COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Tasts amb futur

Fotos: Aleix Art

Montse Uràn del Rebost de la Montse, comparteix  receptes i consells culinaris 
en un taller amb quinze assistents,  en el context de la Col·lectiva Aleix Art’14. 
La mostra encara es podrà veure fins el 17 d’agost
Foto: Aleix Art/Rosa Montañà
Centelles. Dansa,  joieria, cuina. Les activitats paral·leles aboquen la Col·lectiva, cada cop més a un caire interdisciplinar. Mirar, dialogar i fer palpable que la creativitat esta viva i que l’obra acabada pot tenir un llarg recorregut.
Ahir va ser el torn dels tasts gastronòmics del Rebost de la Montse. Montse Uràn va  fer un pas endavant en els seus tallers. Mig provats els cursets en petit comitè, als fugons de casa seva, la Montse ahir va exposar-se davant  15 curiosos. I no és el mateix escriure en un blog d’abast insospitat, que dirigir-se directament a una gent present i atenta . Però l’assistència  va ser activa, receptiva i agraïda. Una dels participants ens va ressaltar, positivament, que el fet de reunir-se persones tant diverses, de diferents  edats, per compartir, li produïa bones vibracions i li feia reviure la costum, tant catalana, de reunir-se al voltant de la taula. En el nostre cas, demostrant que gastro-nomia i la costum tenen un bon futur en el nostre país. 

Vam estar al voltant de la taula, però no pas ben bé entaulats. Fins  a les postres, al cap d’una hora llarga, no vam posar les cadires per descansar les cames. La Montse Uràn demanava atenció per desglossar els secrets de les seves receptes i sobretot els contrastos de sabors i textures que són els colors i pinzellades. Algú després em va dir  que era una cuina d’elaboració assequible. Vol estona i paciència, però és una cuina oberta, sense grans secrets i que si es segueixen les instruccions, es tenen manetes i  gust, es pot aconseguir fer a casa.
Capella de gustos
El tast va seguir l’esquema d’un  menú: entrants, primers, segons i postres. Brioix d’ànec, puré de porro amb cruixent de pernil, eriçó de bacallà, croqueta de sípia bruta, culant de patata amb botifarra i graixons, mousse de xocolata, etc. A la matèria prima del plat, la Montse ens hi feia afegir un contrast en forma de salsa, oli o trossets d’aliments més  cruixents. La professora ens feia olorar els recipients per endevinar els condiments, a vegades inusuals. A la capella han quedat algunes receptes del curs i segur que, si no avui, aviat, les podreu consultar al blog del Rebost de la Montse.
La base sòlida del tast va anar acompanyada de vins blanc i negre, de cellers catalans i també  de ratafia centellenca. En  resum vam gaudir d’una  estona culinària molt entretinguda i que sospito haurà generat bons feedbacks entre els assistents i a la mateixa Montse que pot veure reforçada i incrementada la seva passió, en forma, per exemple, de nous cursos i –segur-, receptes més entusiastes al seu blog.
Les activitats paral·leles arriben avui dissabte a la seva conclusió amb una jornada de debat i comentari entorn a les obres de l’Ignasi Arañó, que formen part de la Col·lectiva. 
Una sessió d’écfrasis, d’especulació, observació a la que s’han  convidat persones properes a l’artista homenatjat i també altres experts i amants de la pintura. Després fins el  dia 17, podreu acabar de gaudir de la Col·lectiva amb tranquil·litat i coneixent noves presències com la resta de la col·lecció Meisou de Sílvia Valencian i les receptes de la  Montse. 
Foto: Aleix Art/ Ramon Xuriach
Nou skecthcrawl al MIAU de Caldes
La proposta d’Aleix Art, d’un segon sketchcrawl 
a Caldes de Montbui, en motiu de la Mostra 
d’Art Urbà –MIAU-, ha estat seleccionada de nou.
En aquesta reedició del recorregut de dibuix urbà, 
s’accentuarà l’atenció a les activitats pròpies 
de la trobada d’artistes que  fan intervencions 
als carrers, safareigs o horts de la vila termal: 
performance, instal·lacions, dansa, etc. L’edició
d’enguany del MIAU serà el 20 de setembre. 
Divendres, dia 15, Mare de Déu d’Agost,, obrirem com si fos un diumenge, al mati i a la tarda.










COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Joies per deixar-se anar


Totes les fotos: Aleix Art

Centelles. Avui ha estat el dia de la presentació de la col·lecció de joieria de Sílvia Valenciano, responsable del taller Recién Llovido. No ho deixo per dissabte, perquè s’acumularan els raports de les activitats de la Col·lectiva i cada una té la seva importància.
Les  joies, millor posades: collarets, anells, arracades. La Sílvia ha convençut a dues amigues seves perquè fessin de models i  es posessin les seves peces i les ensenyessin al públic. Hi ha bàsicament tres colors, fruit de la combinació de diferents esmalts i metalls. La col·lecció Meisou és fruit de  la praxis recent de Valenciano en el món de la ceràmica. La col·lecció és fruit d’això i també  de la peça que l’artista va preparar per l’exposició “Obrim els ulls”, del juny passat, un esplèndid arbre fet de fulles de ceràmica, individualitzades. Les fulles sortien de motllos de guix, que al seu torn eren negatius de fulles reals.

De les fulles al fang

La col·lecció de joieria que s’ha presentat avui és relaciona també amb aquests motllos. Però aquí la Sílvia hi ha cercat la utilitat “portable”. Una utilitat que en aquestes peces estava una mica minimitzada per deixar espai a la creativitat sense fronteres. Són com esbossos fets volum. 
La idea és que  després d’aquestes peces més “expressives”, se’n farà la versió més lleugera i assequible. Per tant el què tenim a l’exposició i que avui s’ha presentat i incorporat són prototips exclusius. Referents de noves joies, que la Sílvia vol seriar en petites quantitats i que permetrà incorporar altres metalls més nobles, com la plata.
Dades  d’aquesta gènesis creativa, veure, tocar, els prototips i també algunes versions més portable; així com preguntar i demanar, ha estat el menú de la presentació d’avui que ha aplegat unes dotze persones. Les activitats paral·leles, la tònica, és animar a una desena de persones. La d’avui de moment és la que ha anat millor en quan a assistència i també ha generat bons feedbacks. La Sílvia ja s’apunta a una altra presentació l’any vinent.  Veurem demà divendres, amb la Montse Uràn si es compleixen unes expectatives similars.



   

ENTUSIASME

La feina ben feta…


Fotos: Aleix Art


Centelles. Dissabte al  migdia estàvem reunits en la sessió de comentari de les obres de la Col·lectiva.  Entre els vuit assistents, hi havia tres artistes, entre aquests la Montse Uràn. No fèiem un comentari exhaustiu de totes les obres, però sí  que anàvem saltant d’un a l’altra i la fusta de cirerer de la pintura de la Núria Vall ens va portar al  Dau gastronòmic de la Montse. Explicant ella mateixa el seu fer en la cuina, la seva  passió,  va començar a explicar com es feia un ou ferrat. Força oli, anar-lo banyant de fora cap a dintre, procurar que es faci una crosta ben doradeta, procurar que el rovell  no es cogi. A part de salivera, la descripció, aquesta espècia d’ècfrasis culinari espontani, va  fer inscriure de cop 5 participants al taller que la mateixa Montse impartirà divendres, a la tarda. Ahir diumenge es van cloure les inscripcions i som 11, finalment. La veritat és que espero amb ganes aquest taller perquè es respira entusiasme. De fet hi ha entusiasme amb moltes coses que es fan en el nostre poble.
La  Pili i la seva companya,  Anna en el ball d’estil
més bollywood que van fer per cloure l’acte.
 Aquest talleret de cuina que ferem a la mateixa capella en horari de l’exposició, serà de fet la quarta de les activitats paral·leles programades. Divendres passat va  començar-ho la Pili Vila.  Ella i una  seva companya van fer dos balls de ritme oriental, vestides airosament, de colors alegres i deixant a l’aire la panxeta. Però no era  dansa del ventre. De fet, almenys al primer ball elles mateixes van explicar que havien creat la coreografia.  La Pili explicava que en aquest ball, la dona es situava en el paper  d’una deessa i que oferia com un cant a la vida.  Les  espelmes que portaven eren una alusió a la crisis bèlica que ens assota aquest estiu, sobretot a Ucraina i al Pròxim Orient (Síria, també).

Aquest proper dijous serà el torn de la presentació de la col·lecció de joieria de Recién Llovido i dissabte  vinent, sessió especial d’Écfrasis amb les obres de l’Ignasi Arañó. L’exposició ha  entrat ara a la segona setmana. És un plaer estar a la capella. Rebre a la gent,  explicar una mica les obres, seure a fora les escales i mirar passar la gent. Mentre no ve ningú, llegir. És relaxant.  

Pel mar
Aspecte del  menjador instal·lat  sota el porxo
de la zona de la piscina del Mas Cerdà. 
Ara llegeixo un llibre de Porcel, que és la tercera vegada que el començo, ara amb el desig d’anar més enllà. Cada cop m’ha aturat que el perfil dels personatges que descriu és decebedor. Però també està ple de descripcions de llocs i situacions. Havia pensat de fer alguna cosa amb aquest text per fer-lo servir de material en les obres que hem de preparar per als Estudis Oberts. Enguany no hi haurà  exposició a la Capella, però si que es penjaràn treballs a les Finestres d’El Trabuc. A partir del dia 16 d’agost ja hem  de penjar les obres. Els Estudis es podran visitar, com sempre, quan sigui la Festa  Major, però amb les finestres d’El  Trabuc en ferem venir ganes.  Al final,  però  he descartat la novel·la mallorquina i he començat a fer coses amb un altre llibre que encara és més emblemàtic i d’entrada ja el conec més. Ara hi  estic  treballant.

El sopar era  tot  un  repte per la cuina
que s’enfrontava al fet d’haver de servir
a moltes boques amb poc temps.

Dèiem de l’entusiame. Divendres al vespre va ser la vetllada també del sopar del Sushi al Mas Cerdà. El continent era l’escenari per un menú treballat i per l’actuació de l’humorista i monologista Albert Boira. Al final vam ser trenta començals. Va ser un part difícil, però al final va anar rodó. L’Esther i la Cris hi havien posat moltes ganes i esforços. Amb llamps i tot. Feia fresca, havia plogut, però va  ser una vetllada magnífica. Hi havia bon ambient. Ens conexíem entre tots. La cuina no va fallar i va servir un  menú abundant i bo. Sobretot el pollastre al forn amb gamba.

A part del cartell, vaig tenir ocasió de col·laborar una mica en els preparatius i de posar la pota: dintre el cubell que servia de glaçonera hi vaig tirar una bossa de “cubitos” petits, per mojitos. No vaig distingir entre bosses. El monologista sí que sabia què feia:  la seva xerrada estava carregada de contingut adult però també va fer esment dels temes de sempre, des d’un punt de vista molt picaresc, documentat i amb corda per estona. 
El monologista  Albert Boira. No parava de

dir  que era  lleig i crec que s’ho creia.
Els del Sushi potser no tornaran a celebrar un sopar al Mas Cerdà, però ens en quedarà un bon record. Sí que preparen nous shows, per fer al mateix restaurant del carrer de la Rambla de l’aigua, ara per la festa major –música- i més enllà, a la tardor, amb un  nou monòleg.  Em consta que el grup Vatel també va organitzant vetllades al local del carrer Montseny. Però de moment les desconec més.
   

  

COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Danses amb Nou Estil


Aleix Art
Pili Vila, a la dreta, acompanyada per la 
seva sòcia a Nou Estil, la Marta Ribera, 
que avui feia 20 anys. Demà a partir de les  
7 ballaran a la capella de Jesús.
Centelles. Aquest divendres tindrà lloc la primera de les activitats paral·leles previstes per la Col·lectiva d’enguany. Com l’any passat, el privilegi serà per la dansa. L’interès  mutidisciplinar del blog es demostrarà amb aquesta art del moviment, que em va descobrir fa uns anys la Zenda. Enguany serà a càrrec de Pili Vila i les seves companyes de l’estudi Nou Estil. 
Amb la Pili trobem un ventall molt variat d’estils que ensenya en el seu gimnàs i que es fa palès en la moderna propaganda –potser la més treballada del nostre poble-, que cada setembre es publicïta a Centelles: hip hop, dansa clàssica, oriental. etc. Nou Estil és un dels gimnasos i estudis de dansa de més fort arrelament a Centelles. No només per la varietat de cursos i la demanda que tenen, amb una clientela d’edats transversals, sino per la seva participació en  altres esdeveniments populars de la vila. La Pili i el seu equip, igual que la Zenda, respiren per la dansa i per capturar l’espai amb el moviment del seu cos.
A les 7 de la tarda d’aquest divendres podrem veure dues ballerines movent-se rítmicament, amb vestits elegants i airosos. Música orientalitzant i ètnica. La Pili s’ha obert a explicar una  mica el transfons de la dansa, el seu sentit i filosofia, per comentar i raonar els seus passos fets d’emocions estudiades. Una mica com una petita sessió d’Écfrasis dedicada a la dansa.
La possibilitat d’oferir aquest tast de dansa demostra també l’arrelament de la dansa al nostre poble, en el si dels gimnasos presents o de les persones que aboguen per practicar aquest art. La Laura Marsal, de qui fa poc parlàvem en una entrevista al blog Crònica de Centelles, també col·labora actualment amb Nou Estil.
Altres activitats:

Les activitats paral·leles de la Col·lectiva continuaran dissabte, al matí, d’11 a 1, amb una sessió de  comentari de les obres d’art, amb la participació del públic assistent i d’alguns artistes. El dijous 7  hi haurà la presentació de la col·lecció de joieria Meisou, preparada pel taller Recién Llovido,en exclusiva per a aquesta exposició. Divendres hi ha el taller de cuina del Rebost de la Montse, pel qual convindria fer una inscripció prèvia (5€).