José Luís Pascual en el vèrtex

Visitem l’artista al seu refugi empordanès. El desembre va publicar el llibre “Confinado” col·lecció de vinyetes, fetes durant els primers mesos de pandèmia l’any passat

Imatge de capçalera: conjunt de pintures amb els estols d’ocells i algunes amb els fons abstractes fortuïts. Foto pròpia

Saus/ Centelles. Per anar a Torroella de Montgrí no cal passar per Camallera-Saus, però ens podem desviar si afegim a la ruta una visita, casi bé ja com un pelegrinatge, al cau de José Luís Pascual. Ara feia temps que no hi anàvem. Ja  vam dir que faríem un petit triangle per l’Empordà per explicar exposicions: Pascual podria ser el vèrtex, Aymerich i Armengol van ser l’altre angle. I un altre dia culminarem la ruta a Cadaqués, on ens esperen, com a mínim, centenars de mini-prints.

El “garden” reconvertit en habitatge, taller i sala expositiva –“KM 7”-, continua en peus, però ara ja no es dedica a mostrar –durant els mesos de bonança- l’obra d’altres, si no que tot l’any s’ho ha reservat per ell. La sala concentra, al mig una selecció de les seves escultures de ferro –com les que abans es feien a Can Tomaset-, i al voltant les pintures i el que ell anomena “joguines”.

Les escultures, pel que entenem, és el que de moment l’hi ha portat menys feina. Tot i que ens diu que ha repetit una “dona sedent”, que té molt èxit: una jove, reclinada, nua, potser a la platja i el vent se l’hi emporta els cabells. No ´és molt gran.

Les obres noves i les precedents es poden observar a l’exposició permanent en la seva antiga galeria de Km 7. Foto pròpia

El “camps de batalla” més actiu està en les pintures que hi ha pel voltant. Ens diu que ho ha de reordenar. Però hi ha canvis sovint i ara ho té una mica com pot. Hi ha obra d’aquest 2021 i dels passats. Retrobem les seves “flors”, però ens criden l’atenció uns paisatges dedicats a les danses dels estols d’estornells. Segur que ho pot observar per la seva comarca i l’hi serveixen d’excusa per dibuixar formes de les formes: no hi veieu, per exemple, un gran peix? També construeix atmosferes molt poètiques, oposant la lluna o el blau del cel. I intentar trametre a la cartolina la idea de moviment. Hi ha vàries d’aquestes  peces.  Pascual empra colors vius, tendeix a esquematitzar les formes i a fer taques planes.

Algunes d’aquestes pintures, juntament amb altres peces,  tenen la particularitat que estan fetes sobre cartrons  “bruts”. No totes. Pascual ens explica que ha pintat sobre cartrons grisos que utilitzava per protegir els sotes. Tots tenen una base “abstracte”, fruit de l’atzar. Ell d’entrada no treballaria l’abstracció perquè no és el seu àmbit. Però s’aprofita d’aquesta base ja donada, per treballar-hi a sobre. Ho combina i l’hi surten obres molt expressives.

José Luís Pascual ara té 74 anys. Viu i treballa tot l’any al seu refugi de Saus. Allà disposa d’un ampli espai de treball –tot està al mateix pla- on durant tot el dia, tot l’any, pot fer des dels esbossos fins a treballar projectes curts i de més envergadura.  A vegades en un tros de ferralla ja hi veu una forma i comença a  jugar: per aquest sistema i amb làmines primes l’hi ha sortit tota una sèrie d’ocells pintats, que els anomena “joguets”. Els ocells i animals com el gos o el gat són bastant presents a la seva obra. Hem parlat de les seves pintures, dels joguets.

Explorar sempre

Actualment Pascual està bé, però afirma que encara es ressent d’una ciàtica a la cama dreta, que el va immobilitzar i el va deixar prostrat en una cadira. Això va ser paral·lelament als mesos de confinament pel Covid, entre març i maig del 2020. Què podia fer?

Dibuix del llibre “Confinado” de J.L. Pascual.

Els fills l’hi havien regalat una tablet. Així que la va agafar i la va començar a explorar. Amb aquestes andròmines es pot fer de tot! I tenen programes de dibuix. Així que el Pascual va començar a fer línies i va anar vestint una sèrie de dibuixos dedicats molts al Covid. Però Pascual és home de molta ironia i altres dibuixos el van portar cap altres temes i qüestions més àmplies.

Al final ha seleccionat més d’un centenar d’aquests dibuixos, que són com “vinyetes” i n’ha publicat un llibre:  “Confinado”. Primera edició, cent exemplars. Hi veiem historietes d’un sol dibuix, de traç simple que parlen de la solitud, l’artista, la pau i la guerra, l’amor, la societat, “el Petit Príncep”… i hi ha una agrupació de temes entorn a situacions derivades del Covid i uns altres generats a partir de les possibilitats del quadrat i el cub. Personatges i situacions.

Avui m’he fixat per exemple amb els diversos dibuixos dedicats a la guerra. Protagonitzats per militars super-condecorats que perden les medalles. O que tenen de mascota un tanc o un “ossito”. O la vinyeta del tanc que pesa tant com l’ocellet -de la pau. No puc treure del cap la situació que viu l’Afganistan. Pascual envia records a tota la gent de Centelles, poble del que se’n recorda molt i hi té i tenia molts amics.

One thought on “José Luís Pascual en el vèrtex

  1. Gracias por tus comentarios, Aleix.
    Es verdad que sigo trabajando? cada dia y visitas como la tuya me sientan muy bien. Queda tan poca gente apasionada por el Arte….
    Y la posibilidad de tansmitir mis recuerdos a tantos amigos de Centelles que tan bien nos trataron en los años que vivimos ahí.
    Un fuerte abrazo para todos!
    Y para ti un afectuoso saludo!
    JL.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: