Apunt (I)
Centelles. Una de les coses que m’ha anat bé per millorar els estudis d’història de l’art, és anar-ho combinant amb la pràctica d’una tècnica. Tenia algunes nocions de dibuix i sempre m’he mogut dintre uns ambients culturals familiars i locals bastant diversos. A l’acabar la carrera , vaig cercar fer gravat. Perquè de totes les tècniques, em semblava la més útil per explicar idees amb imatges. I difondre-ho. Amb textos, breus o llargs. Però podia ser bastant simple: paper i tinta.
Uns anys més tard, fent uns tallers, amb una mena de còctel de tècniques artístiques, em vaig interessar per la ceràmica. Perquè sabia que a l’Antiguitat s’havien fet petits segells de fang, com a “identificadors” o inclús amulets. Etc. Segells. Però com ho feien amb troços de fang tant petits? Amb el fang es pot fer de tot!
El que no havia previst o no hi havia parat prou atenció; és que: hi ha una mena de tècnica on els esmalts -que semblen familiars als de la ceràmica-, s’utilitzen sobre planxes de coure, com en els gravats amb puntes-seques i aiguatintes. Recordava de les assignatures d’art, les fíbules dels pobles del nord, d’or amb esmalts o les arquetes de Llemotges, amb els seus esmalts blaus, tant característics. Però les possibilitats, van més enllà:
D’alguna manera, el progrés de les arts, ha conduït també aquesta tècnica cap a altres “possibilitats”. Fins al punt que, a vegades es confon amb pintura. O, inclús amb pintura abstracte, tipus “informalista”. Els “introductors” a Catalunya, de la tècnica d’esmalts, en un esperit modern, per formació, practicaven dibuixant o representant figurativament. De les formes, cap al color. Com sempre.
Recentment des del Museu del Disseny de Barcelona, s’ha anat subratllant, amb un homenatge a Andreu Vilasís (1934-2022), perquè en seria un dels artistes més destacats. Es va formar, ho va estudiar, i a cop i de provar i mostrar les peces a altres artistes d’aquí i de fora, va anar formant escola, seguidors i també un museu: a Salou. La col·lecció més important, de treballs d’esmalt sobre coure, es troba, això: a Salou. A la “Torre Vella”. Però també hi ha peces d’ell i d’altres, representades al Museu del Disseny. Barcelona. Tant a la capital, com a la costa; un altre dels artistes “esmaltadors” representats és Pascual Fort. Aquest senyor, el tipus de treballs s’acosta més al treball d’un gravador calcogràfic. I no l’he conegut; ja no hi és: però, de moment és l’unic artista que conec de més a prop, ja que és un dels fundadors del Mini-Print de Cadaqués. Concurs i exposició de gravats, a nivell internacional, que es continua fent, des de fa quaranta-tres anys, a la falda del Cap de Creus. Bon dia!
badaluc 