Cadaqués a la tarda

Visitem les propostes artístiques ubicades al carreró on hi ha el 41è Mini-Print Internacional. Així completem la tríada d’articles dedicats a propostes de l’Empordà

Foto de la capçalera: Cadaqués des d’una de les seves petites cales, a l’altra punta de l’Horta d’en Sanés, on hem ressenyat les exposicions – Foto: Aleix Art

Cadaqués/ Centelles. És difícil arribar a tot i a vegades s’escapen coses. Recordo haver vist un quadre de Koyama a la desapareguda galeria del Carme de Vic. No fa tant, el 2018: vaig fer una crònica de petits formats i tenia curiositat per veure més obra.  Ara ja ho he solucionat: el podem trobar a Cadaqués on viu, treballa i hi exposa molt sovint. Tots aquests anys anant de Mini-prints i se m’havia passat!

Podria dir el mateix de Ramon Moscardó i el seu germà Josep. Ara els començo a situar. Dimarts em vaig fixar, sobretot amb Koyama i Ramon Moscardó. Ambdós ofereixen una visió molt particular de Cadaqués.  Entre ells no s’assemblen per res ni en colors, ni en estil. Però és veritat que tot i ser diferents, coincideixen en “exagerar” els volums  i en una certa esquematització. Però no se perquè, Koyama ofereix un panorama gris i terrós, ell que viu en un paradís mediterrani!

Koyama va venir del Japó, fa més de quaranta anys i aquí s’ha quedat i ha construït la seva carrera. Cadaqués és un dels seus temes principals. Almenys en les obres exposades,  que són d’enguany, es fixa molt amb la majestuositat de les muntanyes circumdants i després venen les cases blanques amb les finestres, la voluminosa església de Santa Maria, les barques i el seu contrast amb el mar pla.

Koyama pinta gruixut. Observem una pasta densa que s’escampa per tota la tela i que en les arquitectures blanques guanya relleu. No se si primer aplica la textura gruixuda, com onades del mar i després pinta a sobre: s’observen canvis de to a sobre mateix dels relleus. Tot això és el que vam veure en les obres que exposa a la galeria Patrick J. Domken. No puc precisar si aporta alguna novetat.  Sembla que va fent variacions. O més ben dit, és amo d’un estil característic i encara no l’hi ha extret tot el suc. Els tons són foscs: em fa pensar que potser es fixa en els tons crepusculars i en colors d’observadors del lloc més pacients.  El mar de lluny es veu blau, però passejant pels carrers mariners de Cadaqués surten altres tonalitats.

Shigeyoshi Koyama prové d’Osaka (1940). La Wiki ens informa que va venir cap Europa amb el Transsiberià. Primer va passar per Moscou i després va baixar cap a París. Es va instal·lar a Cadaqués, es va casar, va tenir una filla i al cap d’uns anys va fer un contracte amb la Galeria Cadaqués de Lanfranco Bombelli i ara continua amb la Patrick J. Domken, on exposa sovint.

Espais  històrics

La Galeria Cadaqués i la Domken fan horari de tarda i estan al mateix carrer: L’Horta d’en Sanés. La Cadaqués ara continua sota el lideratge d’Huc Malla. Bombelli va viure una etapa daurada exposant grans noms com Duchamp o Richard Hamilton, que estiuejaven a allà. Ara l’art segueix altres camins,amb altres noms. Les noves exposicions de la galeria no deixen de recordar el pas de l’avantguarda i al mateix temps promocionen artistes en actiu. Ara proposen com un joc: l’artista Jordi Mitjà (Figueres, 1970) va estar vivint a la vila durant sis mesos –una residència artística- i va proposar reutilitzar un material dispers guardat al magatzem: unes carpetes, unes fustes, uns marcs, etc. Testimonis del passat i una altra manera d’evocar Cadaqués.

Mitjà els ha aprofitat i els hi ha donat una nova vida “artística”. Ens fixem sobretot amb uns marcs, girats, amb les etiquetes d’antics “hostes” emmarcats: obres de Beuys o d’altres noms respectables on Mitjà ha afegit unes serigrafies, tipus còmic. Però també destaquen unes fustes dedicades a  Richard Hamilton. I les carpetes d’artistes intervingudes com si fossin pintures abstractes.

La Galeria Cadaqués es troba al començament del carrer. La Domken és més amunt i al cap de munt de tot hi ha un antic taller del Ramon Moscardó. Segons la seva filla Laura, a vegades encara l’hi serveix per fer-hi alguna cosa. Però actualment ell té un taller més gran al polígon. I el de l’horta d’en Sanés sobretot ho aprofita per ensenyar una mostra del seu treball. També obren per la tarda, o trucant i concertant cita ho poden arreglar. Com Koyama, Moscardó és senyor d’un estil inconfusible.  

El Ramon té actualment una individual a la Sala Parés de Barcelona –fins l’11 de setembre-. On s’hi mostren més temes de Cadaqués. Podríem dir que el poble i la sinuositat són marca de la casa, a més dels colors vius i alegres, encomanant  l’`esperit mediterrani.

 A l’antic talleret ens fixem amb vistes del miler de feixes carregades d’oliveres i la carretera que comunica la vila amb el món. En veiem com a mínim dues versions. També té una col·lecció de rajoles d’artista. En Ramon té un germà bessó, en Josep, que també té taller a Cadaqués i a Barcelona. com son germà és artista de la Parés. Els estils tenen punts de contacte, però potser fora bo aprofundir-hi en un nou article amb més informació.

Mini-Prints

Moscardó i les dues exposicions es poden veure durant aquests dies. Sempre a la tarda, igual que el Mini-Print: al mig de tots aquests espais revisats hi ha el Taller-galeria Tort, que acull des de fa més de quaranta anys els Mini-print Internacional. La Mercé i la seva filla continuen al peu del canó, malgrat les dificultats derivades de la pandèmia. Enguany –el 41è- han aplegat més de sis-cents participants, de quaranta-quatre països diferents: Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Bòsnia, Canadà, Índia, etc. Podríem dir de tots els continents. Cada artista hi participa amb 4 gravats que la taca fa com a màxim 10×10 cm. S’exposa també a Anglaterra, França i a Pineda de Mar i per allà la primavera retornen les obres no venudes amb un catàleg de tots.

Aleix Art també hi participa amb una sèrie de linòleums dedicats al dibuix al carrer, extrets de quaderns d’urban sketch. En color sèpia, estan impresos manualment sobre paper de forn. Veurem l’any que ve on ens porta la inspiració. Avui culminem “el triangle empordanès”. La setmana vinent una altra geografia i més artistes.