Un programa de televisió ens obra els ulls sobre aquest petit poblet de Zamora, origen de tres Beatus, com el de Girona, del segle X. Revisem una mica la història i coneixem el seu Centro de Interpretación
Imatge de la capçalera: els dos volums facsímils del Beatus Morgan, tal i com es mostren al Centro de Interpretación de los Beatos de Tábara. Foto cedida pel Centro.
Centelles. Al Museu del Tresor de la Catedral de Girona han renovat la museografia de les peces en exposició. Caldria tornar-hi per comprovar com es veuen ara el “Tapís de la Creació” i una altra joia de la corona, com és el Beatus de Girona.
Aquesta còpia del segle X, dels comentaris a l’Apocalipsi de Sant Joan, és dels exemplars amb més il·lustracions dels Beatus que es conserven i és una mostra importantíssima de l’art gresol de cultures que es donaria a l’altra punta de la Península Ibérica, al segle X, en l’estil que alguns anomenen mossàrab. Entre el segle IX i l’XI es produeixen alguns dels grans còdexs il·lustrats europeus, com el Llibre de Kells, el Saltiri d’Utrecht, els Beatus mossàrabs o les Bíblies de Ripoll, ja d’estil romànic.
Origens
Els Beatus d’algun indret d’Espanya havien de procedir. A la catedral de Girona ja ho tenen clar i a Tábara, també. Tábara és un petit poblet, verd i rural, de set-cents quaranta habitants, a 45 quilometres al nord de Zamora.
Al segle X tenien en bon funcionament el monestir de San Salvador, que era conegut per tenir un “scriptorium” on feien i copiaven llibres, amb textos i il·lustracions. Segons els especialistes, d’allà van sortir com a mínim tres Beatus: el de Tábara, conservat al Archivo Histórico Nacional de Madrid, el de Morgan i el de Girona. Els mateixos copistes es van cuidar de deixar senyals i hi ha dades amb dates i noms.
El monestir de San Salvador ja no existeix, perquè hauria estat destruït cap el 988 per una ràtzia d’Almansor. El mateix personatge que tres anys abans havia saquejat Barcelona. Sobre les restes del cenobi, el 1137, es va edificar l’església de Santa Maria. I avui, aquest espai, gràcies als esforços de l’ajuntament local, dels especialistes i dels seus responsables conté un Centro de Interpretación de los Beatos, que es cuida de recordar el paper del lloc en el mapa de la història de l’art. Compte entre altres eines amb facsímils dels Beatus que es van copiar a allà.
Recapitulem: primer hi va haver Beat, el Beat de Liébana, que era monjo a Santo Toribio, monestir de la comarca càntabra de Liébana, als peus de los Picos de Europa, que al segle VIII va escriure i va recopilar uns textos que comentaven l’Apocalipsi de Sant Joan. Estem en temps de la dominació islàmica i els cristians cerquen la seva manera de resistir. En algun lloc he llegit que l’original ja no es conserva. Però d’aquest text, entre els segles X i el XII se’n van fer còpies, que per extensió s’anomenen “Beatus”. Actualment es conserven vint-i-un beatus. A Potes, prop de Santo Toribio, també tenen una exposició dedicada al Beat i als beatus i mostren reproduccions de tots els còdexs conservats. Alguns dels còdexs van acompanyats amb bellíssimes il·lustracions que expliquen el contingut del text.
Tres d’aquests Beatus procedirien de San Salvador de Tábara. Tábara formava part de la zona propera al Duero, reconquistada pel regne d’Astúries. A finals del segle IX, el rei Alfons III, va encarregar a San Froilán que fundés monestirs. El de Tábara sembla que aprofitaria antigues estructures visigòtiques, segons mostren les investigacions. Al segle X, quan el monestir estava en ple funcionament hi havia residint-hi monjos i monges i eren uns sis-cents! D’aquí s’explica que entre les il·lustradores hi haguessin dones.
Pobles petits
Segons les nostres dades, el Beatus de Tábara té un centenar de folis, però de les il·lustracions que n’hauria tingut moltes, només se’n conserven nou. Hauria estat fet pel monjo Magius, considerat un gran mestre, i acabat per Emeterius, el 27 de juliol del 970. En un dels seus folis més coneguts s’hi representa una torre amb monjos preparant llibres i escrivint i il·luminant. Representen al propi Emeterius i a Senior. La torre seria un element característic del cenobi i l’actual església romànica té una torre que la vol recordar.
Del Beatus de Tábara se’n va fer una còpia, el Beatus de Las Huelgas, el facsímil del qual també es mostra al Centro de Interpretación.
Emeterius i Senior, que mencionàvem, juntament amb la monja Ende van acabar el 975 el Beatus de Girona, segons consta en les inscripcions. Sempre s’ha considerat Ende com una de les primeres dones reconegudes com a artista i està darrera el nom de la galeria barcelonina Eude.
El Beatus de Girona, consta de 568 folis, dels quals 114 van il·lustrats. Va arribar a la catedral del riu Onyar, el 1078. Vol dir que es va acabar poc abans de la ràtzia i va arribar al Principat uns anys després de la desaparició del cenobi de San Salvador. Del Beatus de Girona, també se’n va fer una còpia en temps del romànic, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Torí.
Encara hi ha un tercer Beatus fet a Tábara, que és diu Beatus Morgan, perquè es conserva a la Pierpoint Morgan Library & Museum, a Nova York. Fins al segle XIX, el manuscrit estava a Espanya, però sembla que amb la desamortització va acabar amb mans de comerciants i lladres, fins que va anar a parar als Estats Units. Un investigador americà, John Williams -que tampoc és el compositor, ni el guitarrista-, va determinar que aquest còdex havia estat fet a Tábara i no a San Miguel de la Escalada, com inicialment es pensava.
Per tant com a mínim són tres els Beatus fets a Tábara i tres són els facsímils que, ben reproduïts, es mostren al Centro de Interpretación de los Beatos i es poden veure en el si d’una exposició que explica tots els detalls. També hi ha una monografia publicada d’un expert, Hermengildo García-Aráez, les aprotacions del qual han ajudat a organitzar el Centro de Interpretación. La història de l’art també la fan els pobles petits. Tábara es troba a uns 800 km de Centelles.
badaluc 