ESPRIU I ELS ARTISTES VIII
Espriu i l’astrofísica
Centelles. Les noves aportacions al monogràfic “Espriu i els artistes” parlen de propostes en actiu i amb material nou. Estem de ple en actes generats en motiu de l’homenatge. En tenim un altre exemple.
 |
|
Aleix Mataró
Tres obres de Neus Aller, dedicades a tres poemes d’Espriu
|
Ahir era a Barcelona per motius de feina i em va tocar passar a prop del carrer Ganduxer. Davant la perspectiva d’un proper dissabte barceloní atapaït, no ho podia deixar passar : vaig posar el cotxe rumb a aquest carrer en pendent. Al cap de dos minuts era dintre al Centre Cívic Pere Pruna –Ganduxer, 130-, i al cap d’uns cinc, tornava a ser a fora. El vigilant devia pensar que passava en Correcaminos. La feina obliga i no és qüestió de fer “excursos”. Però l’estona breu dintre aquella espècia d’església amb vitralls decorats, va ser suficient per connectar les neurones amb l’art que es proposa des de les parets del Pere Pruna, fins el proper 15 de novembre.
La mostra “Espriu, un poema, una imatge”, reuneix al grup Alter-Art, on hi trobem les artistes Neus Aller, Laura Roca i també l’artista, veí de Centelles, Pere Bruix. Les obres s’exposen al costat de poemes seleccionats del poeta. L’exposició és de pintura i fotografia digital i ocupa el gran pavelló i una sala allargada annexa. Com a persona experimentada amb l’art puc donar entrada a diversos tipus de relacions, però el fet que tot siguin obres abstractes, va motivar que al vespre truqués al Bruix i li demanés si les obres estaven fetes expressament pels poemes o eren relacionades a posteriori.
Aller i Roca han treballat les obres pensant amb poemes concrets d’Espriu. Aller inclús ha recuperat una sèrie anterior dedicada el vers X del poemari “Final del Laberint”, el que comença: “Nua llum d’alba”. Bruix, en canvi, ha agafat obres fetes fa uns deu anys i l’ha posada en relació empàtica amb poemes triats ara. Ell mateix accepta la idea de que les obres abstractes –com les seves-, poden significar qualsevol cosa. Si bé, a l’anar parlant amb ell, s’acaba admeten que les obres tenen un origen concret i un perquè.
Hermetisme
 |
|
A.M.
Aquesta obra de Laura Roca està dedicada al poema “Sí a la cendra”.
|
Els tres artistes s’agrupen i es relacionen, perquè comparteixen l’interès per un art de tendència abstracta, amb cert ingredient hermètic. Cada un ho fa a la seva manera. Roca fa com pinzellades modulars per crear textures i fons. Aller també planteja fons neutres més o menys expressius i vistosos, però la seva força està en les formes geomètriques en tres volums, que dibuixa i centren les peces.
Bruix fa unes obres que produeix amb ordenador: faixes de línies de diferents colors, que es van repetint, com si fossin un teixit amb fils de diferents colors. A vegades hi ha una tonalitat que domina. Al parlar amb ell em va explicar que parteix de qüestions astrofísiques. Bruix està interessat per aquestes qüestions i des de fa anys que, artísticament, ha anat explorant la manera de traslladar els conceptes d’espai, temps i les realitats subatòmiques i moleculars a les dues dimensions. Fa temps que desenvolupa aquesta línia de pintura digital de línies. Però abans ja feia instal·lacions amb teles pintades per les dues bandes i escultures, que eren reflex d’aquestes preocupacions astrals.
 |
|
A.M.
A Pere Bruix un dels poemes de “La Pell de Brau”,
el número X, li suggereix relacionar-ho
amb aquesta obra feta abans.
|
Casualment, Bruix va assistir a una conferència on es parlava de les molècules primeres, les del començament de tot, i que van ser capaces de generar les primeres matèries. Bruix m’explica que va veure els esquemes de les proves que s’havien fet sobre els àtoms, i que tenien un aspecte molt similar al de les pintures que plantejava, de les línies de color. Fet que el va motivar a continuar per aquesta via.
Per tant, en el seu cas, la relació de l’obra amb Espriu és a posteriori. Però està amb el seu dret de dir que aquesta o aquella composició, pels colors o la successió de formes li recorden el sentit d’aquest o aquell poema. A mi el que m’interessa, és que gràcies a aquesta exposició he conegut la punta de l’iceberg d’un altre artista interessant. Suposo que hauria de fer el mateix amb Aller i Roure, ja que darrera les seves propostes conjuguen qüestions més complexes, per relacionar la creativitat amb els poemes de l’Espriu. Podria especular i imaginar relacions. Però crec que vull anar més enllà. No pas que expliquin el significat últim, però sí les brases creatives. Però ara ho deixem per un altre moment.
badaluc 
One thought on “ANY ESPRIU – 2013”