Treballs d’estiu (I)
Comencem a revisar l’estiu dels artistes, amb l’agenda dels germans Santilari, que en deu dies obren expo a Londres
Centelles. Els Santilari van exportant obra. Realment, es veu que a l’anterior edició de la TEFAF de Maastricht es van lligar dues exposicions: Hamburg i Londres. El desembre ja vam parlar del torn de la Le Claire Kunst, a l’estuari de l’Elba. I del 3 al 8 de juliol, la seva obra s’exposarà, per primer cop, al Tàmesi: a la galeria Stuart Lochhead.
El plantejament és similar. Vint-i-quatre pintures i dibuixos representatius, sobretot de les natures mortes, recents o de pocs anys, que el Josep i el Pere Santilari (Badalona, 1959), van perfeccionant i ampliant en diferents variants: vanitas, wunderkammers, tema floral i el “gran artista”.
Les dues galeries europees són de fet, de nou a la TEFAF holandesa –fins dijous, 30- on també hi ha l’Artur Ramon Art, que és qui representa als dos pintors catalans i mou els fils. La de Barcelona també porta a la fira més Santilaris, juntament amb peces del fons antic i modern. La complicitat entre galeries és prou franca, com perquè, segons un dels germans, en Josep, la peça que figura al cartell londinenc fos demanada directament als d’Hamburg.
La selecció d’obres va a càrrec de la Stuart, que presentarà als dos pintors dintre la London Art Week, una cita important, amb centenars d’activitats, concentrada en sis dies, des d’un diumenge a un dijous.
A la galeria Stuart els hi sembla un bon moment per introduir-los. Tim Warner-Johnson, col·laborador de la galeria, és especialista en pintura antiga i moderna i comenta que segueixen als Santilari amb interès, des de fa molt temps.
Models i cites
Vam preguntar-li per concretar les obres triades amb el tema del “gran artista” – on citen Rembrandt, Dürer, Parmigianino. Però Warner-Johnson respon en global: “entenc que la pràctica dels Santilari es construeix en l’estudi de l’art antic, des de l’art clàssic de Grècia i de Roma, continuant amb els mestres del Renaixement (Leonardo, Raphael etc), el Barroc (Caravaggio, Rembrandt) i el segle XVIII (Goya, Melendez, Chardin)”. Això sense esmentar la relectura que els bessons fan de Fantin-Latour (França, 1836-1904), amb les natures amb flors.
La Stuart és una galeria dedicada preferentment a escultura. Però quan ho tenen clar, s’obren a altres interessos. El mateix Warner-Johnson ens diu que no fa gaire van vendre pintura antiga al Musee d’Orsay. I el 2019, van acollir una mostra de lacats japoneses. Pels Santilari aquesta és una aposta important. Així ho creuen. Una altra capital on descobriran el seu treball lent i detallista i la seva relectura del passat.
Ja vam explicar un cop la seva relació amb les veladures. Avui aprenem un altre aspecte: el Josep ens diu que per ell, cada obra és com si comencés de 0. No sap on anirà a parar. L’experiència l’hi dóna soltesa. Quan, per exemple, en un altre tema que fa, pinta models –de 17 i 27 anys-, no es fixa amb cossos, si no amb personatges que li demanen plantejaments diferents i cercar solucions. Veurem com reben la seva proposta detallista, atenta a tants matisos de matèria, llum i color; amb tota la simbologia de les entitats triades, al niu de Turner. Actualització: quan l’expo anava per acabar ens hem enterat que l’allarguen fins el 15 de juliol. Bones sensacions.
badaluc 