Dos xilògrafs

Fem una mini ullada a dos noms que descobrim a la LOPF

Centelles. Quan estàvem confinats per la pandèmia de Clovid, una distracció va ser mirar per internet una fira de gravat que oferien des de Londres: La London Original Print Fair.  Crec recordar que també estaven confinats i només van fer una fira on-line que permetia des de casa fer una bona ullada a gravats de tota mena. Amb perfil internacional. La LOPF s’ha continuat fent cada any per aquestes dates. Ja presencialment. Però continúen posant molta fe a la difusió digital en paral·lel, amb abundant informació de totes les galeries participants i una ullada extensa al material gràfic. La LOPF d’enguany ja s’ha celebrat aquests dies, però per internet encara es pot seguir.

El que m’agrada és descobrir-hi gravadors o gravadores apassionats. Avui n’he descobert dos. Primer l’holandès Frans Wesselman, nascut el 1953 i que sembla ara viu a Angleterra. Autor de xilografies amb varis colors, on són molt importants les persones i històries secretes que expliquen. Cercant per Sant Google també podem trobar la seva web. Wesselman a part de gravador xilogràfic, resulta que també fa calcografies i vitralls. A la web mateix anima a la gent a encarregar-li vitralls d’aspecte ben modern.  

En quan als gravats semblen il·lustracions de contes on els animals també hi tenen bona presència. Desconec com s’ho deu fer per aplicar tants colors. A la web també indica el preu. Utiliza una tinta pistatxo molt viva per unes plantes, que em semba xulo. I la seva línia i estil són agradables.

L’altre gravador és una noia que va viure entre 1885 i 1957, Gwen Raverat. Nascuda a Cambridge, el seu cognom de naixement era Darwin. I sí, era neta del gran naturalista. Ella també destaca per ser xilògrafa. En el seu cas no hi ha color, només la poètica duresa del blanc  i el negre, però també m’ha semblat molt interessant. Va ser membre fundador de la  Societat de Gravadors en Fusta, que feien exposicions anuals. Va il·lustrar llibres i les seves obres es publicaven en premsa.

Evidentment hi ha molta mes xixa i altres noms més coneguts. La crònica d’avui és un exemple de la utilitat de la fira per difondre noms i obres. I també de les facilitats d’internet per ajudar a conèixer més bé els seus treballs.