Recuperar i exposar

La Sala Parés revisa l’obra de Josep Hurtuna i exposa obra nova de Leticia Feduchi dedicada a paisatges mallorquins

Barcelona/Centelles. Finalment entrem a  la Sala Parés. Hi arribem molt desprès de perdre’ns algunes propostes interessants, com l’última individual de Marcos Palazzi o una mostra anterior, dedicada al viatge, amb pintures històriques. També van presentar un llibràs de l’Isabel Coll, dedicat a l’escultor Enric Clarassó. Ara el tenen al taulell. I dimarts passat, un historiador de l’art feia un comentari públic d’una marina de Josep Amat.  

Les dues exposicions principals d’ara també valen la pena. Tant la de dalt, dedicada a recordar l’obra de Josep Hurtuna (Barcelona, 1913-1974), com la de la planta baixa amb olis recents de Leticia Feduchi (Madrid, 1961).

A Hurtuna, sincerament no el coneixia. Però és summament interessant. La mostra recull testimonis dels seus inicis fins a la consolidació del seu llenguatge. Primer, amb una figuració més o menys normaleta, fins que cap als anys seixanta fa un salt cap a un magnètic treball amb tinta negra, que escampa sobre el paper, formant trames o geometries i a vegades hi ha més idea de traç a la manera d’una cal·ligrafia oriental. I sabia la manera de trobar els matisos dels grisos. Més endavant, trobem exemples amb colors amb obres amb oli. I molt més endavant –dintre la saleta amb obra gràfica-, també hi trobem algunes litografíes d’època (anys seixanta). Però crec que la part més interessant, és la del treball amb la tinta negra i el joc simple i poètic amb la línia.

Una de les tintes d’Hurtuna, aquesta amb un accent oriental i amb un magnífic domini dels matisos de negre i grisos – Foto: Sala Parés

L’exposició ha  comptat amb la col·laboració de Francesc Mestre, qui el va arribar a conèixer. En un dels seus recents escrits d’art, el situa com unió “entre el Noucentisme i l’Avantguarda” i diu que va estar a París el 1935. Actiu al front de la guerra espanyola (com també testimonia un dibuix de la mostra), posteriorment hauria participat en diversos certàmens, com a set dels deu Salons d’Octubre (1948-1957). Tant Mestre com Corredor-Matheos, -que firma un text per l’exposició-, no acaben d’explicar-se que Hurtuna hagi quedat oblidat. No obstant, em sembla que aquesta és la fortuna de molts artistes  i sort n’hi ha de l’esforç i dedicació d’uns quants per treure la pols dels oblidats.

Sol i terra

La planta baixa, com he esmentat al principi, està protagonitzada per obra recent de Leticia Feduchi. El nucli de l’exposició són uns paisatges, fets a fora, al camp. Particularment capturant a pinzellades arbres i conjunts d’arbres. Sembla ser que a la pintora, el paisatge, li era un gènere que se l’hi resistia, fins que ha trobat una via d’exploració. Els olis estan pintats a Mallorca, l’estiu del 2020.

Una de les oliveres de Feduchi, oli del 2020 – Foto: Sala Parés

Just entrar, a la dreta, hi destaquen tres pintures dedicades a una olivera, que capten l’atenció per la manera intuïtiva d’esbossar l’arbre. I com ho centre en un envoltori de pinzellades blanques i ràpides, que aïlla l’arbre de tot. La resta de paisatges són a l’altra punta de la sala. Entre mig hi ha temes amb fruites vermelles i amb drapejats blaus, que no em semblen tant interessants com les relíquies del final de tot: especialment una fusteta vertical, amb un llimoner; una altra pintura petita dedicada a la “calima” i unes  pintures més complexes, amb un jardí, amb punts com a flors vermelles. Aquestes peces –juntament amb les oliveres- em van semblar sensacionals i representatives de la “prima idea” de l’artista.

Hi ha uns altres arbres pintats, on destaquen uns xipressos. Però em semblen menys espontanis. Tot i que em  suggereixen una estranya associació: la forma que la pintora aïlla amb aquest conjunt d’arbres i xipressos, em recorda la silueta i la forma subjacent de la basílica de la Sagrada Família. Hurtuna fins el 14, Feduchi fins el 17 d’abril.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: