Ens posem al dia de l’activitat de la Marina Berdalet, per poder explicar més endavant els nous projectes personals i els de més envergadura social
Centelles. Podria dir que faig dos tipus d’articles: els que presenten novetats. I els que, de mica en mica, van fent un seguiment. Si mai em decidís a imprimir en paper els articles, seleccionant per artistes hi hauria uns poquets noms que es van repetint. Un dels més freqüents és el de Marina Berdalet. La conec des d’abans del 2011. Però al blog trobareu una entrevista de l’època d’art teràpia i cròniques d’exposicions petites i grans. Un itinerari pels processos creatius i la construcció d’un univers plàstic engrescador.
Mentre a Centelles esperàvem amb paciència la presentació de les cartes de Lenormand a la Biblioteca –que s’havia de fer pel Cau de Bruixes, però la pluja…-, ella ha fet dues exposicions, presentat un llibre i encara nous “papers” amb implicació social.
Ja vam parlar de l’exposició a Sant Feliu de Llobregat. Però no de la que poc després ha presentat dintre l’Espai 11 de Vic, convidada pel Joan Vall –c/ Riera, 11, 2n, 2a, Vic- . Dissabte 14 acaba, amb una performance amb música. Encara teniu temps de veure alguns dels seus treballs amb fum. I sobretot el mural amb llapis i grafit que ha anat fent, poc a poc, sobre la paret blanca. Un gran dibuix –efímer- de la família de “traços del gest”, que per ser fet in-situ i en directe, davant de gent l’hi ha permès explicar i rellegir el seu art, ofici i filosofia.
No es pot parar
El llibre: mentre preparava les cartes de Lenormand també va tirar endavant l’edició d’un recull de textos , les “Notes” del seu marit, Pep Sindreu. Amb el recolzament de col·legues del professor literat, el llibre es va presentar, primer a Sant Feliu de Llobregat (quan l’exposició) i, el 23 d’abril, al claustre romànic del monestir de l’Estany. Un llibre que és una joia d’escrits, pel què es diu i el com i ens ajuda a valorar al seu autor i reviure el seu sentit de l’humor.
Finalment s’han presentat les cartes de Lenormand. Trobareu més explicacions a la secció Sírius. Aquí només apuntarem que a nivell de dibuix, la proposta ens descobreix una altra Marina, sobretot pel que fa al color. A nivell de traç, pels skethcrawls i també sabent que fa retrat, ja intuíem que fins ara ens havíem centrat en una part del seu univers. I hi ha més. Les cartes són una mostra policromada. Ella mateixa diu que tot ha estat un procés. La Marina havia proposat croquis més austers: línia i alguna taqueta. Però la Lola Clavel –que va encarregar les cartes- volia color. I la Marina ha acabat generant unes cartes que són un tresor que honora l’Alhambra -lloc a què estan dedicades- i a tot el Mediterrani –la terra de tots: color i llum. I expandint-se. La Biblioteca de Centelles disposa d’una baralla.
Exposicions, llibres, cartes. Què més? Fa uns dies la Marina va acceptar ser la nova coordinadora del projecte de Parelles Artístiques, dintre de l’equip d’Osonament. Aquesta empresa cultural porta 15 anys combinant artistes amb usuaris dels serveis de salut mental. En binomis d’uns i altres es fan obres d’art que al final participen d’exposicions i, evidencien, entre altres coses, els beneficis socials de l’Art. Ara la Marina es cuidarà de tirar endavant les noves edicions. Inicialment era una cosa d’Osona. Ara ja és una activitat escampada per més país.
La Marina també és ara vicepresidenta de l’Associació d’Arts Visuals de la Catalunya Central (amb Roser Oduber de presidenta i Lourdes Fisa també a la vicepresidència). I també forma part de la cinquantena d’artistes que empeny perquè es faci realitat un centre cultural potent a les Faixes de Moià. Algunes coses arriben a un punt i a part. D’altres, tot just les comencem a comentar. Tenim recorregut per estona. Bona nit i bon dia!
badaluc 