Matèries de les més estimades

Artistes amb mercat (VI)

David Viñolas i Montse Urán, duet “gastro-musical”

Mollet de Peralada/ Centelles. Trobar i comprar. Solucionar i aprovisionar. Descobrir i emportar-se. Conèixer i compartir. Els mercats són per alguna cosa. Apuntem cap a un mercat d’arts. Però valdria la pena adoptar un sentit ampli. Perquè la naturalesa és una gran artesana. I amb els sabers dels humans tot es pot afinar. Amb el toc diví que il·lumina la pintura o la música. Deixem-nos de floritures: podem incloure qualsevol disciplina que precisi d’una técnica, tal i com van entendre els antics grecs quan van encunyar el terme “tekné”.

Plantegem sense gaires límits un mercat integrador de molts oficis. Al nostre poble això és possible. En l’anterior capítol intentàvem introduir la dansa, darrera del dibuix. Com a possibilitat. Seguint al David Viñolas i a la Montse Urán, si volguessin, a més dels braçalets de la lluita contra el Càncer, podrien oferir àlbums musicals, receptes i consells de cuina i també de vins. Productes acabats o material informatiu i per a tallers.

Poc a poquet passions i vocacions es van barrejant i els porten a la diana dels especialistes i  les experiències més entranyables. L’acció els uneix amb  persones que estimen el que fan i els mou un geni irreductible. Ahir mateix, dissabte penúltim d’agost, el duet centellenc En Clau de Jazz tenia un bolo a La Vinyeta. Un celler familiar situat a Mollet de Peralada, a l’Empordà. A tocar de les Alberes. La parella al timó són joves i s’han empeltat de coneixements i matèria prima secular. Des de La Vinyeta amb espais racionals i eines ben triades, produeixen vins negres,blancs i rosats amb diferents raïms i ingredients de la biologia. Aquest agost, la verema s’ha avançat.

En Josep i la Marta van organitzar a la posta de sol, un concert gastronòmic per presentar els vins que aquesta temporada comercialitzaran. Noms ja coneguts, inclús valorats i premiats que miren de repetir  -no són pas sintetitzats- i  completar amb nous productes. També fan formatges. Tot amb una estricta disciplina ecològica.

Mentre avançava la vetllada, a La Vinyeta ja tenien algunes tines plenes i encara els hi queda un bon tros per veremar.  A la web ja ofereixen  activitats d’etnoturisme, com ajudar a la verema ara el setembre, àpats i propostes interessants, com la relacionada amb la transhumància. Disposen d’allotjament. Dintre l’agenda d’agost encara hi ha un concert-sopar previst amb Sandra Bautista, divendres vinent.

Però aquest dissabte 20 el privilegi era amb el duet  En Clau de Jazz, format pel David Viñolas i la Montse Urán. El primer havia canviat ahir la bateria pel piano. La Montse toca el saxo i també és autora d’alguns temes. Jazz i estils similars que els porten fins a ritmes caribenys. I inclouen estàndards dels grans músics que més s’estimen.

Enllaç al vídeo prova de so

El concert el van fer davant de ceps amb el raïm en estat de most dintre el celler, que va sortir unes hores més tard per tastar entre la seixantena de reunïts a la vetllada. Generalment gent del país i també de més enllà dels Pirineus. Els entrants van ser les notes de jazz. Després van sortir les tapes de fruits del mar i costella de porc a càrrec de VicFood, un gastrobar jove, instal·lat a la capital d’Osona. Copes regades en tot moment del vi del Josep i la Marta.

A la tornada rebobinàvem el repertori i l’experiència, imaginant el mercat. Entre En Clau de Jazz i les formacions que el duet han integrat o encara tiren endavant ja tindrien un bon racó amb  cd’s per divulgar. L’experiència musical i discogràfica del David és important. Ahir, per exemple, ens recordava el seu pas per Kíbor, dels que encara guarda alguns àlbums. Però la seva implicació es multiplica.

Al costat encara costa col·locar-hi productes relacionats amb la cultura vinícola, de la qual tant bé podrien parlar i orientar. Aquest punt està verd. Però més madurat sí que tindríem la vocació més genuïna de la Montse, que està en la gastronomia. La cuina en totes les direccions que portin a ingredients i receptes ben parides. La Montse ha fet tallers i això a la parada al carrer seria més difícil, però oferir i explicar receptes de temporada, no. No cal dir res més. Ara és un fabular.