Marta Ballvé reivindica el deute amb els arbres

La Premi Centelles 2012 continua pintant i exposant. Ara té un projecte nou exposat a la galeria Artevistas, que acaba diumenge

Article número 700

Barcelona/ Centelles. Avanço una mica la publicació d’un nou article perquè justeja el temps per veure l’exposició que explicaré, que acaba diumenge. Es fa a la galeria barcelonina Artevistas, situada al Passatge del Crèdit, 4. El carreró on va néixer Joan Miró, a tocar de la plaça Sant Jaume i veí del Palau Centelles de Barcelona.

La galeria acull una sèrie pictòrica nova de Marta Ballvé. La proposta “Arbres d’aigua” està dedicada especialment als grans habitants vegetals del planeta. La mateixa artista, en un escrit, ens explicava que la sèrie havia nascut de “la necessitat de repensar la nostra actitud al davant la naturalesa”. Ens recorda que durant la pandèmia vam estar tancats i“tots vam sentir nostàlgia pel món natural, mentre la Naturalesa vibrava amb més força que mai”. I afegeix que “els arbres, amb la seva forta càrrega emocional i conceptual, m’ajuden a recordar tot el que la Naturalesa ens ofereix i a reflexionar sobre la relació que, com a societat, tenim amb ella”.

Aquesta pintora de Sant Cugat ens és familiar perquè va ser Premi Centelles el 2012. La pintura de Ballvé és de base abstracte. Ella es defineix o definia com a tal. I les formes dels arbres surten a cop d’insistir amb matèria, textures i pinzellades. Ballvé continua amb tons continguts, terrosos i pàl·lids. Continuen les línes o franges de fons. En mig dels garbuixos descobrim collages i textos. I els textos manuscrits, molt sovint indesxifrables s’escapen per tota la tela. I de fet cap a fora: els textos potser volen evocar poesies, com les que es proposen a les cartel·les. Totes les obres van acompanyades d’una de poetes d’aquí i d’altres indrets i parlen dels arbres i de diferents significats. No obstant no sembla possible establir una relació d’inspiració entre els versos i les pintures.

D’això me’n vaig adonar en un quadre, que les formes dels arbres, en aquest cas molt definides semblen xipressos. I en canvi la poesia de Joan Maragall, parla dels amatllers florits. Que per cert, en una data tant reculada com el 1901, ja es trobaven que a finals de gener, florien i després venien nevades.

L’exposició d’Artevistas està formada per diverses obres de mitjà format i també hi ha un grup d’obres de mides més petites. L’exposició acaba diumenge. Aquesta galeria obra també els dos dies del cap de setmana.