Marededeus….!

Al nostre país, tenim obres molt bones, d’artistes amb talent però una mena de mala sort els persegueix

Centelles. Teclat millorat via mòbil. Finalment!!

Casualitats sorprenents: al donar per acabada un visita estival a Tarragona, agafo el cotxe, surto cap al nord i a la primera rotonda, trobo l’escultura del Mil·lenari de Catalunya, de Josep Maria Subirachs (1989-1990) plantada, no massa lluny de la, Torra dels Escipions.

Comentant-ho, amb la Judit Subirachs-Burgaya, confirmem que aquest monument públic de formigó, pedra i bronze, del seu pare, l’han traslladat diverses vegades. La primera, des de La Rambla Vella (casc antic). La Rambla Nova és la del Teatre de Tarragona.

L’escultura del Mil·lenari es distingeix fàcilment perquè hi destaca un menhir, de bronze: l’escultor reprenia així una idea de juventud (del 1963) d’una de les peces que encara es poden veure a Can Mario, Fundació Vila Casas, a Palafrugell (fins l’11 de novembre):

”Horitzontal-Vertical”. Etapa de les “penetracions”, feta de pedra i fusta, peça prestada per la col·lecció Bassat, de Mataró.

Combinant materials i disposicions, en el monument remet als origens del nostre país. La base, formigó: la història. Menhir i dòlmen, obra primària dels humans.

Tarragona: volia veure, entre altres coses, el Tríptic de Josep Maria Rosselló, que presideix el vestíbul del Teatre, que es troba, a La Rambla Nova, prop del mirador al Mediterrani: l’horitzó, amb els blaus. A la dreta, el port; el Serrallo. Al…Tinglado-4, ara hi ha una selecció de fons principal del Museu Nacional Arqueològic. Segons Rossell aviat acabaran les reformes al lloc habitual.

Esperant, pencant:

Una altra casualitat. O potser més aviat, repetició amb resultat de “putada”. Dissabte passat el Francesc Artigau em va deixar veure algunes coses que està treballant: dibuixos, pintures. Té obra nova. L’Artigau no ha fet les vacances, perquè em va dir al començament de l’estiu que preparava una exposició a una galeria barcelonina. Però no es van escoltar prou bé, amb la galerista, i del setembre (les galeries comence ja), passa a la temporada vinent (2023). El que li va passar amb les il.lustracions pel ”Tirant-lo-Blanc”, es repeteix.

Penca com un tigre i després, algú no ho té prou en compte. Al taller vaig poder gipar una mica el nou políptic (amplada paret taller). Però l’Artigau no s’ha rendit: tres noves teles tapen la ”mala-pata”.

De fet aquest estiu hem anat veient que en el ram de les arts, tothom està actiu. Llàstima que a vegades no tothom ho sap veure i problemes dels altres; manies i l’afany de diners, ho espatllen. ”Però…quan…les…coses…importen…i…un…les…fa….de…gust,..es…tira…endavant,…fins…a..un…nou…horitzò”.

Com en les pintures d’Annibal Carracci i taller, per a la Capella Herrera. Van sortir d’Òstia / Roma, cap a Barcelona, en vaixell (s.XIX) i aquí les van repartir entre el Prado i l’Acadèmia per salvaguardar-les. Sabieu que alguns dels dibuixos d’esbossos de Carracci que s’expose al…Museu Nacional, MNAC, són un prèstec de la Corona Britànica?