Artistes amb mercat (V)

Laura Marsal, dibuixant
Tenim sobre la taula fer a Centelles un mercat d’arts en paral·lel a l’oferta dels diumenges. Ens proposem presentar els artistes interessats
Centelles. El percentatge d’artistes del poble és important i variat. Una sola persona pot empunyar diferents habilitats.
Fa vuit anys vam dedicar una entrevista a la Laura Marsal com a ballarina. Aleshores la descobríem almenys entre veïns i ens fascinava. Encara continua endavant. I hem començat a veure que també dibuixa. Instagram és una finestra indiscreta. I allà ens mostra papers amb animals i persones. Cavalls, gats i noies d’encant natural.
Ella ens assegura que no construeix cap història lineal, sino que dibuixa el que vol. Però post a post no deixa de suggerir un conte amb personatges que sempre actuen amb la mirada o el gest.
Llapis o punta-fina. Grafit o tinta són les eines que veiem. I també barres blanques. I aiguades d’aquarel·la o tinta amb les que forma una base orgànica sobre la que traçar el dibuix. Com la dansa dels peus sobre l’escenari. Teatral, urbà o natural. La línia és la coreografia.
Laura Marsal està al cas del projecte de mercat d’arts que en unes setmanes es podria començar a muntar. La seva agenda està compromesa amb altres històries –la situació de molts. Però parlem dels seus dibuixos, perquè aquest és el material que l’hi agradaria portar. Si bé perquè, no hi podria haver-hi també, l’àlbum de les seves coreografies entremig d’espigues de blat? El manifest d’una vocació de vida, per un mercat d’arts, en plural. I ella encara hi pot afegir un ingredient més perqué estudia la carrera d’actriu.
Però és cert que els dibuixos són un canal on pot sorprendre i en creixement. Per les dues fires de la tòfona hi ha hagut participació gràfica seva. Ara a l’estiu, per a la tòfona blanca, la Laura dibuixava en directa, durant la narració d’un conte. I en la cita anterior, la d’hivern, presentava un conte il·lustrat per ella, amb un text de la Fina Vila, “Tòfones: el misteri del bosc”. Natura, fauna, gent i ritme. Quin bon combinat!