Turner a Barcelona

El MNAC explica al gran paisatgista britànic. Paral·lelament exposa dibuixos d’artistes catalans del XIX, per analitzar com abordaven la natura
William Turner, “Lluna nova”, oli exposat el 1840. Veieu el fum del veixell? Però la Lluna ni és nova, ni és plena. – Foto: Tate/ MNAC

Centelles. Amb el títol, quants heu pensat primer amb Tina Turner, que amb Joseph Mallord William Turner (Londres, 1775-1851)? La rockera no: parlem del pintor, sino el millor, un dels grans pintors paisatgistes de la història de l’art. Potser després més que en el seu temps, reconegut per la seva mirada “abstracte” de la natura, les forces meteorològiques i també atent als signes de la industrialització. Tenim una exposició d’ell a “casa”.  La pel·lícula del 2014, de Mike Leigh, amb Timothy Spall en el paper del pintor, sembla versemblant i és interessant. Però això és cel·luloide. Res, volem obra de veritat: ara tenim l’oportunitat de “tocar-ne” sense creuar el Canal. Be, sí s’ha d’anar a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Palau Nacional, Montjuïc, a partir del divendres. I fins el setembre. Dijous, és dia 19. Dimecres, 18, Dia Internacional dels Museus. Però la labor, els museus la fan tota la vida.

Processos

Preparada amb col·laboració amb la Tate, trobarem penjades un centenar de peces, entre pintura a l’oli, aquarel·les, dibuixos i gravats. Aquest material cobreix el període creatiu centrat entre 1790 i el 1840 i es posa l’accent en la manera com treballava el pintor.

A l’espera de conèixer  bé la mostra i d’acord amb les dades de que disposo, suposo que podrem veure bé quin pes tenien els apunts del natural –els dibuixos o les aquarel·les- o en què es fixava. Ens diuen que hi aplicava un sentit “científic”, igual que intuïtiu. I del material de treball  en sortirien els olis. Veurem bons formats? Podrem apreciar la seva pinzellada ben de prop?. També consten gravats: veurem si són per “difondre” les seves pintures –com un catàleg- o obra autònoma. Turner va recórrer el seu país, però també va viatjar per Europa: a París, el Louvre;  Suïssa, Venècia,  Roma, etc. Pensem amb ell pels paisatges. Com a tals. Per la seva manera expressiva de traslladar la natura i també introduir referències més concretes: perquè tant es fixava amb el temps, com amb els invents fruit de la industrialització  -el tren-, feia referència a la història –els vaixells i les batalles navals angleses-, i les cites mitològiques.

Natura indòmita

En aquesta obra de Baldomer Galofre, d’entre 1880 i 1886, la Lluna sí és plena. Com la d’aquests dies – Foto: MNAC

Mentre en unes sales tenen d’hoste a Turner, en unes altres el MNAC aprofita per mostrar obres del propi fons del museu, però d’artistes catalans del XIX, que guarden i a vegades desconeixem. Parlant-ho amb el comissari d’aquesta mostra paral·lela i conservador del Gabinet de Dibuixos i Gravats del museu, Francesc Quílez, el propòsit no sembla tant el de subratllar l’ombra o la coincidència dels paisatges del britànic amb els catalans; sinó plantejar diferents maneres d’entendre i representar la natura. Però no en sentit històric, sinó temàtic o com d’enfocs. Pel què entenc, la coincidència amb l’expo de Turner, estarà en la manera com dibuixos i aquarel·les són material del procés creatiu. Les obres que s’exposaran de Baldomer Galofre, Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina, Lluís Rigalt, Antoni Fabrés, Alexandre de Riquer i tants d’altres, són precisament dibuixos. Apunts o estudis del natural, o a partir de fotografies, amb sentit més o menys científic, però sempre  d’ulls observadors que  volien explicar paisatges o natures “nostàlgiques”, “simbòliques”, amb presència de ruïnes, rurals o més urbanes, més o menys idealitzades o realistes, segons els gustos de cada ànima o moment.  Quílez ens diu que també exposaran un Piranesi, un aiguafort del “vedutista” de la Roma romana, del XVIII, pel tema de les ruïnes. Potser com a referent “internacional” per als pintors del XIX, ajudi en el context de l’exposició, veurem. També justifica la visita. Però també crida l’atenció un dels àlbums de dibuixos de flors –i aquarel·les- d’Alexandre de Riquer, que custodia el MNAC, i del que vam començar a tenir coneixement en l’article del centenari.

L’article d’avui és una prèvia, optimista, una mica a l’expectativa i no del tot documentada.  Espero d’aquí unes setmanes publicar un bon resum.  Recordo que les exposicions inauguren divendres (es presenten a la premsa dijous). Però ho publico avui, perquè és que aquest dimecres, és el 18 de maig. És el dia Internacional dels  Museus. El seu dia, per tota la tasca i la missió que tenen. Podeu visitar,  gratuïtament, el que tingueu més a prop. Si us toca el MNAC i voleu “avançar”, podríeu recórrer les sales d’art modern, per veure els olis de paisatges  -i temes de natura-, del país, que no abundaran a l’exposició de baix.

També tenen altres exposicions temporals: una de nova on subratllen obra d’artistes, dones, que han passat a incrementar el fons d’art de postguerra i segona avantguarda: Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curie i Núria Pompeia. I en tenen una altra on mostren el fons donat per Benet Rossell, artista conceptual i de “performances”. L’Hamada-Artigas, ja no hi és.

One thought on “Turner a Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: