Subirachs des de Palafrugell

Exposicions d’estiu (I)

El Museu Can Mario de Palafrugell inaugura una exposició d’escultures i dibuixos del període 1953-1965, moment de pas de la figuració a l’abstracció per l’artista
Josep Maria Subirachs, el 1961 Foto: Raimon Camprubí

Centelles. En pocs dies entrem a l’estiu i ja es posa en marxa la temporada artística. La Fundació Vila Casas, a la seu de Palafrugell –Can  Mario-, inaugura aquest dissabte 18 una mostra amb una vuitantena d’escultures i dibuixos de Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014).

Falten cinc anys pel centenari del naixement del gran escultor català, però Àlex Susanna, director artístic de la fundació va proposar avançar-se amb un tastet. Amb paraules de la filla de l’artista, Judit Subirachs-Burgaya,  des de la Vila Casa hi ha interès en reivindicar l’artista i al mateix temps convertir el museu d’escultura de Palafrugell amb un pol d’atracció cultural. Estival i tot l’any. L’any passat ja van fer l’exposició de Gaudí-Gomis.  En una altra ocasió la de Josep Clarà. I de fet porten programant des de l’abril amb la dels artistes empordanesos.

Judit Subirachs és comissaria de la mostra juntament amb el crític i historiador de l’art Ricard Mas, que va ser quí va convèncer tothom de que el projecte es centrés en el període 1953-1965. Tant la filla com el crític coincideixen en la centralitat d’aquest període, en que l’escultor del Poblenou, passa “d’una figuració expressiva a l’abstracció”. “Però d’una forma gradual”. Subirachs utilitza ferro, encaixa materials de diferents menes i treballa els buits i els plens d’una forma molt personal.

Les peces que s’han “fitxat”  procedents tant de l’Espai Subirachs, com de museus, com del seu representant Artur Ramon Art, com de col·leccions privades, explica aquesta evolució “metamorfòsica”, com la qualifica Mas. La mostra la formen escultures, dibuixos –la Judit ens recorda els seu paper primordial en l’obra del seu pare-, i també un tapís que ha prestat un col·leccionista, que vincula Subirachs amb el taller de l’Aymat i Josep Grau Garriga, de Sant Cugat. Entre les escultures i gràcies als préstecs, també hi haurà altres obres poc exposades o gens.

“Bigòrnia”, escultura de Subirachs, del 1964 – Col·lecció MACBA Foto: Martí Gasull

Repassar i estimar

Pel comissari “Subirachs ha estat poc estudiat”, és una figura important en l’escultura contemporània i en el procés de revisió de les arts de postguerra –amb processos avançats en institucions  com el Museu Nacional i en publicacions monogràfiques- la seva figura i el període de dotze anys de l’exposició resulta més que oportú.

Recordem que Josep Maria Subirachs és conegut com escultor. Ricard Mas creu que a nivell popular, és sobretot conegut pels monuments públics. I no cal dir, per la contribució a la Sagrada Família de Gaudí.

Però tot això, que és molt important, ha deixat una mica a les fosques altres etapes i facetes. Dintre el període de 1953-1965, Subirachs farà un viatge a Brussel·les –també estarà a París- i s’aproparà a l’escultura i als corrents europeus del moment. Un nom més proper des de Bèlgica –o des de fora la Península de la Postguerra-: Henry Moore.

Mas ens indica que és a Bèlgica, on Subirachs viu uns anys i on contrau matrimoni amb la seva parella, que per cert era filla de Centelles.

A través de les escultures exposades podrem valorar aquest pas de la “figuració expressiva” a l’abstracció. Mas ens assenyala que més enllà del 1965, de fet, farà un retorn a la figuració, de manera que en termes d’etapes també indica un tall.

“Tors”, dibuix del 1954 – Col·lecció Espai Subirachs Foto: Espai Subirachs

Ricard Mas, el comissari és deixeble de Rafael Santos Torroella i ha comissariat altres expos com la de Picasso al Museu de Cadaquès (2010), ha treballat intensament la figura de Dalí o ha prologat textos d’Enric-Cristòfor Ricart o Llorens Artigas.

Aquest crític d’art considera Subirachs  com un artista metòdic. De fet ens descobreix que anava per arquitecte, però es va desviar. Però potser per això –ens diu- “que planifica tot el que fa”. També parlem del seu “sentit de l’humor demolidor”, quan parlem de Salvador Espriu i tot correlacionant-lo “fins al punt que portaven ulleres similars”. I també conclou que, d’una manera o altra, sempre es va sentir lligat o inspirat per Gaudí.  

Aquí apunto jo que el geni de Reus, més tard va com “eclipsar” l’obra més genuïna de Subirachs amb els seus treballs al Temple Expiatori.  Així que aquesta exposició “De l’expressionisme a l’abstracció” serà un nou intent de treure la pols, revindicar al Subirachs més autèntic i revisar una de les seves etapes centrals. Es pot veure fins el 27 de novembre.

Segurament en tornarem a parlar, quan fem la ruta per la zona per veure també altres propostes estivals ben sucoses i fresques.  

2 respostes a “Subirachs des de Palafrugell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: