Regirar els horitzons

Esther Porta exposa olis i obra sobre paper a Artemisia

Corró d’Avall / Centelles. La proximitat de les pintures de Turner, potser ho magnifico, però d’entrada desvirtua una mica la mirada. Perquè si –aquests dies, almenys- ens trobem una altra pintura que està a mig camí entre la figuració i l’abstracció, ell, empeny a veure les teles com que estem parlant una mica del mateix. Però en mans d’un altre i dos segles amunt. Esperant que aviat tornarem a posar les coses al seu lloc, tinc també una mena d’idea que  funciona com de “salvaguarda” i que ja puc avançar: tota pintura –tot art-  “autèntica”, implica un procés personal. I no em refereixo a l’aprenentatge, sinó a cada procés creatiu que es genera amb cada obra i amb cada etapa de producció. Al final s’ha de pintar. Amb aquesta energia, partint del pòsit formatiu i l’experiència, la creativitat inclús es pot nodrir amb préstecs, però tot el crisol porta a unes “solucions”. Unes decisions, que com a part d’un procés, són madurades. Un artista bo fa aquesta feina bé. I el resultat es pot valorar com a genuí.    

De fet, la llista de coneguts en aquesta “situació” crec que és molt àmplia. Estic convençut que a través d’aquest blog vaig donant fe de la passió i ganes amb que diferents autors proposen obra. I ara, en especial, pensant amb els que es mouen a mig camí entre figuració i abstracció.

Tinc una nova coneixença per introduir: Esther Porta (Badalona, 1964). Actualment, però fins dissabte, podeu veure la seva exposició a la galeria Artemisia. De Porta ja n’havíem parlat, perquè la vam anar a veure al mercat d’art de la plaça del Pi. Però a Corró d’Avall hi ha algunes peces “reservades” i que de moment no  es mostraven a Barcelona. Porta ja tenia una peça a la col·lectiva del decenni dedicada als horitzons. Ara amb la individual fem un zoom a la seva obra.

La galerista, la Cristina Requena, ens fa adonar que Porta té vàries línies creatives. Però és una la que potencia al mercat i ara revisa a Corró d’Avall. La seva línia “oficial” són unes pintures de mitjà i gran format, protagonitzades per grans fons abstractes i atmosfèrics centrats per una línia d’horitzó o unes formes, que tant podrien ser muntanyes, roques o onades, com taques distribuïdes estratègicament, per contrastar colors i jugar amb la plàstica de les pinzellades i els matisos. Les gammes, de forma general, es mouen entre grisos, cremes, negres, marrons. Amb accepcions. Fons atmosfèrics i formes centrals, horitzontals, línis d’horitzó, degradats que es troben al centre, són la tònica de les peces que porta més temps fent.

Sota control

Però per a l’exposició a Artemisia ha volgut provar una cosa nova: ha introduït la forma d’un arc de mig punt. O d’un porta amb llinda arquejada o un arc aguantat per muntants, que molt sovint tan sols són un esquema. Amb aquesta forma canvia l’orientació dels eixos compositius amb una forma vertical. Les peces que formen part d’aquesta sèrie, entenc que són diferents proves per integrar la forma. Porta cerca el joc amb el fons que continua sent atmosfèric. A vegades s’insinua més la idea d’arrambador; En d’altres omple de textures i tons els voltants. Pel que observo l’Esther controla bastant els resultats i res és posat per atzar. I per tant el final s’ha de poder argumentar, pictòricament. No és una forma fàcil, l’arc. Perquè domina molt la composició. La proposta em sembla interessant. Però sospito que encara pot continuar explorant més enllà.

La major part d’obres són olis.  També hi ha una petita col·lecció d’obres amb papers i collages, on juga amb transparències, superposicions i surten altres tons –uns verds i tons càlids-, exclosos de les grans pintures. I em pregunto perquè.   Per veure l’exposició –en principi oberta fins dissabte-, heu de concertar la visita amb la seva directora, la Crisitina Requena. Artemisia es troba al carrer Sant Ponç, 65, Corrò d’Avall. Tel.617.23.10.23. Mail: info@artemisiacultura.com