La mirada del Tàmesi

Treballs d’estiu (I)

Comencem a revisar l’estiu dels artistes, amb l’agenda dels germans Santilari, que en deu dies obren expo a Londres

Centelles. Els Santilari van exportant obra. Realment, es veu que a l’anterior edició de la TEFAF de Maastricht es van lligar dues exposicions: Hamburg i Londres. El desembre ja vam parlar del torn de la Le Claire Kunst, a l’estuari de l’Elba. I del 3 al 8 de juliol, la seva obra s’exposarà, per primer cop, al Tàmesi: a la galeria Stuart Lochhead.

El plantejament és similar. Vint-i-quatre pintures i dibuixos representatius, sobretot de les natures mortes, recents o de pocs anys, que el Josep i el Pere Santilari (Badalona, 1959), van perfeccionant i ampliant en diferents variants: vanitas, wunderkammers, tema floral i el “gran artista”. 

L’oli “El tema”, del 2020, de Josep Santilari, que fa 35×35 cm, es va presentar l’abril del 2021 a Barcelona, el desembre a Hamburg i ara és la imatge del cartell i serà a l’exposició de Londres – Foto: arxiu Aleix Art

Les dues galeries europees són de fet, de nou a la TEFAF holandesa –fins dijous, 30- on també hi ha l’Artur Ramon Art, que és qui representa als dos pintors catalans i mou els fils. La de Barcelona també porta a la fira més Santilaris, juntament amb peces del fons antic i modern. La complicitat entre galeries és prou franca, com perquè, segons un dels germans, en Josep, la peça que figura al cartell londinenc fos demanada directament als d’Hamburg.

La selecció d’obres va a càrrec de la Stuart, que presentarà als dos pintors dintre la London Art Week, una cita important, amb centenars d’activitats, concentrada en sis dies, des d’un diumenge a un dijous.   

A la galeria Stuart els hi sembla un bon moment per introduir-los. Tim Warner-Johnson, col·laborador de la galeria, és especialista en pintura antiga i moderna i comenta que segueixen als Santilari amb interès, des de fa molt temps.

Models i cites

Vam preguntar-li per concretar les obres triades amb el tema del “gran artista” – on citen Rembrandt, Dürer, Parmigianino. Però Warner-Johnson respon en global: “entenc que la pràctica dels Santilari es construeix en l’estudi de l’art antic, des de  l’art clàssic de Grècia i de Roma, continuant amb els mestres del Renaixement (Leonardo, Raphael etc), el Barroc (Caravaggio, Rembrandt) i el segle XVIII (Goya, Melendez, Chardin)”. Això sense esmentar la relectura que els bessons fan de Fantin-Latour (França, 1836-1904), amb les natures amb flors.

La Stuart és una galeria dedicada preferentment a escultura. Però quan ho tenen clar, s’obren a altres interessos. El mateix Warner-Johnson ens diu que no fa gaire van vendre pintura antiga al Musee d’Orsay. I el 2019, van acollir una mostra de lacats  japoneses. Pels Santilari aquesta és una aposta important. Així ho creuen. Una altra capital on descobriran el seu treball lent i detallista i la seva relectura del passat.

Ja vam explicar un cop la seva relació amb les veladures. Avui aprenem un altre aspecte: el Josep ens diu que per ell, cada obra és com si comencés de 0. No sap on anirà a parar. L’experiència l’hi dóna soltesa. Quan, per exemple, en un altre tema que fa, pinta models –de 17 i 27 anys-, no es fixa amb cossos, si no amb personatges que li demanen plantejaments diferents i cercar solucions. Veurem com  reben  la seva proposta detallista, atenta a tants matisos de matèria, llum i color; amb tota la simbologia de les entitats triades, al niu de Turner. Actualització: quan l’expo anava per acabar ens hem enterat que l’allarguen fins el 15 de juliol. Bones sensacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: