Teresa Lanceta, expressar teixint

El MACBA dedica retrospectiva a l’artista barcelonina, amb peces que uneixen neguits vitals amb arts i preocupacions universals
L’exposició de Teresa Lanceta deixa molt espai a la sopresa i admiració per obres i muntatge – Foto: Miquel Coll / MACBA

Barcelona/ Centelles. No fa molt ens vam referir a les exposicions de tapissos de Grau Garriga. Hi ha un  bon fil d’escoles i artistes per anar estirant. I també vam escriure la crònica de l’exposició d’art tèxtil, català i contemporani, a l’Artur Ramon. Poc a poc noms i arts marginades van recuperant-se i la cosa va creixent: ara al Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA– tenim “penjades”  tota una col·lecció de teles teixides, brodades i  pintades de l’artista Teresa Lanceta. Filla de Barcelona, nascuda el 1951, l’exposició revisa la seva producció dels darrers cinquanta anys. I també inclou pintures, dibuixos i altres propostes que l’artista ha desenvolupat amb altres creadors . Feia molt temps que no pujava les rampes del museu de Richard Meier, però la nova proposta ens hi ha portat de pet.

Històries en fils

Les teles i les obres són espectaculars i el muntatge expositiu és impressionant. Ves a saber si la Teresa havia pensat mai que les teles es podrien separar tant de les parets. En el museu s’han enfilat als sostres ben alts, per tirar fils i penjar els tapissos i teles creant conjunts i recorreguts, que tant permeten contemplar les obres per davant, com rodejar-les, espiar els darreres i crear itineraris que també evoquen universos i missatges artístics. A través de les obres,  dels seus dissenys  i el seu univers visual s’expressen la seves vivències.

L’última sala gran, amb obra reecent, mostra una Teresaa Lanceta més llençada – Foto: Miquel Coll / MACBA

Les  sales recullen casi dos centenars d’obra dels últims cinquanta anys. Com diem, tant hi ha tapís, com tela brodada i pintada. A banda dibuixos i pintures sobre tela, “normals”. Pel què sembla, Lanceta hauria començat  amb els teixits, en plena etapa formativa, quan era veïna del Raval. I més tard hauria aprés nous recursos i significats en mans d’artesanes de la serralada bereber de l’Atles Mitjà. La repetició d’estructures i geometries seguiria tradicions ancestrals on aquest repertori té un significat. En mans d’elles són formes mil·lenàries i la nostra mirada ho fa, al mateix temps, avantguardista i universal. Formació, contactes culturals i preocupacions socials i feministes guien la producció de Lanceta. I ens fan conèixer diferents “estils”, en els motius, en els colors, en el tipus de material i en el treball amb els fils, agulles i telers. I ves a saber si la implicació de l’artista encara es podria remuntar a la preparació del fil i sobretot a la tintura –sobretot en els tapissos-. Coneixent  tradicions artesanals… Hi ha treballs amb certs colors, en quantitats importants i amb qualitats bastant controlades.  

En un dels textos de la sala es parla de certa improvisació i de corregir errades a mesura que es va construint la peça.  Tot és possible.  Però els resultats evoquen una visió bastant clara de la composició global de la peça. I si són generades de forma intuïtiva, sospito que com a mínim les idees guien el fil de manera ferma i les variacions són ben esperades. A banda d’això hi ha sales amb dibuixos de dissenys i estudis de motius de diferents geografies, material que entenc com a font d’inspiració. En qualsevol cas l’obra tèxtil de Lanceta em sembla impecable.

Teresa Lanceta, nascuda a Barcelona. Llegim que ha viscut a varis llocs i que actualment està al País Valencià, des d’on, fins fa uns anys, venia per impartir classes a l’Escola Massana – Foto: Miquel Coll / MACBA

 Si en les primeres sales es parla de  formació i contactes, la darrera sala està ocupada per grans teles pintades i cosides… vist en conjunt amb uns aires més desfermats i lliures. Particularment ens fixem en formes triangulars pintades de negres i gammes vermelloses, fúcsies,  etc. Però també  retalls i parracs, diversos recosits i rejuntats –m’agraden els tipus de cosits més informals-, creant composicions dinàmiques i expressives. Com que més endavant trobarem material relacionat amb la guerra i les formes triangulars recorden la bandera de la CNT, com a mínim entenc la instal·lació de les teles, com un exemple de lligar l’artista amb el seu compromís, amb la memòria, la defensa i l’estima pel nostre món. En general crec que podem trobar obres dedicades a qüestions socials més àmplies i altres d’àmbit més biogràfic.

L’exposició acaba amb aquest material “bèl·lic”, que dèiem, que testimonia el pas dels homes per temps convulsos i de limitacions.  I, al final de tot, hi ha una sèrie de fotografies i objectes que recorden les converses de Lanceta amb  una col·lega, en temps de la pandèmia. Un moment recent, que diria, ho ha transformat tot i a tothom.  Creieu que retornarà abans tal qual? Lanceta, al MACBA, fins la Diada de l’11 de Setembre. Activitats paral·leles programades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: