Treballs d’estiu (II)
Jaume Guardis ensenya els assajos digitals, inspiració per als pinzells i noves exposicions
La Garriga/ Centelles. La mare Terra es rebel·la. Fa molta calor i en alguns tallers d’arts es fa més difícil treballar. Però la saba continua i cal adaptar-se. Fa uns dies el Jaume Guardis ens va descobrir que explora amb tècniques digitals. L’obra a La Rectoria per a l’exposició “Intersecció” era una pista, en un terreny similar al del col·lega comú, Jaime Moroldo, però amb altres materials i direccions.
Partint d’obra seva, de pintures antigues o més recents, Guardis les fotografia i les passa a l’ordenador on les treballa amb eines d’un programa tipus Photoshop. Part de la seva obra són brancatges que es multipliquen a la tela. Doncs les sobreposa per capes i explora noves direccions creatives. Però es proposa deixar els pinzells i exposar obra sortida d’una impressora?
Guardis ens va ensenyar fa uns dies aquestes pintures digitals des de la pantalla. Segueixen una línia concordant amb la seva pintura, amb brancatges i estructures que s’enreden, amb paisatges i natura ben propera. És curiosa la concordança amb etapes o temes d’altres artistes amb qui no hi ha relació. Cada un desemboca, però en els seus mars creatius. Guardis ens recalca que sempre s’ha interessat per accentuar detalls que omplen tota la superfície.
Nova etapa
Aquest artista de La Garriga torna a pintar després d’uns anys dedicats a altres negocis que el reservaven d’uns anys més reculats de formació i iniciació amb exposicions. En recorda una de gran i especial a Granollers. A casa seva eren sabaters i ell ho va continuar, fins a la jubilació. Un aspecte que no sabíem: havien rumiat crèixer amb sabates fetes a mida. La botiga continua amb altres amos.
Guardis també és una ànima activa en la vida artística i cultural, havent estat al darrera institucions com la Fundació Fornells-Pla Conxa Sisquella. Però tot això va quedant endarrere i ara l’atenció és a dalt de tot de casa, on hi ha la màquina, però també les teles, pintures i pinzells esperant. Ja fa uns anys que torna a pintar i hem vist obra seva en col·lectives i fins i tot una petita individual al Trabuc.
Guardis ens va aclarir que la seva intenció és anar treballant les imatges i les que més l’hi motivin, traduir-les a la tela o paper. Oli, acrílic, aquarel·la. Els píxels són esbossos. Els apunts digitals mostren transparències i sobretot diferents veladures de colors i textures. Més tard ens escriu: “el fet de que treballi amb les possibilitats que et dóna la màquina, fa que em replantegi com enfrontar-me amb la tela i els pigments. Agafo la part positiva del pas per la màquina. Diria que utilitzo les eines del fotògraf però com a pintor”.
Certament, no estaria malament visualitzar bé els millors quadres digitals, presentats en paper, en una sala d’exposició. On comentar i gaudir de la imaginació per trobar els nous camins. Guardis treballa les imatges per visualitzar-se físicament a una mida de 50×50. Qui aposta per mostrar-ho en primícia?
badaluc 