Sant Pere de Vilamajor/ Centelles. Com un joc. Com una via per ampliar les possibilitats. Jaume Guardis agafa les seves pintures de brancatges, les fotografia i les treballa amb el Photoshop capes, fusions, alteració de colors. Les possibilitats són il·limitades i la suma d’obra material la mínima. Guardis ha estat treballant per aquesta via l’últim any. Una mica per suggerència de Jaime Morolodo que també desenvolupa la seva obra per vies digitals. Quan tenen un compromís i un idea definida ho imprimeixen.
Guardis ara té un compromís: exposició individual a la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. Hi mostra una quantitat important de treballs digitals. Que entén com un refugi. L’art l’hi permet evadir-se dels neguits que l’hi provoca el món. També hi ha una representació d’obra matèrica. Acrílics autèntics que són la base del seu treball digital.
Com diem juga amb brancatges que es creuen en multitud de direccions, creant una barrera “natural”. Em vist en altres artistes, recentment, aquest tipus de treballs: Musach ho feia com a síntoma d’un món sense solució. Una visió pessimista. Marina Berdalet ho treballava com una qüestió de construcció. Una visió més propera a la de Guardis, que crea combinacions tonals i parteix de les seves habituals caminades pel bosc.
Guardis asegura que la via digital és un tempteig temporal i que potser el futur passarà per agafar algunes de les peces amb pixels que presenta com a mostra d’alguna obra en acrílic. La pintura crida a la pintura. El seu “Refugi” a La Rectoria es pot veure fins el 14 de maig.
badaluc 