El MACBA dedica retrospectiva a l’artista barcelonina, amb peces que uneixen neguits vitals amb arts i preocupacions universals
Barcelona/ Centelles. No fa molt ens vam referir a les exposicions de tapissos de Grau Garriga. Hi ha un bon fil d’escoles i artistes per anar estirant. I també vam escriure la crònica de l’exposició d’art tèxtil, català i contemporani, a l’Artur Ramon. Poc a poc noms i arts marginades van recuperant-se i la cosa va creixent: ara al Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA– tenim “penjades” tota una col·lecció de teles teixides, brodades i pintades de l’artista Teresa Lanceta. Filla de Barcelona, nascuda el 1951, l’exposició revisa la seva producció dels darrers cinquanta anys. I també inclou pintures, dibuixos i altres propostes que l’artista ha desenvolupat amb altres creadors . Feia molt temps que no pujava les rampes del museu de Richard Meier, però la nova proposta ens hi ha portat de pet.
Històries en fils
Les teles i les obres són espectaculars i el muntatge expositiu és impressionant. Ves a saber si la Teresa havia pensat mai que les teles es podrien separar tant de les parets. En el museu s’han enfilat als sostres ben alts, per tirar fils i penjar els tapissos i teles creant conjunts i recorreguts, que tant permeten contemplar les obres per davant, com rodejar-les, espiar els darreres i crear itineraris que també evoquen universos i missatges artístics. A través de les obres, dels seus dissenys i el seu univers visual s’expressen la seves vivències.
Les sales recullen casi dos centenars d’obra dels últims cinquanta anys. Com diem, tant hi ha tapís, com tela brodada i pintada. A banda dibuixos i pintures sobre tela, “normals”. Pel què sembla, Lanceta hauria començat amb els teixits, en plena etapa formativa, quan era veïna del Raval. I més tard hauria aprés nous recursos i significats en mans d’artesanes de la serralada bereber de l’Atles Mitjà. La repetició d’estructures i geometries seguiria tradicions ancestrals on aquest repertori té un significat. En mans d’elles són formes mil·lenàries i la nostra mirada ho fa, al mateix temps, avantguardista i universal. Formació, contactes culturals i preocupacions socials i feministes guien la producció de Lanceta. I ens fan conèixer diferents “estils”, en els motius, en els colors, en el tipus de material i en el treball amb els fils, agulles i telers. I ves a saber si la implicació de l’artista encara es podria remuntar a la preparació del fil i sobretot a la tintura –sobretot en els tapissos-. Coneixent tradicions artesanals… Hi ha treballs amb certs colors, en quantitats importants i amb qualitats bastant controlades.
En un dels textos de la sala es parla de certa improvisació i de corregir errades a mesura que es va construint la peça. Tot és possible. Però els resultats evoquen una visió bastant clara de la composició global de la peça. I si són generades de forma intuïtiva, sospito que com a mínim les idees guien el fil de manera ferma i les variacions són ben esperades. A banda d’això hi ha sales amb dibuixos de dissenys i estudis de motius de diferents geografies, material que entenc com a font d’inspiració. En qualsevol cas l’obra tèxtil de Lanceta em sembla impecable.
Si en les primeres sales es parla de formació i contactes, la darrera sala està ocupada per grans teles pintades i cosides… vist en conjunt amb uns aires més desfermats i lliures. Particularment ens fixem en formes triangulars pintades de negres i gammes vermelloses, fúcsies, etc. Però també retalls i parracs, diversos recosits i rejuntats –m’agraden els tipus de cosits més informals-, creant composicions dinàmiques i expressives. Com que més endavant trobarem material relacionat amb la guerra i les formes triangulars recorden la bandera de la CNT, com a mínim entenc la instal·lació de les teles, com un exemple de lligar l’artista amb el seu compromís, amb la memòria, la defensa i l’estima pel nostre món. En general crec que podem trobar obres dedicades a qüestions socials més àmplies i altres d’àmbit més biogràfic.
L’exposició acaba amb aquest material “bèl·lic”, que dèiem, que testimonia el pas dels homes per temps convulsos i de limitacions. I, al final de tot, hi ha una sèrie de fotografies i objectes que recorden les converses de Lanceta amb una col·lega, en temps de la pandèmia. Un moment recent, que diria, ho ha transformat tot i a tothom. Creieu que retornarà abans tal qual? Lanceta, al MACBA, fins la Diada de l’11 de Setembre. Activitats paral·leles programades.
badaluc 