Tot són pinzellades

Miquel Roma fa un repàs per la seva pintura al Niu del Palau

Centelles. De mica en mica, anirem coneixent a tots els artistes vinculats amb la vila de la falda del Puigsagordi, gràcies a iniciatives com la que va seguint el Niu del Palau, als baixos del Palau dels Comtes. Sabia que la Tere Roma, artista i docent, tenia un germà pintor perquè ocasionalment participa a la Mostra d’Artistes Locals. Però el Miquel està establert a Vic i no l’hi seguim tant la pista. Recordo algunes marines. Però amb el què ens porta ja veiem que ens quedem curts.

Efectivament, en Miquel Roma és el nou hoste de la sala d’art de la plaça Major. I ens proposa un repàs del seu catàleg, a partir sobretot, de pintures a l’oli. Hi ha obra dels últims anys, si bé trobareu peces que ens fan recular fins a principis de segle i inclús provenen de l’anterior (és a dir, acull uns trenta anys). Trobem les marines i paisatges boscosos. També hi ha algunes “repeticions” de quadres d’altres artistes, especialment de Joaquim Mir i una curiosa portada discogràfica ampliada. També porta natures mortes i sobretot retrats.  

Dintre aquest darrer gènere, bàsicament descobrim peces dedicades a l’entorn familiar. I especialment als nens i nenes del seu arbre genealògic . Així com amb Joan Subirà –amb l’expo al Marçó- tenim pintures detallistes i formalment impecables, en el cas del Miquel Roma trobem captures de moment i més expressió psicològica. Les pinzellades expliquen el caràcter dels nanos en un instant. El Miquel ens diu que també ho sol plasmar amb aquarel·la i per això també hi ha un exemple a l’exposició. Però la resta, al Niu, són olis.

Varietat de temes

Les altres pintures de l’exposició són paisatges mariners o rurals i natures mortes. La majoria de peces parteixen de fotografies. Però  també pot dibuixar del  directe:  el Miquel va participar de l’sketchcrawl embruixat del dissabte passat -12 de febrer-, dibuixant des de racons tant màgics com la Cira, des de la zona del safareig.

Ja vam dir en un altre article que l’ús de la fotografia l’acceptem com un recurs metodològic. I en el cas del Miquel –i atenent tant al què veiem com al què ens diu-, ens fixem sobretot en un interès per aspectes lumínics –mars rosats o amb postes de sol, moments fugissers-. Pinzellades a vegades més d’impressions, a vegades més petites i detallistes. I sempre controlant la composició i l’equilibri de tons amb un gust especial pels colors vius i la potència de la pintura. 

Hi ha una peça dedicada a un drapaire que carrega cartrons, pel què ens diu suggerida o encarregada per un col·lega del ram de les caixes, que em sembla interessant com a composició, execució i tema. Potser no  és un personatge molt habitual dels nostres carrers on els drapaires  van més amb furgonetes blanques rònegues. Però en qualsevol cas, ens parla d’un personatge històric i de la reutilització dels materials. De quan això, potser no estava tant valorat i, en canvi era una sortida laboral per unes quantes persones.

En resum trobo interessant l’exposició “Pinzellades” tant per ampliar la informació sobre l’artista, com per apropar-nos una poètica diferent i de tècnica ben aplicada i confiada amb el poder comunicatiu de la pintura. Ho podreu descobrir fins el diumenge 27 al Niu del Palau.