Retrats de cine  

Alícia Mesas sorprèn amb una selecció de dibuixos i aquarel·les dedicada a rostres, alguns inventats i uns quants del món del cinema

Dedicat a Vangelis (Agria, Grècia, 29 març 1943-París, 17 maig 2022)

Centelles. Es pot arribar a ser artista, aprenent-ne o perquè es porta alguna cosa a la sang. I pel que vaig veient,  qui ja ho persegueix des de petit –però en qualsevol ofici: l’art en sentit ampli-, ho sol fer bé i amb gust. Amb domini. Els del flamenc diuen alló de que la persona porta un “duende”, com un geni personal, que m’agrada com a idea.

La proposta d’Alícia Mesas sorprèn i apunta a una artista talentosa. És una amb el duende ben format.  No la coneixem massa, tot i que viu al poble. La proposta amb la que es presenta és d’11 retrats, uns quants d’actors de cinema i també de personatges inventats. 6 a El Trabuc, 5 al Penjador (imatge).

Captiva  la versemblança i la contundència del plantejament, ja sigui amb aquarel·la o dibuix. Hi ha obra dels últims anys.

Ella ens explica que dibuixa des de ben petita. Té una germana més gran i “volia dibuixar tant bé com ella”. Fins als 17 anys ha set autodidacte. Després ha passat pel batxillerat artístic i classes particulars. A  l’escola “sempre ha destacat” en aquesta matèria.

Els retrats estan  molt ben plantejats i em pregunto si ho pot fer d’una sola  atacada o s’ho prepara, amb dibuixos previs. I ens diu que sí. “M’haig  de fixar molt bé en cada detall”. Pensa molt bé el que vol fer i es prepara esbossos, abans de posar-se amb el paper final.

El dibuix vol d’un treball acurat. Com qualsevol activitat. És art, però també necessita d’un ull clínic i ben calibrat.  Amb formació, els gens i experiència.  Errors inclosos.

A veure si coneixeu  tots els actors que ha representat. N’hi ha alguns que són bastant icònics. I bastant carregats d’una aurea de paios bons, valents, amb valors. No són actors secundaris. 

També hi ha espai per a retrat de rostres femenins. I en aquest cas ens crida l’atenció un d’una mena de guerrera vikinga  -al Penjador-, que vam  estar una  bona estona rumiant d’on podria haver sortit, mentre muntava  l’exposició. Però l’Alícia ens va aclarir que era “inventada”.

Però l’expressió i la força del personatge està carregada. Tant podria ser un personatge de cine, com evocar una idea de “dona valenta”. Hi ha altres rostres femenins i també són interessants els tractats amb un sol color, amb llapis.  Una bona exposició. Fins a finals de mes i uns dies.