L’Alabau més ecològic

El Museu de l’Art de la Pell repassa la carrera de l’artista de Ripoll

Vic/ Centelles. Hi ha artistes que necessiten un taller per crear i altres que els hi va millor moure’s per la natura i cercar la complicitat de l’espectador. Aquesta és la situació d’Eudald Alabau. L’exposició al Museu de l’Art de la Pell de Vic reuneix els testimonis més perenne de l’artista de Ripoll. La que ha fet durant els darrers cinquanta anys, molta d’ella dedicada a temes ecològic. Bàsicament escultura, en forma de peça exempta o sobretot molts relleus en cartró, pasta de paper o pols de marbre.

També guarda un bon espai a fotos, documentació i testimonis artístics d’obres que ha fet a fora, cercant la col·laboració del públic o la intervenció de la mateixa mare natura. La mostra ocupa tots els àmbits que el museu dedica a les  temporals.

Se’ns diu que Alabau es base en dotze paraules: Les quatre estacions de l’any: “primavera”, “estiu”, “tardor”, “hivern”. Els quatre elements: “aire”, “terra”, “foc” i “aigua”. I quatre verbs : “néixer”, “créixer”, “reproduir-se” i “morir”.

Alabau, nascut a Ripoll el 1950, va ser molts anys professor d’escultura a l’escola d’Art de Vic. Qui el coneix, el defineixen com un explorador diferent. Els seu materials de treball són prou senzills: cartró, cordill, cordes , fustes, fang, pasta de paper i també gel.

Em semblen interessants els relleus amb cartró, que l’artista perfora i estripa per fer-ne sortir l’estructura acanalada i jugar amb diferents capes.

Pero les escultures més interessants, per mi, són les que Alabau hi fa participar el gel. Ha fet escultures de gel, amb formes o en una peça demana que en una maqueta de fang, s’hi tirin glaçons per desfer i evocar el canvi climàtic. També hi ha un os polar fet de cordes que la idea és que amb les gelades es manté dret i quan el sol escalfa l’ambient es desfà i cau. Metàfora climàtica de la fragilitat de les espècies animals. Alabau és un manetes creant les seves obres. L’exposició es pot veure fins el 2 d’abril.