La galeria Le Claire Kunst exposa vint pintures i dibuixos dels dos artistes badalonins
Centelles. Hamburg és una de les ciutat-estat més importants d’Alemanya. Destacat port a nivell europeu. Com que està situada a l’estuari de l’Elba i de l’Alster, està plena de rius i rierols, estanys per molins i també ben dotada de parcs naturals. Compte amb uns 750.000 habitants. Al segle XIII ja era part de la Lliga Hanseàtica, aliança comercial amb altres ciutats del nord d’Europa. Pel què sembla, la ciutat com a tal, ha estat molt “matxacada” pel pas de víkings, eslaus, incendis, la Segona Guerra Mundial, inundacions i nous plans urbanístics. Però recordo una sèrie de televisió de policies, recent, i es veia una ciutat interessant. Antigament s’hi parlava una variant de l’alemany, l’hamburger Platt. Seu d’orquestra, òpera, ballet, teatres. És la ciutat bressol de Johannes Brahms (1833-1897).

Art realista
La ciutat és l’escenari de l’exposició dels germans Josep i Pere Santilari (Badalona, 1959) que inaugura demà dimarts 7 de desembre i fins el dia 23, sota el títol “Imaginación. Die Spanischen Künstler Josep und Pere Santilari”. La mostra, a les portes del Nadal, ha estat organitzada per la galeria hamburguesa Le Claire Kunst. La galeria es va interessar per “emportar-se” Santilaris sent a la TEFAF de Maastricht, el 2020, on també hi havia l’Artur Ramon, representant dels artistes realistes catalans. Le Claire Kunst visita amb cita prèvia.
Després dels impediments i retards per la pandèmia, finalment s’han enviat vint-i-tres pintures i dibuixos, representatius dels últims anys i temes que toquen els dos artistes.
Parlant-ho amb en Josep Santilari, confirma que hi haurà obra dels tres últims anys, -també d’enguany: vanitas, natures mortes, flors, figura. I un tema que en Josep anomena “gran artista”, en el que es citen obres de mestres creadors de “realitats noves” com Leonardo i Goya. Dintre de les natures mortes també hi hauran peces de la sèrie dedicada a Fantin-Latour. La selecció ha estat cosa de l’equip de Le Claire, a partir de la proposta de l’Artur Ramon.
Vaig pensar a preguntar si també hi hauria paisatge, que abans en feien de tema urbanístic. Però el Josep em va venir a dir que ho ha aparcat de fa temps. I que no pensa tornar-hi si no troba una altra manera inspiradora d’aportar-hi coses noves. Potser en un altre moment, en una altra geografia.

També vam sortir a parlar de la cosa de que els qualificaven “d’artistes espanyols”. No deixen pas de ser catalans. Va assegurar que no li importava massa, sobretot si enlloc d’una qüestió identitària es pensava més amb la relació amb la pintura espanyola moderna dels segles XVII-XVIII i XIX, que coneixen i admiren amb passió: Sánchez Cotán, Zurbarán i sobretot Antonio de Pereda. Especialment per les Vanitas.
Altres mirades
A Hamburg segurament es miraran les coses amb uns altres ulls. Per començar són o eren luterans. I què volen dir amb el títol “Imaginación”? Thomas le Claire, és el galerista i en resposta via mail ens diu que “aprecien l’art dels Santilari i els troben extremadament interessants, especialment per la manera com construeixen les natures mortes, on aconsegueixen una manera ben moderna d’expressar-ho”. El que per començar, a les “natures mortes” s’hi refereix amb el concepte anglès d’“still-lifes”, que evoca altres idees.
Sobre el tema del títol, “Imaginación”, que el trobo curiós i no sé exactament a qué volen referir-se, també ho he demanat i en aquest cas Le Claire ha derivat la resposta a la seva col·laboradora, Alessandra Casti. Ella ens diu que “han triat el títol IMAGINACIÓN per la manera del Josep i el Pere Santilari de treballar les natures mortes –de nou referides com “still lives”-. “Posen els objectes junts tal com ells han imaginat que la natura morta ha de ser al final del seu treball”. I afegeix: “pinten i dibuixen en un estil molt realista, però la “prima idea” ve de la imaginació de l’artista: l’escena que havien tan sols imaginat en la seva ment, és executada en un estil realista”. En resum: pinten i dibuixen tal com l’havien imaginat i construït mentalment. Interessant. Entenc que això només té sentit si pensem que abans de l’obra definitiva i dels possibles treballs preparatoris hi ha una idea clara de la composició que es va elaborant fidelment. O si a mesura que van fent la imaginació els va guiant, aportant variacions a la idea inicial. Valen.
Al marge de l’exposició a Hamburg, els germans Santilari van ser fa molt poc, premiats per Omnium Cultural del Barcelonès Nord, amb un guardó que distingia 40 anys de trajectòria dels pintors. Era el cinquè cop que es donava aquest premi (abans d’ells poetes, actors, traductors). Tenien a la periodista Lídia Heredia com a mestre de cerimònies. Per sorpresa seva, Artur Ramon els va presentar. I entre els assistents hi van reconèixer a David Trueba, el cineasta que els uneix una admiració mútua i el documental “El cuadro” (2013), al voltant de la pintura “Ell@” (saber més). Celebren que no hagin d’esperar a ser més vellets per veure reconeguda la seva pintura. Ara a Hamburg.
One thought on “Els Santilari a Hamburg”