Ahir dijous va inaugurar al Museo de Arte Moderno de Bucaramanga l’exposició “Intersección”, amb dotze artistes catalans i dotze colombians. Entrevistem als organitzadors del projecte d’intercanvi
Fotografies: gentilesa dels artistes i col·legues colombians
Centelles. Avui tenim text per a una estona. Bon moment per preparar un llarg cafè, però que sigui colombià. I, per exemple, amb una ensaïmada típica de les pastisseries catalanes. Ahir dijous 7 d’abril, va inaugurar -finalment- la part colombiana de l’exposició “Intersección”, al Museo de Arte Moderno de Bucaramanga. Com ja es va avançar, s’uneixen dotze artistes catalans, amb dotze colombians. Segons Angélica Ramírez la inauguració va ser tot un èxit: hi va haver resposta del públic, van comptar amb persones que valoren l’art i, la cosa va ser tal que van haver de fer fora la gent del museu, per poder-lo tancar a altes hores de la nit.
Però parlem una mica millor del projecte. Avui tindran l’ocasió de comprovar una vegada més qui està per construir ponts de pau i humanitat, davant d’altres entestats a destruir, matar amb guerres i altres mals que tenyeixen els nostres sentiments i esperances de vergonya i preocupació.
Us plantegem una entrevista a tres bandes amb les persones que han fet possible aquest intercanvi artístic Catalunya-Colòmbia. Des de les costes del Mediterrani interroguem Jaime Moroldo, artista i impulsor dels intercanvis i responsable de l’entitat Acciones creativas de intercambio; i a la Mercè Jordà, directora del Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor, que s’ocupa de “forma executiva” de gestionar aquest intercanvi, coordinar els enviaments i més endavant acollir l’exposició al torn català. Des de les costes del Mar del Carib i l’oceà Pacífic, respon les nostres preguntes, Angélica Ramírez, artista i gestora cultural, que ha comissariat el projecte a Colòmbia. És un treball en equip. Som-hi!
Pregunto a JAIME.- Quin és el teu objectiu en aquests intercanvis?
JAIME.- -L’objectiu principal en aquests intercanvis és primerament anar involucrant cada vegada més artistes per tal de fomentar la interacció entre ells i la comunitat. Em sembla que créixer estimularia la iniciativa i seria anar en la direcció correcta.
A ANGÈLICA – Com vau formar la selecció dels artistes colombians?
ANGÈLICA.- Volia mostrar la diversitat que hi ha a Colòmbia i a Llatinoamèrica a través de les tècniques plàstiques, el color i les temàtiques. També volia reunir el talent d’artistes de diferents generacions i d’experiència. Entre els artistes residents a Colòmbia, trobem colombians, veneçolans i cubans. També es poden distingir creadors que porten a la indústria més de 10 anys o que estan començant el seu camí a les arts. La meva prioritat va ser el talent, les ganes o “l’empenta” com diem a Colòmbia, la disposició i el professionalisme, tot això és el que trobaran als 12 artistes que componen la planeta de residents a Colòmbia.
A ANGÈLICA- Com es viu l’exposició a Bucaramanga, per part del públic local i la crítica o l’audiència sensible?
ANGÈLICA.- Hi ha moltes expectatives a la comunitat en general, no només a Bucaramanga, a Colòmbia. Encara que sóc la gestora, compto amb un equip d’artistes meravellosos i des del dia un hem treballat units pel mateix objectiu. Això ha fet que els resultats esperats a l’hora d’organitzar l’esdeveniment o el procés de les obres, sigui perfecte. El treball de divulgació que hem realitzat també ens ha donat molt bons resultats, tenim artistes que fan part de moltes comunitats de l’art al país, també hi ha membres d’importants universitats de Colòmbia. El treball en equip que hem fet, ha donat per parlar de manera positiva sobre aquesta exposició i sobre l’intercanvi.
Entre els convidats a l´exposició comptarem amb mestres consagrats, directius d´institucions importants a Bucaramanga, col·leccionistes, compradors i la comunitat bumanguesa amant de l’art, així que tot va per bon camí.
A MERCÈ – Com vau seleccionar a Catalunya els artistes participants?
MERCÈ.- Hi ha dos grups d’artistes relacionats des de fa molt de temps amb el Centre d’Art La Rectoria: el format a La Garriga al voltant de Jaime Moroldo; I el relacionat amb el Centre d’Art des de la seva creació el 1987, alguns dels quals formen part de l’equip de gestió i direcció artística del Centre. Ignoro el sistema de selecció al grup de Jaime. Al Centre d’Art se’ls informa de la possibilitat d’intercanvi i cadascú decideix si està en disposició de participar-hi o no.
A JAIME.- Has pogut veure una mica les propostes. Què et semblen?
JAIME.- En general hem pogut veure una sèrie de propostes variades, tot resulta interessant perquè hi ha expressions diferents. Des del dibuix a la pintura, el collage, la gràfica, la tècnica digital, la fotografia, el tèxtil, la tècnica mixta. És un ventall ampli de manifestacions artístiques les que en podrem gaudir.
A ANGÈLICA .– Creus que a través dels participants hi ha una visió local o globalitzada de l’art?
ANGÈLICA.- Per descomptat que sí, aquesta era una de les meves prioritats, mostrar el talent llatinoamericà acompanyat del talent d’artistes catalans. Definitivament, la visió de l’art en aquesta exposició serà molt global.
A MERCÈ.– Des de la Rectoria ja heu acollit altres intercanvis. Amb l’intercanvi amb Colòmbia veus alguna singularitat o creus que pot aportar algun aspecte nou?
MERCÈ.- Cada intercanvi és una oportunitat per conèixer la vitalitat artística de cada país i Colòmbia no n’ha estat una excepció. Tots comporten un coneixement de nous artistes i noves inquietuds.
A JAIME: És el primer intercanvi del projecte amb Llatinoamèrica. I tu ets italià-veneçolà. En aquest cas de l’intercanvi, creieu que va més enllà d’una “antiga relació de conquesta”? Com veus la situació des d’ara (2022). És una relació sense complexos?
JAIME.- No et puc dir gaire en relació a temps passats però si et puc explicar que aquí i ara ens basem en alguns acords clars i senzills que han funcionat bé per continuar, per tant veig una relació força transparent i com dius tu, sense complexos.
A ANGÈLICA: Seguint la pregunta a Jaume: Creus que l’exposició va ser una oportunitat per revisar i actualitzar les potencialitats de cada comunitat?
ANGÈLICA.- Han passat molts anys i crec que cadascú ha evolucionat i s’ha transformat en pro a la cultura, moltes tradicions s’han transformat i l’art s’ha vist enriquit per aquest mateix esdeveniment. Aquest intercanvi és l’oportunitat per ressaltar aquesta unió, aquesta germandat i aquest creixement com a comunitat.
A MERCÈ – Creus que coneixem bé la realitat artística de Colòmbia? Què podem fer per millorar-ho?
MERCÈ.- No. Justament la proposta d’intercanvi va, com he dit anteriorment, en aquesta línia, la de conèixer la realitat artística de diferents països. L’intercanvi és, al nostre parer, un mitjà excel·lent per fer-ho
A ANGÈLICA.- Heu fet res per revisar l’actualitat artística de Catalunya?
ANGÈLICA.- Sí, va ser fonamental. Sempre vaig sentir el compromís de conèixer la història de l’art a Catalunya i la seva evolució fins avui. A més, a la història de l’art occidental sempre han estat presents les aportacions de Salvador Dalí i Joan Miró. Aleshores ja tenia un coneixement previ a l’intercanvi. Un dels meus referents contemporanis és Alfons Borrell el seu expressionisme i l’abstracció dels seus treballs sempre m’ha captivat.
A ANGÈLICA.– Partint del teu coneixement privilegiat de l?exposició: podries descriure una obra catalana?
A.- Podria parlar de moltes, per esmentar només una “Waiting for spring” d’Stefano Puddu, poder comunicar un missatge, un sentiment o un estat d’ànim a través d’una paleta de color, per mi és guanyador. En aquesta obra gairebé puc caminar sobre totes les estacions i sentir el desig real d’arribar a la primavera.
A JAIME: Partint del teu coneixement “general” de les obres… t’has fixat en alguna obra colombiana que t’agradaria comentar?
JAIME.- Ha cridat la meva atenció l’obra d’Isabella Arenas que presenta un dibuix de petites dimensions el nom de les quals és “Ànimes que passegen” el contingut de les quals és ric en personatges on expressa una visió complexa de l’etèric món de les ànimes.
A MERCÈ – Quina obra colombiana tens ganes de tenir a La Rectoria?
MERCÈ.- Totes ens semblen summament interessants.
ALS TRES: És fàcil organitzar exposicions d’intercanvi, comptant amb artistes, un tipus d’obres i uns marcs estàndards universals?
ANGÈLICA.- No, cap feina és fàcil i aquesta tampoc no ho seria. És un compromís gran, treballar amb 24 artistes requereix molta coordinació entre les dues parts, molta disciplina, compromís, agilitat per resoldre problemes i fins i tot un punt flexibilitat. Crec que la Mercè, en Jaume i jo, vam haver de canviar de rumb moltes vegades i reinventar-nos per aconseguir tenir èxit en aquest projecte. Pel que fa a les obres hi ha situacions que se surten del nostre abast, per exemple el transport internacional, 12 obres provinents de Catalunya, havien d’arribar a temps per a la marqueteria i l’exposició a Colòmbia, ho vam aconseguir però sens dubte hi van haver contratemps i dificultats.
JAIME – No és fàcil fer-ho però un cop tens la idea clara llavors la qüestió és
trobar els socis que facilitaran la iniciativa, moltes vegades són els mateixos artistes aquestes persones. Establir detalls en comú com a mesures i marcs semblants contribuirien a portar a bon port el projecte.
MERCÈ.- No és fàcil, però tampoc revesteix una complexitat extraordinària. Certament és més senzill quan coneixes prèviament els coordinadors dels altres països, com en el cas d’anteriors intercanvis (EUA, Japó, Suècia), que si s’interactua per primera vegada amb artistes amb qui no hi ha aquest coneixement previ i es parteix pràcticament de zero. Però tot i així, si hi ha interès i bona voluntat per les dues parts, no és difícil. En tot cas, el més complex és l’enviament de les obres pels detalls que cal considerar (embalatge, sistema d’enviament, etc.).
ALS TRES – Creieu que l’art és una bona medicina per construir un món millor –precisament ara (amb conflictes i crisis per tot arreu)? On portaries ara mateix l’exposició, si poguessis?
ANGÈLICA – Per descomptat que sí. La pandèmia n’ha estat un exemple. La música, el vídeo art, els projectes audiovisuals, la imatge d’una obra bidimensional, la poesia, etc., van ser i segueixen sent la manera com la humanitat ha aconseguit suportar moments difícils. Les arts ens donen oxigen, desig de viure i apaivaguen el dolor.
Portaria aquesta exposició a molts llocs, em sento molt orgullosa per la feina que van fer els artistes, les obres són fantàstiques, hi ha una varietat increïble i això parla molt bé de la feina que s’ha fet a Colòmbia i Catalunya.
MERCÈ – Pel que fa a la primera pregunta, és clar que sí. Pel que fa a la segona, estem oberts a totes les propostes.
JAIME. – Crec de manera ferma que “l’art” és un vehicle per desenvolupar-nos, tant com per als artistes però també per al públic que hi interacciona. En tots dos casos encara que sigui molt subtil aquesta relació, existeix i és semblant a una espurna per construir aquest món millor.
Amb seguretat diré també que el fet creatiu és un procés intern que té la seva arrel en l’essència que ens defineix com a humans. Si paréssim més atenció a aquests impulsos veuríem que aquests podrien fer canvis en nosaltres. Recordem que si no fem res per canviar, el món molt menys ho farà ja que el canvi comença a cadascun de nosaltres però després s’estén en aquest entorn immediat on habitem.
També he de dir que hem de ser espontanis ja que això ens condueix a una autenticitat, que és la que fa la diferència entre els uns i els altres. Es tracta de dissoldre esquemes que funcionen de manera repetitiva i que ens mantenen captius d’una societat desgastada on sembla que hem perdut la identitat i també la nostra capacitat de pensar i actuar.
(JAIME) On portaries ara mateix l’exposició, si poguessis? El lloc pot ser qualsevol sempre que hi hagi les adequades possibilitats perquè això sigui possible i que hi pugui haver veritable interès a poder fer-ho. Accions Creatives d’Intercanvi està oberta a escoltar propostes que vinguin de tot arreu.
badaluc 