L’artista obra temporada a la galeria, amb sèries completes, de gravat i pintura, inspirades per poemes
Corró d’Avall/ Centelles. Quan ha acabat de passar la Mercè, sembla de debò que el Montseny ha començat a carregar els núvols per fer ploure més, més amunt… Però es passegen núvols; cada cop el cel és més bonic. Però no hi ha manera…
Poema, poetes. Els que escriuen i acumulen versos, solen publicar llibres, poemaris. Aleshores, perquè un artista, té que mostrar el seu treball, aïllat d’uns versos, si també parteix de la lectura de tot un recull de poemes?
Neus Aller va per aquí. Fa uns deu anys, la vam trobar al Centre Cívic Pere Pruna, compartint exposició amb Pere Bruix i Laura Roca. Aleshores, els tres, feien una petita col·lectiva d’homenatge a Espriu (2013, Centenari). Ells i amb d’altres artistes formen part del grup Art-Tra, que de mica en mica, anem descobrint individualment.
Les dues noies eren les úniques que partien de poemes concrets, per crear obra nova. Bruix va trobar que el seu treball “astrofísic” connectava bé amb l’autor de “Final del Laberint”.
Pont de mar
Al Pere Pruna, Neus Aller hi tenia peces aïllades del seu treball. Pintura. A la galeria Artemisia, hi ha sèries senceres. Conjunts d’obres que la Neus treballa com a unitats temàtiques. Riques en matisos i possibilitats. Combinant, partint d’uns pocs materials similars o colors, que donen unitat: em fixo amb els treballs amb taques blanques sobre papers i cartrons enganxats. Les sèries, són casi indivisibles. Però les unitats, es poden dividir. Bruix, per exemple, es fixava amb els àtoms.
L’exposició amb la que Cristina Requena obra temporada a la seva galeria, reuneix pintura, gravat i combinació de tot i collage. Últimament les exposicions són d’obra petita, però expliquen molt bé un mètode de treball, bastant comú entre els artistes que toquen paper. Aller porta obra recent, però també de precedent. Que ara es pot contemplar amb suficient distància, per a ella i per a noves mirades.
Hi ha una peça que em crida l’atenció: una de blava, a la paret sobre un moble raconer. De lluny, amb les paraules del sr. Francesc Vinyes, que va glossar la inauguració, amb pocs segons la vaig relacionar amb Grècia i l’obertura del treball discogràfic “Voices” de Vàngelis. Un viatge d’homes/dones intrèpids i valents, per anar establir contactes amb l’altra banda del món, a cop d’esforços olímpics. Per mar. Exposició “El color de les paraules”, de Neus Aller, fins el 5 de novembre.
badaluc 