Galeria de centellencs pintats

Joan Subirà presenta al Marçó una trentena de retrats dedicats a persones properes i amics del poble

Centelles. Com volem ser representats? A la inauguració de l’exposició de retrats de Joan Subirà em van dirigir dos grans comentaris: que si eren fets de fotografia. I que si era pintura més aviat “plana”, en el sentit de que no eren com Lucian Freud’s: que no feien una interpretació dels personatges. Però així d’entrada, si el pintor el què vol és donar-se a conèixer com a retratista, qui vol un retrat on et destaquin la carn o pintin de colorins?. Si algú l’hi interessa això, segur que el Joan ja és capaç d’arribar-hi. La idea és fer retrats pintats, ben fets ”formalment”, d’entrada.

Tres retrats del grup de gent del poble – Foto: Aleix Art

I aquesta és la proposta que hi ha ara al Marçó vell: una trentena de retrats. Sembla ser que les demores pandèmiques han permès anar ampliant la galeria i estructurar l’exposició: gent d’oficis, d’aficions, del poble; l’equip mèdic del CAP –un particular homenatge als “herois” de la pandèmia-. Familiars; Amics de la filla; I representants polítics. També hi ha un autoretrat i dos retrats més antics d’una àvia.

El Joan Subirà s’ha anat proposant ell als retratats i s’ha cuidat de fer o obtenir les fotos de treball. Dèiem al començament, que algú ens indicava això com una pega. Ja sabem que altres pintors que fan retrats, com en Serra de Rivera -que va exposar fa un parell d’anys a la mateixa sala- prefereixen tenir la persona vàries sessions. Aquí cadascú crec que ha de trobar el seu sistema. En els retrats del Subirà hi ha un treball molt intens en les cares. Potser seria “agobiant” tenir a la persona i mirar-la de tant a prop. Crec que fa un anàlisi molt acurat de la forma, les tonalitats. De fet hi descobrim  tons que segurament no són de la natura, però en canvi, a ulls del pintor expliquen el rostre. La fotografia també es nota en el tipus d’enquadrament, que dóna un aire actual a les pintures.

Amb tot això, ja hi ha un treball pictòric interpretatiu –que d’entrada no es veu. I inclús algun element, que potser involuntàriament, afegeixen un to crític o graciós del retratat: una “pose”, un detall.

Segurament veureu i reconeixereu rostres més versemblants que d’altres, però en resum trobem l’obra d’un pintor resolutiu, captivador, exigent. Ara ataca amb retrats, però també pinta natures mortes, amb un estil ben enamorat dels grans mestres moderns. Es pot veure  en l’horari d’hivern fins el 6 de març.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: