El Museu Nacional d’Art de Catalunya revisa l’operació de salvaguarda de les col·leccions durant la Guerra Civil i posa de relleu la tasca ingent de personalitats com el seu primer director Joaquim Folch i Torres
Foto de la capçalera: Entrada de les obres d’art decomissades per a ser salvaguardades al Museu d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Barcelona, juliol 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fotografia: Joan Vidal Ventosa
Barcelona/ Centelles. Aquests dies l’incendi de Llançà era a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i vaig pensar que potser li tocaria el rebre. Per sort ja l’han apagat. Però aquest cenobi d’aspecte espectacular és una trista ombra d’un passat esplendorós, que en temps dels pirates i de guerres va ser saquejat i es va convertir en ruïnes. La Bíblia de Rodes, del segle XI, fou espoliada el segle XVII i avui es troba a la Biblioteca Nacional de França. I la portada romànica del Mestre de Cabestany està trossejada.
La sensibilitat per conservar el patrimoni va arribar anys més tard. Parlem de Catalunya i en general. Sortosament avui disposem de grans institucions i polítiques culturals que vetllen per conservar el què ens queda i el patrimoni movible es troba als museus. Però inclús en temps civilitzats com el nostre, la guerra i actituds iconoclastes han amenaçat el patrimoni.
Ja vam parlar fa unes setmanes de l’exposició al Museu de Granollers on explicaven com s’ho van fer durant la Guerra Civil per salvaguardar el patrimoni artístic de la zona. I ja vam veure que allò era una política de país, encomanada per la Generalitat. No era per menys: nombroses esglésies van cremar a l’inici de la guerra, com la catedral de Vic amb les pintures “noves” de Sert. O Santa Maria del Mar a Barcelona. Però hi havia també altres amenaces que van venir del cel.
Ara arriba la gran exposició prevista, “El museu en perill!” muntada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya per explicar com s’ho van fer i què en van fer del patrimoni artístic evacuat de museus i col·leccions privades, per protegir-ho de la ferocitat dels revolucionaris i també del perill que suposaven els bombardejos feixistes.
Les obres es van inventariar, es van carregar en camions i es van portar primer a la universitat de Cervera i masies i després es concentrarien en llocs propers a la frontera, com a la parròquia d’Olot. Traslladar els frescs romànics ha de ser complicat i delicat, però ho van haver de fer vàries vegades per salvaguardar-ho i també per mostrar-ho al món, a París.
Salvar art d’ahir i d’avui
La mostra, de caràcter documental, reuneix els inventaris que es van fer, abundants fotografies d’aquells anys en que es veu com carreguen i descarreguen els camions; els viatges cap Olot o França; els dipòsits provisionals preparats en masies i a Olot; els tallers de restauració; i els catàlegs, cartells i imatges de les dues exposicions que es van fer a París, amb una selecció de peces d’art medieval. Però també reuneix algunes peces testimoni de la salvaguarda. No tot era art medieval. A la mostra també hi ha la pintura d’El Greco, de Sant Pere i Sant Pau, i pintures “modernes” de Sunyer i Joaquim Mir. Evidentment això és un afegit, perquè només cal passejar pel museu per valorar el seu paper. Es salvava l’antic i el modern. Totes les disciplines. Dels museus i de les col·leccions privades. De Barcelona i altres indrets.
Tot el procés de salvaguarda estava coordinat per Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886-Badalona, 1963). La mostra subratlla el seu paper, perquè desprès de ser l’impulsor de l’arrencada de les pintures romàniques per preservar-les de l’espoli, i d’ocupar-se de diverses iniciatives museístiques, va ser nomenat primer director del museu, inaugurat ja al Palau Nacional, el 1934. Així que, al cap només de dos anys, li va tocar coordinar, per segon cop, la protecció del seu fons per la nova amenaça.
Folch i Torres comptava amb una “brigada” de persones que es van cuidar d’inventariar, transportar i també restaurar les peces. Hi havia per exemple, un historiador vinculat amb Centelles, Josep Maria Font i Rius, que tenia un carnet que l’acreditava per anar pels llocs a valorar els objectes per si s’havien de protegir.
Un capítol important de l’exposició són les mostres que es van fer a París, al Jeu de Paume i a les Maisons-Laffite. Es va fer una tria de les peces més importants d’entre els segles X al XV i es van portar a la capital francesa. Hi havia, per exemple, els absis de Taüll, pintura gòtica. Peces dels museus o d’altres col·leccions com el Tapís de la Creació de la catedral de Girona.
Hi ha dues seus perquè l’exposició es va voler prorrogar i al primer lloc no tenien més dates. La mostra a les Maisons-Laffite es va ampliar amb peces i, com la primera mostra, també es va fer un catàleg. Aquest material i diverses fotos i documents es mostren en l’exposició temporal i també en un annex situat amb les pintures de Sant Joan de Boí, a les sales d’art romànic del MNAC.
Amb tot plegat les peces es van salvar, però a l’acabar la guerra, els responsables de l’operació com el propi Joaquim Folch i Torres, van ser represaliats pels franquistes i apartats de les seves responsabilitats, sense ni donar les gràcies.
Al MNAC porten tota la temporada investigant i focalitzant en el període de la guerra civil, i han obert noves seccions a les sales d’art modern amb obra d’aquells anys. Han fet la monografia de fotografies de la guerra d’Antoni Campañà; han plantat els dos avions russos en la instal·lació de Francesc Torres a la Sala Oval. No us oblideu de passejar-hi per veure aquestes rèpliques a escala real i el muntatge: hi ha fragments amplits d’un retaule dedicat al martiri de Sant Pere i fotografies ampliades com les del camp d’aviació de la guerra, que hi havia a la Sènia.
Relacionat amb la instal·lació “Aeronàutica (vol)” de Torres, però al marge del museu, s’ha fet un llibre d’artista que ha editat Tinta Invisible, que reuneix tres gravats glicée amb tintes de pigment basats en dibuixos de Torres, que representen avions bèlics volant, amunt o caient en un estil que homenatja al cartellisme dels anys trenta. La nova exposició del MNAC es pot veure fins el 27 de febrer.
badaluc 