Individual d’Eulàlia Llopart al Marçó vell

Centelles. La nova exposició al Marçó vell és “Ersilia”, de l’artista visual Eulàlia Llopart. Divendres 5, a la tarda, es va inaugurar la mostra que completa el guardo del LXXX Premi Centelles. Que a més dels 4000 Euros, prometia una exposició  al Marçó. La mostra amb pintura permet entendre el context de l’obra guanyadora, “Matriu”, que també és a l’exposició.

Una de les xilomatrius de l’exposició de Llopart

Diem pintura, però l’obra d’Eulàlia té bastant a veure amb el gravat, en concret la xilografia. Perquè les peces són planxes entintades i treballades, però que al final no s’utilitzen per estampar, sino que la matriu mateixa passa a ser l’obra final. Ella ho anomena xilomatrius. La magnífica exposició reuneixen les peces amb blaus a una sala  i les vermelles a la més gran.

Llopart entinta la superfície de fusta i amb una gúbia fa les incisions en forma d’estructura lineal, que de forma repetitiva i cercant moviment i expressió, encadena la forma geomètrica d’una casa. Imagino el procés d’incisió amb les gúbies, bastant terapèutic, ja que el treball amb les eines requereix un exercici de concentració i deixar fluir la intuïció.  

A la inauguració Llopart va relacionar els seus filaments lineals amb les ciutat imaginaries d’Italo Calvino, i en especial Ersília, títol de l’exposició i d’una de les ciutats que descriu a “Ciutats invisibles”. En ella els habitants estenen fils que els uneixen entre ells.

Llopart va relacionar la seva obra amb aquesta literatura i també amb la naturalesa. La ubicació del seu taller a la falda del Puigsagordi la submergeix a la màgia de la muntanya, els arbres, el camp i el canvi d’estacions.

Un altre aspecte que té lloc a l’exposició és la seva  preocupació per l’estat dels adolescents durant els mesos de crisi per la Covid. Quan la pandèmia començava a recular, va contactar amb uns joves, que per l’artista varen ser els grans perjudicats pel confinament, per parlar de les seves preocupacions. I els va fer participar en una acció en que s’unien per una roba fúcsia. Aquesta acció també està recollida a l’exposició amb fotografies.  L’exposició per tant reflecteix el treball més plàstic i el més performatiu de l’artista. El tema dels adolescents voldrà també d’una taula rodona, el proper 9 de juny.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: