La Marlborough penja al seu showroom uns quants “papers” de l’artista barceloní. Un tastet de l’exposició que van preparant per més endavant
Barcelona/ Centelles. Dissabte Sant hi havia molt per fer. A Barcelona hi havia museus i alguna galeria oberta. Calia aprofitar-ho: a la Marlborough del carrer Enric Granados, 68 els hi ha arribat uns “papers” de Riera i Aragó, que han penjat al seu showroom. Però per veure’ls s’ha de travessar tota la galeria. Això ara implica passar pel davant d’un Julio Vaquero, una Soledad Sevilla, un Juan Genovés, Santi Moix i també una tela gran del mateix Riera i Aragó, entre altres artistes d’una col·lectiva. A poc a poc, amb obres interessants, es va fent la immersió.
De fet, Riera i Aragó té de dues pintures, totes protagonitzades per la forma simple d’unes hèlices i unes línies que fan d’estructura. L’artista barceloní (1954) repeteix una vegada i altra unes mateixes formes –també li són típics els submarins: n’hi ha un amb escultura a l’entrada, també-. Recordo, fa uns anys a les exposicions de la Galeria del Carme, a Vic, on ja l’hi apreciàvem aquests invents moderns. Però sempre hem entès que la repetició és merament una excusa per anar aportant variacions tècniques, tons, composició, etc. El secret està en la matèria. I en els cinquanta anys llargs de carrera de l’artista que l’hi ha fet desenvolupar un ofici detallista i complex.
Avions de paper
No és un artista que ompli tot, però tot participa. Ho veiem bé en la gran tela de l’entrada i ho retrobem amb els “papers” del showroom. Podem començar pel principi, assenyalant que ja el suport està controlat: origen artesanal, cuidant gramatges, tacte, tonalitats. I després ens podem fixar amb quina mena de joc plàstic desferma la forma: podem trobar línia, a vegades taca. Observem uns quants treballs en que explora la difusió atzarosa de tinta ben líquida pel paper. Una manera de valorar tipus de rastres, suposo. En d’altres –per exemple en les hèlices-, muda el color de la pinzellada. No són menys importants les rodes, que quan no vol deixar-les insinuades, les converteix en punts cridaners. Riera i Aragó, fa el que vol, però sempre hi ha alguna cosa per anar observant i apreciant.
Aquest grapat de papers a la Marlborough és un tastet de l’exposició que es va preparant, més aviat per l’any vinent. Des de la galeria ens asseguren que “serà una cosa diferent”.
Si bé no s’esperen aiguaforts. Que és un àmbit en el que l’artista em sembla especialment interessant. Encara recordo l’exposició a la Fontana d’Or de Girona (quan era de la Caixa de Girona), de fa divuit anys. A la crònica del diari parlava de“cop de puny” respecte l’exposició de barroc de baix i de formes visualment “pictòriques”, “simples” , però tècnicament complexes i que a les seves mans semblaven un “joc de nens”. Coses que queden i que segurament podrem retrobar en altres propostes, que tant poden incloure pintura, com escultura -ja en veureu algunes a la galeria-, ja que l’artista és bastant multidisciplinar. De moment tastet al showroom.
badaluc 