Exposicions d’estiu (IX)
El vent és important en l’obra del José Luís Pascual. Abans movia els cabells de les noies de ferro i ara li fa marxar somnis i il·lusions

Saus-Camallera/Centelles. Entre les rutines de l’estiu hi ha la d’anar a voltar per l’Empordà i trobar-se amb la sorpresa de coses noves dels artistes. Amb el José Luís Pascual ja hi hem anat un munt de vegades i no te mai el mateix, ni ho te igual. Com ja sabeu té l’espai vital, taller i galeria a Saus-Camallera, Km7.
El Pascual és un pencaira. I té ganes i gust per anar estibant les vetes per on el porten les muses. L’any passat es fixava amb el vol dels estornells. Ara el gran tema és la guerra i la desesperació.

Un dels temes nous representa la destrucció de ciutats i els focs i en un altre grup, les víctimes trancades. Ens fixem sobretot amb el primer conjunt on els edificis i elements estan representats de forma expressiva. Ell diu que amb la línia ha deixat sortir el seu impuls empès per la ràbia i la pena per aquest monstre humà. La línia negre forma les estructures amb crisis i amb colors vius –pel foc i la vida-, omple alguns racons. La resta, el fons del cartró gris que va tant bé per pintar i dibuixar. A vegades n’aprofita de tacats per pintura.
L’altre sèrie nova està protagonitzada per uns papers airejats. Fulls que com els estornells voleien surtin d’una diversitat de situacions (volcans, arbres, animals, persones, fulls solitaris, etc). L’artista se sent una mica l’alter ego de cada escena. Es mostra desenganyat per un temps on els esdeveniments s’emporten somnis, projectes i il·lusions.
Però sempre hi ha espai per l’humor sota la galeria de Km7. A part de nous temes d’estornells, ara amb colors ben poètics de cels, hi ha tot un grupet de quadres petits i escultures lleugeres, protagonitzats per un “pajaro” més petit i simpàtic, alguns cops groc, que s’entreté amb la lluna i la nit.
Diem escultures. Pascual és un escultor amb trajectòria. De les peces de ferro grans, també n’hi exposa. Però són peces de fa uns anys. Perquè segons ens diu l’artista , s’ha posat tot a uns preus prohibitius per fer-ne. No obstant podem repassar la faceta dels ferros retallats i doblats amb formes femenines. Amb els cabells ventejats. El vent, l’aire, les atmosferes, la natura, tenen un bon espai a la seva obra.
A la galeria exposa també peces originades encara als tallers de Can Tomaset. L’ara del Pascual el porta a la pintura. Un quadre seu ha estat seleccionat al premi Vila Casas d’enguany. A Camallera podreu conèixer la seva obra més recent i si d’aquí un temps hi torneu, encara podreu explicar coses noves.
