Les muntanyes en imatges  

Les Finestres i el Penjador acullen divuit fotografies dels dos alpinistes centellencs Maria Rosa Aregall i Josep Maria Parareda

Centelles. Totes les fotografies tenen un autor i en el cas de la mostra d’octubre a les Finestres i al Penjador o són del Josep Maria Parareda o de la Maria Rosa Aregall. Una parella que fa molts anys que “caminen junts” i comparteixen paisatge i passió per l’enregistrament  visual de la muntanya.

Fan fotografies i també pel·lícules. Casa seva és com un petit estudi amb un arxiu i una filmografia impressionant, dedicada sempre a la muntanya caminada o escalada.

Aquesta foto pertany a una part boscosa dels senders que condueixen al Puigsacalm, ben a prop de casa nostre.  Tenim racons ben impressionants formats per les forces de la naturalesa durant molts anys.
 Foto Parareda/ Aregall
 

Les dues exposicions reuneixen a Centelles, una selecció de divuit fotografies dels seus recorreguts, tant per casa nostra com per altres latituds del món. Les podeu veure a les Finestres de la Cafeteria El Trabuc (C/ Socós, 1) i al Penjador de la Perruqueria Camps-Figueras (c/ Marquès de Peñaplata, 11). Per conèixer més el rerefons dels nostres autors, Josep Maria Parareda ens rep a casa seva per respondre algunes preguntes.

La fotografia ha acompanyat al Josep Maria des de que camina. Des de que camina per les muntanyes, s’entén. Va començar a fer excursions quan tenia 11 anys i escalada als 13. I als 15 el seu pare ja l’hi va comprar una càmera. Fill de Centelles, primer anava amb el grup de l’Andreu Coll i la Maria Soler i després amb els Pioners del Norbert Gómez. Un dia van anar a Montserrat i va veure una gent fent escalada: ho havia de provar!

Ens explica que aleshores feien escalada com per intuïció. Ell i uns amics. Perquè no hi havia escoles, ni informació, ni massa tradició. Amb la colleta van començar anar al Centre Excursionista de Vic, per llogar material. Però  se’n fotien d’ells, perquè eren molt joves. I per postres els hi deixaven material en mal estat. Ara llogar material està prohibit i cadascú es porta el seu per fer escalada, “ja que no saps com l’ha tractat la persona que ho ha utilitzat abans”. Amb el temps van començar a  sortir  llibres i amb els anys l’escalada s’ha estès i popularitzat fins a límits que en Parareda no havia imaginat.

Diapositives i digital

Amb quinze anys ja coneixia algunes de les seves passions de tota la vida i ja tenia de companya de viatja a la Maria Rosa: compartint interessos per conèixer món i explicar-ho amb imatges.  Tots dos han recorregut els cims del nostre país i han anat fins a Egipte, Jordània, Algèria,  Irlanda, Escòcia, Xile. A més de les fotografies, primer preparaven projectes audiovisuals amb diapositives. I ara ho fan amb vídeo. En Josep Maria porta la càmera de vídeo i la Maria Rosa la de fotografia. 

Els hi agrada fer reportatges ben documentats dels llocs on van i que caminen, més que explicar la història personal. Tenen un bon varem crític quan veuen la predisposició en les projeccions de Sant Esteve –que fan gratuïtament, al Casal, des de fa molts anys. I també quan reben premis i distincions de certàmens tant importants com el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Per cert, enguany també hi hauran projeccions, el dia després de Nadal. Com a mínim tres pel·lícules.

En Parareda ens explica que camina més que ningú, amunt i avall, carregat amb la càmera, el trípode i el material d’excursió. Quan filma l’hi agafa com una borratxera d’escenes que vol capturar i és un no parar. I tornen carregats de material interessantíssim. Munten les pelis amb tomes úniques. Amb els anys ha adquirit l’habilitat d’anticipar-se a les escenes i construir una narració sense forçar a cap excursionista a fer res. Veurem si d’una zona que desconeixien de les Dolomites, d’on venen ara, surt un projecte nou. La Maria Rosa normalment s’ocupa dels guions i a vegades de la narració, quan no cerquen altres veus.

El desert d’Atacama, a Xile, també recorregut pels nostres excursionistes. Foto: Parareda / Aregall
 

En Parareda, com a escalador és l’impulsor de la Via Ferrata de Centelles. Fa uns divuit anys van presentar el projecte pensant que seria cosa per quatre amics. Actualment la ruta rep milers de visitants al mes! Ara, arrel de la pandèmia s’ha de demanar cita prèvia. I l’ajuntament prepara un marc normatiu, pioner, per blindar el seu funcionament. Tot i que per sort no hi ha hagut cap accident important.  En Josep Maria fins ara s’ha ocupat del manteniment i inclús de la neteja de deixalles de la Via Ferrata –perquè hi ha gent molt porca-. Amb la popularitat de la Via Ferrata, en Parareda creu que es podria millorar el turisme local, amb producte dedicat a la via i també amb locals de restauració que es converteixin en punts de trobada dels escaladors, com passa a altres llocs. Els escaladors saben dels llocs, es troben i ja entren en ambient. L’ajuntament ofereix una web de la Via Ferrata amb informació i les condicions d’us.

El muntanyisme viu un moment bo i és cosa de tots que passa a passa, respectem i cuidem  l’entorn. Ara tenim divuit fotos per remirar-ho a poc a poc i conèixer llocs propers i llunyans, les grans muntanyes i les petits cuques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: