Eusebi Baucells i Josep Ricart: art contra la malaltia

Dues mostres d’arts plàstiques evidencien la petjada d’una salut crítica, al Museu d’Art de la Pell i a l’església de la Pietat de Vic

Imatge capçalera: una part del muntatge amb bandaroles a l’altar major de La Pietat de Vic, obres de Pep Ricart dedicades al patiment físic. Foto: Aleix Art

Vic/ Centelles. Resiliència, aquest terme podria definir a la psicologia dels dos artistes protagonistes d’avui. “Resiliència” segons el diccionari de l’Enciclopèdia vol dir la “capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses”. Ara, parlem de situacions de malaltia que han portat inclús a la mort. I parlem dels artistes vigatans Eusebi Baucells (1944-2017) i Josep Ricart (1946), que per casualitat o no, coincideixen amb forma d’exposició a Vic. I en les obres seleccionades es fa evident el dolor i la transformació que la salut malmesa els hi ha provocat.

Un nombre important d’obres d’Eusebi Baucells es poden veure fins  el 21 de setembre al pis superior del Museu d’Art de la Pell de Vic –actualment per entrar fan pagar, crec que 1€-. I ocupa tots els espais en una disposició un xic especial. Perquè hi ha obra dels inicis, de l’etapa de maduresa i la del final. Però l’obra més antiga es situa al mig del recorregut. No està pas malament la disposició: d’entrada trobem les obres més característiques amb les que l’artista disfruta creant formes  orgàniques i textures plàstiques o apilant tubs i objectes industrials. Sobretot les formes orgàniques –com interiors de cossos amb estructures cel·lulars, teixits, membranes- són el tipus d’obra que es van exposar al Marçó de Centelles, el 2011, sis anys abans del desés de l’artista. No hi ha fitxa amb les dates,  ni ell posava anys al davant de l’obra. Però ens fem una idea del més característic de l’obra de Baucells que viurà un especial transformació al final.

Entre mig hi ha un passeig per obres dedicades a poesia. Hi ha les pintures dels anys inicials, dels anys seixanta i un conjunt interessantíssim de dibuixos a tinta, també dedicats a textos. A través dels textos de la sala i del  vídeo que han preparat els familiars ens enterem que Eusebi va viatjar als anys setanta a Xile, on va accedir a un context social més lliure i va veure noves formes de comprometre’s amb l’entorn des del procés creatiu i des de l’ensenyament. Baucells va tornar a Vic, el 1973, abans del cop d’estat de Pinochet i assumiria un rol destacat a l’Escola d’Art de Vic.

Tres quadres del conjunt de pintures d’Eusebi Baucells de la part dedicada als efectes més visibles de l’Alzhèimer. Foto: Aleix Art

Pintava i ensenyava. Però els darrers anys  de la seva vida va emmalaltir d’Alzhèimer. Com tots sabreu és un tipus de demència, molt comuna, però incurable, degenerativa i terminal. Però tot i els símptomes incapacitants, Eusebi Baucells no va deixar en cap moment de pintar. Tot i que algun canvi es va produir i es va fer notar en la seva obra: la sèrie final de pintures exposades mostra de nou les seves estructures orgàniques. Però la paleta canvia radicalment a tons cridaners i a mesura que passa el temps es van com simplificant. Les obres estan penjades unes al costat de les altres i és com una pel·lícula. Però ni de terror, ni un drama… jo diria de superació. L’exposició que, com hem dit ocupa tot l’espai superior del museu, porta de títol “Home i estructures”, per valorar el seu pes a cada etapa. Baucells va participar diverses vegades com a membre del jurat del Premi Centelles.

Compromís i art

Pep Ricart també ha estat professor a l’Escola d’Art de Vic. És pintor i escultor. Ell encara és viu i pel que llegim encara va a l’Escola a aprendre i a compartir saviesa. Va ser Premi Centelles el 2013, evidentment quan ja era un artista madur i respectat. Però aleshores ja es dolia d’una leucèmia que el podia incapacitar. Però enlloc d’abatre’s semblava més que se’n aprofitava per experimentar i traduir les sensacions a noves obres. Ho vam veure bé en el propi Premi Centelles, ho vam seguir veient en l’exposició individual l’any següent al Março i ho retrobem al interior de l’església de La Pietat, amb nova obra, tot i que de temàtica més concreta. Pintura i escultura.

L’exposició pot resultar un pel decepcionant, perquè una part de la proposta són obres de grans dimensions que pengen de la nau i són bandaroles impreses digitalment pel davant i pel darrera. No m’agrada examinar obra facsímil, però haurem d’acceptar el joc si volem gaudir de la disposició impressionant i del contingut, il·lustrat amb cossos distorsionats pel dolor que evoquen al Crist a la Creu i altres patiments de la carn. Els plantejaments em remeten al “Bou escorxat” de Rembrandt. Sobretot amb les pintures, -aquesta sí- obra de matèria autèntica que es poden veure dintre els envans negres en forma de creu, que hi ha als peus de l’església:  allà sí que hi ha pintura i escultura de debò i podem valorar l’art del mestre. Hi retrobem els cossos distorsionats patint i una forma carnal com d’una mà escorxada. Hem parlat de Rembrandt, de qui notem la flaire, però és evident que Ricart ha estat també mirant altres obres, perquè a sota de dues de les seves pintures hi escriu amb lletra gòtica: Matthias Grünewald i “Le retable d’Issenheim”. El pintor renaixentista alemany (Würzburg, Baviera, 1475/80-Halle, Saxònia-Anhalt, 1528), coetani de Dürer, que la seva obra més coneguda és aquest retaule conservat al Museu d’Unterlinden a Colmar.   Els lligams estètics no són evidents, però els temàtics i els anatòmics amb l’expressió dels cossos sí.  

Pintura de Pep Ricart de l’exposició dedicada al dolor. Foto: Aleix Art

L’obra de Ricart es presenta amb fons neutre, negre, blanc o clars, ratllat i lleugerament texturat –no és de cap manera llis-, a sobre del qual pinta i grafita les formes i la línies. Les escultures que presenta són un conjunt de talles dedicades a la Crucifixió. Aquesta exposició és gratuïta i finalitza el dia 18 de setembre.

En el text del fulletó de l’exposició de Ricart, es recalca el contrast entre l’abatiment per malaltia, guerra o desgràcia, oposat amb la vida que amb fe i optimisme dóna força per tornar-se a aixecar. Una lliçó que ens recorden els dos artistes i que hauríem d’intentar aplicar tots.

Ambdues mostres es podran veure fins el cap de setmana del Mercat de Música Viva. El Museu d’Art de la Pell obra de dimarts a divendres, de 10 a 1 i de 4 a 7. Els dissabtes d’11 a 2 i de 4 a 7. I els diumenges, només al matí. La Pietat –al costat del Temple Romà-, obra els matins dels dimarts, dissabtes i diumenges, d’11 a 2 i totes les tardes de dimarts a dissabte, de 5 a 8.

One thought on “Eusebi Baucells i Josep Ricart: art contra la malaltia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: