de la  Fundació Vila Casas i al setembre torna a Senda amb una mostra monogràfica.

Fa dies, però que la galeria Senda escalfa motors, cara Arco, via Instagram, mostrant una mica l’obra del seu “projecte especial”, que protagonitzarà l’artista barcelonina Carla Cascales: dibuixos, pintura i escultura que a primer cop d’ull evoquen tons i textures terroses i semblen bastant suggerents.  

Un altre apartat d’Arco és la fira de llibres d’artista i edició gràfica Arts Libris, fira d’origen barceloní que fa unes edicions i a més de fer-ho a la Ciutat Comtal, fa la versió madrilenya dintre la gran fira d’art contemporani. Hi trobem altres artistes i projectes creatius. I ens crida  l’atenció un nom: Mia Martí, artista que coneixíem d’una exposició a la galeria Artemisia de Corró d’Avall. Altres artistes participants procedeixen de Madrid i altres capitals internacionals.

Esperem que l’aposta d’Arco i la que han fet galeristes, comissaris i artistes es tradueixin en un bona empenta i molts més “punts vermells”. Quina és la versió plàstica del “molta merda” teatral?  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: