Treballs d’estiu (III)
Entrem als Estudis Oberts de Centelles: Casals, Postico, Martínez i Górriz. Comandes, exposicions, noves direccions.
Centelles. Els Estudis Oberts de Centelles (EO) s’han sumat a la Festa Major. Aquest cop quatre. Les baixes són per raons diverses ben raonables. Cal subratllar l’absència del Jordi Sarrate. Però hi ha dos dels més constants. El David Casals ho va iniciar fa un fotimer d’anys. I la Marta Postico el devia seguir. També hi ha la Neus Górriz que mostra des del taller nou i la Rosina Martínez, que repeteix. Els Estudis es van obrir el dissabte i diumenge 27 i 28.
Hi haurà més personal a la proposta amb canyes que preparen als horts del Palau i que començarà, el dimecres 31. La conclusió serveix igual: aquí tothom està pencant. El teatre no és l’únic en oferir habilitats.
Els EO duraven sis hores, repartides en dues tardes. Al blog també ho dividirem. Necessitem temps i espai. Sense comptar desplaçaments, perquè la Marta Postico té taller a Sant Pau. L’asfalt agilitza baixar-hi, però no cal córrer sino es vol desmerèixer l’encant del Rossell, amb la riera, el pont de ferro i la masia. I el passadís sota bosc fins arribar al veïnatge apartat.
Marta Postico
Però la Marta sempre té gent. L’aula de ceràmica té una ombra molt llarga. Aleshores la conversa plana sovint sobre tècniques o treballs plantejats pels visitants, que tant poden ser alumnes com curiosos amb potència. Aquest cop el taller estava especialment endreçat. En algunes taules es podien tocar exemples dels plats per hostaleria. Com uns amb el fons ratllat en relleu, alternant amb dos colors melosos d’esmalt. Tota la resta que inclou la ceràmica utilitària i l’escultura més personal la vaig veure classificada. Pots veure de tot, però l’accent és un lloc nét i a punt per tornar a enfornar els fangs secs que s’esperen als prestatges. El 12 de setembre també comença l’Escola d’Arts –Nanos i adults-, que comporta els altres compromisos. El temps és or, el forn vol el seu.
David Casals
És una mica el mateix cas amb el David Casals. Pintor en actiu i docent. Ara treballa per una exposició a l’Albergueria de Vic, prevista per a l’octubre. Pel que sembla continuarà amb la línia dels paisatges amb metàfores lèxiques i els tons neó. Una tela de dimensions respectables penjada a la paret és ara el seu principal mal de cap. La resta d’espai creatiu permetia ara veure més treballs i formats. Sobre la taula, un treball serigràfic nou dedicat a la plaça Major (des de Can Domingo), acabat amb aiguades de colors. I al fons la col·lecció de pintures del Niu (Les Metàfores). Amb el David vam parlar de la que més m’agrada: “Llar”, una marina on destaca una barca tunejada per uns graffities. Ell explica que la idea és real. I pinta una patera abandonada fa molts anys. Un indret difícil d’accedir per terra. El que semblava una badia mediterrània és l’Atlàntic: golf de Càdis i el Rif. Fronteres i tant a prop. Us dec dos tallers més.
badaluc 