La Ricarda es posarà de moda

Dimecres 15, s’inicia la Barcelona Gallery Weekend. Ens fixem amb la proposta de Lab36 amb Bea Sarrias i Morrosko Vila-San-Juan, pintura i cine, dedicada a La Ricarda, al focus mediàtic per estar dintre els plans d’ampliació de l’aeroport.

Imatge capçalera: escena del film de Morrosko Vila-San-Juan que es presentarà a l’exposició “Benvinguts a La Ricarda” – Imatge cedida per la galeria Lab36

Centelles. Tinc llista de vàries galeries per visitar dissabte al matí i a la tarda i més enllà. Perquè dimecres comença la Barcelona Gallery Weekend amb la inauguració de totes les exposicions a la quarantena de galeries de Barcelona i voltants. La BGW dura cinc dies, disposa un horari ampli, i espera sobretot empenya el gaudi i el consum d’art. Les exposicions s’inauguren juntes i després cada una té el seu calendari de duració, en el transcurs de la tardor.

No se massa com vehicularé les novetats que apuntaré a la llibreta. Ja trobarem la manera d’anar-ho digerint. D’entrada ens fixem amb una  proposa que abraça art i actualitat: en mig de la gran comèdia política al voltant de l’ampliació de l’aeroport i la seriositat en la conservació del delta del Llobregat, ens trobem en una proposta que aboga per divulgar una de les joies arquitectòniques i símbol cultural de la zona: La Ricarda.

L’exposició “Benvinguts a La Ricarda” que inaugura dimecres el Lab36 – c/ Trafalgar, 36-, germana petita de la galeria Senda, presenta una col·lecció de disset pintures acríliques de gran format, de Bea Sarrias i un film d’ella i de Morrosko Vila-San-Juan, que estan dedicats a l’habitatge dissenyat per Bonet Castellana. Tant pintura, com audiovisual revaloritzen l’espai arquitectònic que es conserva a pocs metres de l’aeroport.

Quan parlem de La Ricarda ens referim a un fabulós habitatge d’estiueig d’estil racionalista en mig de pins, dunes, aigua, herba i en ple Delta del Llobregat, dissenyat entre 1949 i 1963 per Antoni Bonet Castellana i encarregat per Ricardo Gomis i Inés Bertrand. Aquesta elegant casa es va convertir amb el temps amb un espai de trobada d’artistes. Actualment encara és una arquitectura estudiada pels experts i els descendents la preserven i admeten visites per tal de divulgar-la i preservar-la.

La Ricarda està amenaçada pels plans d’ampliació de l’aeroport del Prat. En aquest cas, però no es pot pas moure. Fa anys ja es va remoure l’opinió pública per l’ampliació de l’aeroport i la construcció de la tercera pista i la zona de La Ricarda ja es va sentir amenaçada. Per allà hi havia també una granja modernista, una antiga lletera, que es va decidir desmuntar i traslladar a un altre emplaçament del Prat. I sino pregunteu-ho a l’artista garriguenca Fina Tuneu que durant mesos va estar treballant en la reelaboració de les ceràmiques decorades, blaves i blanques pels murs. Han passat uns anys i ja es planteja una  altra ampliació. Però ara és més difícil i juntament amb l’amenaça medioambiental suposa un bon problema. La Ricarda s’ha de preservar.

Pintura i films

Bea Sarrias, la pintora, ens assegura que fa més de vuit anys que l’espai la té enamorada i per això, des de que ho va descobrir hi ha dedicat diverses sèries pictòriques. Formada a Belles Arts, a Barcelona, Sarrias ha convertit l’arquitectura en el seu tema principal: ens explica que enlloc de retratar persones, ho fa de construccions, atreta per la llum i l’atmosfera sobretot d’edificis d’estil modern i racionalista. Però fa tant obra d’autor com més “anònima”.

A Centelles vam tenir una obra seva, al Premi Centelles del 2015, amb un interior en tons negres i blancs, d’un pis de l’Eixample, d’una etapa seva dedicada més a retratar “espais molt viscuts”. Ara s’interessa per l’arquitectura moderna directament. El 2019 es va plantar al vestíbul de la seu de l’OTAN a Brussel·les i ho va pintar. Va ser el primer cop que pintava en públic i diu que potser ho repetirà.  

Fa sis mesos van fer la proposta del nou apropament pictòric a La Ricarda, a la galeria barcelonina. No és una cosa d’ara. Ella mateixa ens assenyala que és impossible pintar disset obres en un mes i mig. Parlem de mig any de preparatius i d’obres de gran format. Ella ha fet les pintures i el projecte inclou el film amb Morrosko que ha col·laborat diverses vegades amb la Bea, filmant edificis especials, com un espectacular habitatge circular al Matarranya, obra dels belgues Kersten Geers i David van Severen. També ja van col·laborar en un primer vídeo dedicat a la casa Gomis, titulat “Un día en La Ricarda” en que unes nenes tot jugant ens ensenyen la casa. Cristina Sandoval de la galeria Hab36 ens assegura que la projecció que es podrà veure a l’exposició és una mica diferent. Morrosko és de Barcelona, és cineasta i ha fet tant documentals com videocreació. Ha treballat tant per TV3 com per TVE i Betevé. Al seu web podreu veure diversos dels seus treballs. Però haureu d’anar al Lab36 si voleu conèixer el nou treball i gaudir dels retrats pictòrics d’una arquitectura singular.

Una arquitectura que una amenaça i l’olfacte dels programadors potser acabarà fent posar de moda: el Museu Nacional d’Art de Catalunya també prepara una exposició dedicada a La Ricarda, però ells l’inauguren el 9 de novembre: Francesca Llopis presentarà un vídeo amb música de Barbara Held, en el que unes fotografies i unes coreògrafes mostren la casa. La mostra, que s’ubicarà a les sales de postguerra s’acompanyarà d’obres de dos antics decoradors de La Ricarda: Moisès Villèlia i Magda Bolumar. Però això al novembre. Ara de moment esperem veure les propostes galerístiques.