Pintura mural d’interior

Laura Ramos, Elisenda Rué i Núria Vall ens serveixen de vèrtex per parlar de la pintura pensada per interiors, directe a la paret

Centelles. De tant en tant es pinten murals als interiors de les cases. No parlo de pintura als exteriors –els grafitis-, que d’alguna manera tenen l’ingredient de l’atreviment o la denúncia. Sinó de projectes destinats als interiors de les llars o locals, que per la seva banda responen a uns requisits dels propietaris. Solen ser un encàrrec. I igual que els cartells, segueixen uns paràmetres funcionals. I hi ha qui preferirà un artista pel seu estil genuí o qui tingui una idea concreta. Tot comença amb una proposta.

Per exemple, fa uns anys, la Pili Vila, que dirigeix un gimnàs a Centelles, volia que algú pintés un mandala. No era tant una qüestió de l’estil de l’artista, com d’encertar un disseny. El projecte no es va portar a terme. Però parlant, de nou amb ella, pel tema dels murals d’interiors, ara no l’hi interessa,  però creu que “si hagués de fer-ho demanaria alguna cosa significativa del meu interès personal”.

A Centelles tenim diversos artistes que s’han atrevit a fer murals. I no ens referim al taller professional dels Musach, sinó a un tipus d’artista polifacètic, que entre les seves habilitats pot oferir murals d’interior.

Penso per exemple amb la Laura Ramos i l’Elisenda Rué.  En el primer cas diria que tot i la capacitat d’adaptar l’estil, l’artista centellenca defensa un tipus de dibuix molt representatiu d’ella. I aleshores el tema, el contingut s’adapta a la forma. En el seu cas el client sap que demana un mural a la Laura pel seu estil. I potser també és capaç de sortir cap a terrenys nous. Però hi ha una marca de l’artista, en el seu tipus de dibuix.

La Laura ara fa anys que no fa murals. En el seu currículum destaquen les dues versions per al Penkamuska de Centelles, un centre de psicologia, logopèdia i reforç escolar. Han ocupat dos locals diferents i a cada lloc, s’ha fet el mateix mural amb solucions de color diferent: una família, amb nens petits i mascota.

La Laura reconeix que fins ara ha estat “molt parada amb els encàrrecs. No tenia temps per a tot”. Però en aquests moment diria que sí a un encàrrec d’aquest tipus.

Atmosferes

L’altre cas de pintora “muralista” o amb aquesta capacitat en el seu catàleg, és el de l’Elisenda Rué. Crec que encara em falta una mica per tenir una idea global del conjunt del seu corpus artístic, però veient una mica imatges, i en especial, la d’un mural recent, crec que el seu cas és el de l’artista que és capaç de mudar l’estil per adaptar-se al màxim als requisits del client. La imatge que tenim en compte, és la que publiquem i veureu una pintura d’aires més atmosfèrics. Això és el que volia la clienta, per alguns racons de la seva llar. L’Elisenda també ens explica que per un altre client, va fer una composició pensada per l’habitació d’un nadó, amb temes més figuratius i infantils. De l’Elisenda hem vist altres treballs, per altres suports i és clara la seva capacitat de mudar l’estil i, a m´´es de disciplines.

Pensant amb murals, m’he enrecordat de la Núria Vall. Que des de que va plegar de la galeria d’El Carme de Vic –pel trist tancament de la sala-, diria que s’ha fet un fart de pintar murals, amb les seves “nines” i animals. Ella és com la Laura, defensora d’un estil personal molt especial i concret. En que de mica en mica ha anat madurant aspectes, com el color. Menys pàl·lids, més potents. Però els murals que comparteix per les xarxes –com Instagram-, són sobretot de l’exterior. Podríem dir que “ataca” espais urbans. Però l’hi vaig demanar si en tenia d’interiors i em va dir que sí: un de 6×6 metres a les parets d’un restaurant. Contactem amb la Núria, en un moment en que torna a dibuixar i diu que està en marxa per tornar a exposar. Potser més tard o més aviat, la tindrem a les Finestres i al Penjador.

Els murals són una possibilitat més en el dia a dia dels artistes que es volen obrir camí i si és d’interior, trobo que és interessant l’esforç de captar el que vol el client. Un exercici interessant en un moment de l’art, com el nostre, en que es valora tant el talent original de l’artista.