David Casals en metàfores

El pintor centellenc presenta al Niu del Palau una sèrie que combina lèxic amb imatges
Els camps florits de colza potser han inspirat al pintor tota una gamma de tons que anem retrobant – Foto Aleix Art

Centelles. Uns dies després que el Musach “ocupés” el Marçó vell, David Casals ho feia del Niu del Palau. Els baixos del Palau Comtal va atraient als artistes més notables. Musach i Casals els uneix una llarga relació que es remunta als temps de l’Escola de Dibuix –mestre i alumna-. La relació entre els dos professionals de la pintura, ha continuat en la Comissió del Marçó vell (Premi Centelles). I coses de la vida, el més jove està ara al capdavant de l’escola de dibuix.

Casals també pinta amb acrílic i retorna al paisatge, però aquest cop amb un fet diferencial. A cada pintura hi ha un mot –en anglès o català-, que de forma menys o més evident conceptualitza el tema pintat: “silenci”, “memòria”, “relíquia”, “amor”, “bellesa”, etc. Amb la mateixa força delimitadora d’un títol, però ara escrit, fet visible. Tot i que resolt d’una manera que queda integrat en la pintura. Casals d’aquests treballs n’hi diu “metàfores” . La mostra són pintures de gran i mitjà format, però també hi ha una sèrie serigràfica amb un conjunt d’estampes  intervingudes posteriorment i una litografia.

Això és pintura

Personalment no em sembla massa important si hi ha paraula o no. Evidentment les pintures funcionarien bé sense aquest recurs, potser de l’àmbit publicitari. Però en alguns casos el joc entre paraula i pintura és interessant i referma tant la intenció de l’artista, com la identificació de l’espectador. Això em va passar  amb la pintura “llar”: hi pinta una platja, amb una barca i una vista del mar, que sembla ser com una cala. Trobo plaer en identificar un espai que podria ser el Mediterrani amb l’àmbit domèstic. I vist així, la relació tindria una mirada postmoderna i urbanita, perquè la barca està resolta amb colors i pinzellades, com si fos un graffity.

Llar el mar, que potser és el Mediterrani. Tant que uneix i tant sufirment i brutícia que acumula . Foto: Aleix Art

En aquesta pintura i en algunes altres, Casals continua desplegant una paleta que inclou gammes fluorescents. Això ho havíem  començat a veure en les pintures dedicades a Cerdà i en els petits paisatges dels darrers Estudis Oberts, que narraven unes caminades per senders de la Plana. És una mirada diferent al paisatge.  

Així com en Musach les pintures són filles de la pandèmia, en el cas del Casals, rubriquen el seu talent després d’un seriós accident domèstic. Les pintures, més enllà dels temes, del joc amb conceptes lèxics, em semblen resoltes de forma àgil i segura, pinzellada a pinzellada, fent vibrar amb encert els reflexes aquàtics, la llum, les estructures arbòries i els paisatges. En una paraula: sensacional. Exposició també, fins el 24 d’abril. El 23 l’artista fa visita guiada.      

One thought on “David Casals en metàfores

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: