Sis estudis, sis projectes

Visitem els Estudis Oberts que participen en la convocatòria d’enguany i ens enterem d’alguns dels seus nous projectes, cara el curs que comença

Foto de la capçalera: la Marta Postico explicant el funcionament d’un pot per guardar la mantega, que ella fa al seu taller. Foto: Aleix Art

Centelles. Dimecres és 1 de setembre i és el dia fort de la Festa Major d’Estiu de Centelles. És Sant Llop que és copatró de la vila juntament amb Santa Coloma (31 de desembre).

Aquest dimecres és també el darrer dia per visitar els sis estudis que enguany participen dels Estudis Oberts. Una iniciativa, similar a la que es fa a altres indrets, que permet conèixer els tallers dels artistes instal·lats al poble. Uns quants artistes i uns quants tallers per una iniciativa que va començar fa molts anys el pintor David Casals.

Vaig visitar tots els tallers, repartint-ho en dues etapes desiguals. En la primera en vaig visitar cinc perquè ho vaig fer tot a peu. I a la segona, un i en vaig revisitar dos més perquè faltava culminar algun procés, com fer la foto o remirar alguna obra.

La Marta Postico és la que té l’estudi més lluny i per això ho vaig deixar per diumenge, per fer-ho amb cotxe. Vaig començar el dissabte per l’Eulàlia Llopart, que també el té a  fora del poble, però caminant des del centre, tant sols requereix d’uns quinze minuts.

El següent és un recorregut possible, però hi ha l’estudi de la Marta Postico i el del Sarrate, que no obren dimecres. Però si féssim tota la ruta d’un sol cop, us recomano que comenceu amb cotxe per l’Eulàlia i la Marta i després el deixeu al centre del poble, per fer els quatre restants: hi ha temps de 6 a 9 del vespre. Us enllaço amb un mapa que ha preparat l’organització de la proposta: mapa.

L’Eulàlia té l’estudi a unes granges que hi ha darrera Can Victori. Abans allà, al costat, també hi tenia l’estudi en Jordi Díez. L’Eulàlia es defineix com una artista visual. Al seu estudi hi ha molta obra en curs: veureu una mena d’instal·lació amb paper. Quan es va decretar l’estat d’alarma l’hi va venir a la ment un túnel fosc i llarg i va començar a fer-ne un. Pintava el centre de papers i els foradava o estripava amb gràcia. Cada paper un mes. El resultat, una espècia de forat de cuc. Falta resoldre algunes qüestions.

També té a la vista un llibre d’artista treballat amb monotips, dedicat a les dones afganeses, fruit d’un taller amb un col·lega. I sobretot es poden veure les grans fustes colorejades com si fossin matrius de xilografia –i ho fa amb tinta-, i treballades amb les gúbies fent les seves retícules expressives.

En aquestes presentacions es veu bé l’espai de treball, l’ordre de cadascú, les eines i les potingues i va bé per preguntar. L’Eulàlia tenia per allà unes fulles molt grans que vol mirar d’estampar. Aquest potser seria un dels seus projectes més verd, però en curs.

En Jordi Sarrate té l’estudi al carrer Jesús 36. Us recomano que seleccioneu el que més us interessi, perquè casa seva és com un museu i us hi podeu passar hores. Hi ha obres d’art d’amics, d’admirats combinada amb obra pròpia i molt paper amb llibres, etc. Caganers a banda, que toca pel Nadal.

En la visita, en Sarrate va començar a parlar de les obres que té de Labarta –unes quantes de tema centellenc i diferents estils- i Renart i va insinuar el futur museu… Una entitat que potser algun dia s’haurà de plantejar en vistes dels llegats o testimonis artístics dels grans pintors, escultors, ceramistes, etc del nostre poble.

A dalt de tot hi ha l’habitatge del Sarrate i és on hi ha les obres, tipus collage amb objectes trobats, que ara prepara per a l’exposició del Marçó. Serà quan acabi la del Premi Centelles, més enllà del 12 d’octubre. Tal i com anava fent amb les anteriors mostres, també prepara un llibret  amb imatges d’obres de tota la seva carrera. Al final tindrà una espècia de catàleg raonat de la seva producció.

No recordo si després vaig anar cap en Casals o cap al carrer Socós. En David Casals té l’estudi a l’Avinguda de les Escoles, 15. Destaquen una sèrie d’acrílics dedicats a camins i paisatges de la comarca. Entorns que veia des del tren, en un seguit de viatges que va fer cap a Vic, quan anava a recuperació d’un accident que va tenir. Un dia va fer el trajecte a peu i va fer fotos. I en van sortir un conjunt –ell en diu- d’esbossos. Destaca la paleta de tons vius que una mica ja ve dels quadres de la sèrie de Cerdà. També està treballant amb uns altres paisatges als que incorpora paraules. Això és nou.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, els estudis d’Eulàlia Llopart, Jordi Sarrate, Rosina Martínez, Elisenda Rué, David Casals i Marta Postico. Fotos: Aleix Art

Centre i perifèria

Al centre del poble hi ha dos estudis més: primer al carrer Nou, 3, 2n, un pis on hi ha el de l’Elisenda Rué, que és el primer cop que participa. Mostra un resum de les seves facetes plàstiques. Bàsicament dibuix i il·lustració: pensant amb el primer com a exercici més independent i en el segon, vinculat amb un text. Alguns dibuixos, en que retrobem el seu traç ferm i que ens explica històries, formen part de temes de llarg recorregut i descobrim que alguns ens parlen de vivències seves. També hi ha algun collage. Mireu amb cuidado la carpeta on hi ha un recull de diferents treballs. A la taula de treball s’hi mostren els seus contes editats i algunes mostres dels dos que vindran, a l’octubre i per Sant Jordi, si tot va bé. En parlarem d’aquests nous projectes. També hi ha targetes que ens remeten al seus dots de “clown” i d’arts dramàtiques i musicals.

Més amunt de l’Elisenda, ja al carrer Socós, 13 –sota les galeries-, hi té l’estudi la Rosina Martínez. Ella és el segon any que participa en els Estudis Oberts. Durant la visita es podien veure dues obres de format gran, que ha acabat recentment i que són per a les seves filles. Pinta molt paisatge. Però més que representar un lloc concret, diria que evoca un ambient. Un dels seus projectes-desitjos pel nou curs és fer classes de pintura en el seu taller. Ella ja n’havia ensenyat al taller de Barcelona, l’hi agradava i és una cosa que vol recuperar.

Finalment arribem a l’estudi de la ceramista Marta Postico, que està a Sant Pau. Però val sempre la pena anar-hi i escoltar les explicacions dels misteris químics dels forns, els fangs i els esmalts. Podríem dir que la Marta ara té dues grans vies: quan pot fa nius per  ocells, tasses. També fa un objecte curiós: un pot per guardar la mantega, que explica l’obliga a controlar amb el torn les mides perquè casin les dues parts. 

Actualment la Marta també està molt orientada a fer plats per restaurants de “cache”. Segurament coneixereu les col·leccions que ha fet pel Via de Centelles. Però es veu que també ho fa per altres llocs i això l’hi porta molta i beneïda feina. Ens diu que ara fa molts anys que no fa de cambrera i es pot dedicar exclusivament al seu art. Postico, Casals i Llopart també són professors d’arts plàstiques per canalla i per adults.

One thought on “Sis estudis, sis projectes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: