No falla: 8 de desembre. Festiu sempre. A l’Estany es dia de trobada d’artesans i artistes de la zona. Ambient fred i tardor girant a pluja
L’Estany/ Centelles. Entremig de l’ambient firal, formatges propers, caves locals i del Maresme, eines de fusta, dissenys d’objectes personals i pintors. Avui, com és habitual en moltes contrades, encara es fa a l’Estany, el seu concurs de pintura ràpida. A les 12, les pintures que havia vist a les 10, els autors ja se les miraven, de més lluny. Suposo que al voltant de l’hora de dinar, havien de dir “prou”. Obra acabada. Ells i els joves que feien esports pels voltants o agricultors o agents forestals que també mostraven les seves habilitats i vehícles.
Mentre, la pintora Marina Berdalet ja era al seu taller. L’Estany es pot recórrer tot a peu: del monestir al taller, quatre passes. Per fomentar els artistes, s’havia programat una visita al seu taller, uns “estudis oberts” amb comentari i demostració, en viu.
Persones d’aquí i d’allà, col·legues i amics, tots atents a la proposta de la Berdalet; Han omplert el seu taller, amb poca estona. La Marina ve de presentar la seva obra més recent –olis amb vermells-, a Monistrol de Calders (veure post a Salonet). I té encara en marxa una exposició individual, a la galeria Artemisia de Corró d’Avall.
Les dues exposicions, de fet, representen etapes separades pel temps -quinze anys- i marquen una bifurcació: o dibuix o pintura.
La Marina defensa sempre que per pintar, s’ha de dibuixar. En la visita al taller d’avui, les seves explicacions, permetien subratllar, una vegada més, la importància del procés. De l’experimentació. De no tenir por. De no tenir por a trobar coses noves. I a “detectar-les” per repetir-les i explorar noves direccions. Com els camins que s’endinsen pels boscos. A on portaran?
Perdre la por
Els “Estudis Oberts” d’avui, tenien com a guinda tècnica, un altre fil experimental. Que de fet és la unió, entre les dues etapes exposades: el fum. Dibuixar i pintar amb fum, sobre paper blanc. Aprofitant la flama –d’una espelma o fusta, etc.-, i també aquesta com a eina per dibuixar i traçar, un cop “cremada”, convertida en carbonet. A l’instant.
La gent agraeix comprendre els procesos creatius darrera el treball dels artistes. És important poder-ho compartir. La Marina, té una bona capacitat d’anàlisi. D’ella mateixa. I la mateixa circumstància que altres mil·lers d’artistes per obrir-se camí. Ella com altres que he conegut, segueixen un camí sincer, amb ells mateixos. Però, al final, la pintura, l’art, s’ha de disfrutar particularment. No l’hi tinguem por!
badaluc 