Santi Moix transforma l’Ase d’or en porcellana

L’artista barceloní s’estrena a la Marlborough amb un mural inspirat en el llibre d’Apuleu
Detall de la part esquerra del mural de Santi Moix – Foto: Marlborough

Barcelona/ Centelles. Per preparar aquesta crònica volia tenir llegit “L’Ase d’or” de Luci Apuleu perquè la peça principal de la mostra s’inspira en aquesta narració del segle II. Però no és un conte, si no una novel·la. El llegeixo a estones i en tinc per dies. Si bé ja he trobat l’episodi en que el protagonista es transforma en ase, per art de bruixeria. Ara està fent de transport de botins per una banda de lladres i s’expliquen tota mena d’històries. Santi Moix s’ha basat en aquest text. Però, les peces del mural són tan misterioses i originals que encara em veig incapaç d’identificar-les raonablement. A part de localitzar l’ase i algunes formes que la galerista em va indicar, la resta continuen sent un secret. Però en l’article sobre Sarrate vam reafirmar que l’art plàstic no necessita d’instruccions, i aleshores el joc és simplement aplicar la imaginació i mirar. Us avanço la crònica i que cadascú es faci la seva pel·lícula.

Recapitulem: Santi Moix (Barcelona, 1960) va rebre la proposta de Mercè Ros, directora de la Marlborough de Barcelona, de fer una primera exposició individual a la galeria. Però no volia pintures. Havia de ser en una altra cosa. Moix ja havia tocat la ceràmica per altres treballs i es va animar a emprendre un nou projecte amb la porcellana.

El mural de l’Ase d’or fa sis metres i mig de llarg i és com un trencaclosques, amb peces que s’aguanten i combinen entre elles. Cada peça té una  forma i un significat. Com una combinació de símbols.  És original.

També hi ha peces aïllades, iguals a les del mural, però d’altres dimensions i algunes fetes més recentment, que es presenten soles o fent noves escultures “auto sostenibles”. I també hi ha alguna pintura feta en paral·lel al treball ceràmic.

Els temps dels forns

Tot plegat ha ocupat a l’artista molts dies durant els darrers mesos. Perquè el treball amb la porcellana és llarg. Les fornades són eternes i imprevisible. Per fer-ho possible, Moix ha comptat amb la col·laboració del ceramista empordanès Joan Raventós. Moix feia les formes i aplicava el color. Raventós aplicava l’esmalt transparent i feia les cuites. La porcellana primer es cou a 1020 graus per fer el biscuit i un cop té l’esmalt es cou a 1280. D’aquí el títol de l’exposició. La porcellana com a material és lleuger. Les peces són molt primes, tenen el fons blanc característic de la porcellana i estan pintades per l’artista.  

A veure si trobeu l’ase que és bastant realista – Foto: Marlborough

La crítica en general ja valora el treball de Moix pel seu joc entre figuració i abstracció. I per la simplificació progressiva d’uns símbols que ha anat desenvolupant tota la vida. Amb Sergi Barnils també hi havia tot una sèrie de símbols que quan et deia el què volien significar, deies, “a valen!”. Però si no d’entrada et quedes amb l’encant de les formes, el color i en la suggerència. I  mirant surten idees.  El que sí quadre és que el mural està tant ple de peces, com de situacions el text d’Apuleu. “L’Ase d’or” o “Les metamorfosis” (el primer és el títol popular, el segon l’original) s’interessa bastant per les transformacions màgiques, entre homes i animals fruit de poders ocults de bruixeria. Amb algunes coses ens queda una mica lluny, però en d’altres detalls sembla ben actual. L’exposició de Moix es podrà veure fins el 22 de gener. La galeria  Marlborough està al carrer Enric Granados, 68, Barcelona. A la Marlborough de Madrid en van fer una de Riera i Aragó. Aquí l’esperem cap el 2023.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: