INICIATIVES CULTURALS

Idea de clubs


Aleix Art
Carrer de Santa Anna amb el “xiringuito” del Portal
Centelles.  Vatel: ja fa uns mesos que aquest projecte d’events i gastronomía tira endavant. Aquest divendres proper arribaran a la sisena proposta amb un concert a càrrec de la Yolanda Sey i el pianista Guillem Soler. Si tot va bé, aquest cop ho podré explicar. D’entrada ofereixen o menú o copa més concert. La meva entrada podrà anar íntegra a la germana Sey, ja que no m’agraden els gin-tònics i ja en tinc prou amb la beguda espiritual de la veu i la tecla.

Al bar del Portal també han tornat a tapar el carrer amb teles per fer una espècia de xiringuito platjero. La idea del sopar amenitzat o amb show  guanya terreny a Centelles. Efectivament els pares espirituals són els del Cactus, que ja van inaugurar, fa molts anys, amb ambient del desert del far-west. Però ara la idea de grup o club va més enllà. Són transversals, però cada un té el seu públic més o menys nombrós.
Tot això està bé cara a dinamitzar l’oferta cultural del poble. Si bé en certa manera  podríem considerar que es tracta de propostes que substitueixen una oferta cultural similar, però d’abast més popular i assequible que potser l’ajuntament descuida o deixa massa a càrrec d’iniciatives particulars. En les entrevistes que vam fer, dedicades a polítiques culturals al poble, ja es feia notar la falta d’una programació més important de teatre o concerts durant l’any. El Marçó manté una programació estable d’exposicions. El cert, però és que hi ha necessitat  d’espais culturals i ens espavilem amb propostes de caire més o menys minoritari. D’aquí uns dies en Jordi Sala tancarà la programació de Les Vesprades, cara l’octubre. Per la festa major tindrem una obra de teatre treballada pel grup  Aquinahora. A Can Manso, en Francesc Mataró ja té a punt l’exposició dedicada als 75 anys de la fundació de l’Escola Sagrats Cors a Centelles  (1939). Els artistes amb taller ens hem tornat a unir per fer un itinerari de tallers visitables. A la parròquia preparem una nova excursió: visitarem Montalegre i la capital del Maresme. Per la meva banda també preparo noves incursions: sessions  d’écfrasis, una vetllada cultural i gastronòmica al Sushi (finals octubre) i noves exposicions a les finestres d’El  Trabuc. La qüestió és que es van crean espais culturals que aglutinen el seu públic,  centellenc, comarcal, divers. El 31 d’agost també sabrem el Premi Centelles d’enguany i podrem veure l’exposició que l’acompanya.

Visites

David Casals/ Vatel
Yolanda Sey és una de les germanes Sey,
integrant amb les altres dues, del grup
de soul i cançons afro-americanes
Funkysteps Sey Sisters.  
No sabem qui ha guanyat el Premi. Això és un secret. Només comencem a saber que el jurat està satisfet de la tria. Entre els membres hi havia pesos pesats com l’Antoni Pladevall o el ceramista Joan Gardy Artigas. El perfil del jurat determina molt el premi.

Parlant d’artistes: divendres a la tarda es podia saludar pel poble, i conèixer personalment, a l’artista saharaui Moulud. El personatge que va inspirar la recollida de flors artístiques per posar davant el mur de mines que delimita el seu territori. No li és cap novetat que  li anem al darrera perquè ens deixi  obres per mostrar el seu treball pictòric als centellencs. De moment, sembla que ens haurem d’esperar a veure una altra exposició seva que es farà a Manresa. D’alguna manera la seva presència aquí el feia ser com un testimoni  viu d’aquesta realitat mundial que ens sembla llunyana, però que ens truca la porta via telenotícies: l’ébola a Àfrica, Palestina i Israel, Iraq, Síria, Ucraïna, etc. Crec que d’una manera diferent, estem en el context d’una nova guerra mundial, ja que a part de les zones en conflicte hi ha interessos creuats que impliquen a la resta d’estats. D’aquí 1000 anys, que en  serà de la humanitat? I del planeta?

COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Vista de la selecció d’obres de l’Ignasi Arañó, tal i com encara es poden veure a la Col·lectiva                 Foto: Noèlia Marín




Ignasi Arañó: 

pinzellades cap a l’esperança

Centelles. Les sessions d’ècfrasisXXI van néixer per aquesta època,  el 2012, per fer més comestibles les obres del Premi Centelles. I també per donar cabuda a l’anàlisi d’obres de la historia de l’art que ens hem animat a comentar i investigar. L’objectiu és comentar entre un grup d’amants de l’art les obres i treure’n conclusions de tota mena, sense oblidar dades i documentació objectiva i científica. Des de l’aula de darrera el Casal dels Àvis hem visitat la basílica de Magenci de Roma, a partir d’una  vedute de Piranesi; hem fullejat facsímils del Llibre de Kells; hem conegut l’escultura Lucrècia de Campeny, hem visionat l’obra de Klein de body art. Vam visitar la Batalla de Tetuàn, de Fortuny. Però també ens hem dedicat a conèixer artistes per entendre millor les seves obres. Ho vam  començar amb la Marta Ballvé, Premi  Centelles 2012. Després amb Pep Ricart. Normalment, primer  fem un comentari en brut; i en un altre moment, ens documentem  o convidem a l’artista. Solem analitzar una sola obra.  Però si anem a una exposició, com  vam fer amb en  Musach o amb la de’n Labarta, fem un pica pica, a partir d’una tria subjectiva, però que permeti tenir una visió completa.  El grup és normalment petit. Sessions de 3, 5, com a molt 10 persones. Fins ara.
Aleix Art
Sessió d’Écfrasis dedicada al Ñay, en el moment
del descans i reaproximació a l’obra de l’artista
La sessió que vam dedicar ahir a l’obra del Ñay seleccionada i present a la Col·lectiva va  ser un pèl diferent. Vam tenir un auditori  d’unes 15  persones, entre amics, familiars i coneguts  de l’obra de l’Ignasi Arañó. Molts desconeixen la dinàmica dels comentaris. Així que el paper del guia de la trobada va ser com el d’un  professor que  intenta explicar, però deixa que les frases les acabi l’alumnat, estirant-els-hi una mica la llengua. La presència d’alumnes avantatjats i també el gel que es va trancar, sobretot després d’una mitja part que va permetre  remirar de prop l’obra, van anar esponjant la trobada i van dotar-la de bones observacions i reflexions compartides i sucoses.
Es van abocar les primeres experiències positives del Ñay i els anys de formació. Els inicis a Medicina. Del pas de l’obra d’estudi a l’obra més personal,  situada en la recerca d’un camí entremig de la figuració i l’abstracció. Això ho vam veure latent en les obres de les casetes on també se’ns  remet a la idea de lloc. Es va parlar de temporades familiars a Garrigàs, a St Pol o a Caldetes, que desprès seran les que surten a l’obra.  Es va comentar el fet de que una obra aparentment acabada, el Ñay la podia tornar a atacar més tard –sembla que és el cas  del  paisatge barceloní amb la fullaraca blava-. 
Tot i el risc d’estar analitzant una  selecció subjectiva, és  evident que el Ñay està tant en les marines com en les obres de transfons més oníric. Amb l’obra del fons vermell amb la dona estirada i la barca de pescadors ens vam adonar del respecte de l’artista per la mitologia clàssica. El Mediterrani, de fet és un leitmotiv, i com a tal està dotat de molta literatura i significats. Però en les obres més recents el interès del pintor sembla estar més en capturar les qualitats llumíniques, les tonalitats de blau, l’atmosfera i el paisatge. Elements que el  Ñay va anar tendint a simplificar i a abstraure en taques i composicions cada cop més minimalistes. 

Varietat

Aleix Art

Vista nadalenca i centellenca feta per l’Ignasi Arañó. La pintura ha de tenir els seus anys, perquè els voltants del Marçó vell,
visibla la dreta, encara no estan urbanitzats. La pintura va ser nadala de l’Ajuntament un any i, més tard, el 2011, va participar a l’exposició dels 300 anys de l’església parroquial. El pintor la va donar a la rectoria qui la conserva actualment. Manté l’interès del Ñay per les vistes horitzontals, la idea panoràmica i la captura de certs ambients llumínics i atmosfèrics.

En general, va sorprendre la varietat de temes i recursos que en Ñay havia desplegat i també hi van haver paraules per descobrir darrera les pintures més fosques i també en les més recents, un artista esperançador.  Una ànima pacífica, atenta a la bellesa, a la capacitat de suggerir: les coses que semblen altres coses. Un artista infatigable. Un excel·lent dibuixant. Un artista, que vam dir s’auto-infravalorava, però en canvi no va parar mai d’atacar el paper o la tela. Una obra, per tant, pròpia, genuïna, en constant revisió, que ens ha quedat congelada perquè la  gaudim i no oblidem al seu autor.
Amb aquesta sessió d’ÉcfrasisXXI vam finalitzar el programa d’activitats paral·leles a l’exposició Col·lectiva. La mostra encara es podrà veure fins el dia 17 d’agost. És encara un tema verd, però hi ha possibilitats que les obres petites de l’exposició, les de 25x25cm, que són les que es  vinculen amb el tema del “país pel futur” es puguin veure, una setmana  més tard al Figaró, en el context d’una fira d’art que hi fan i de la seva festa major. Ho concretarem si la resta d’artistes accepta la proposta i si ens entenem amb els organitzadors de Figa Art.

COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Tasts amb futur

Fotos: Aleix Art

Montse Uràn del Rebost de la Montse, comparteix  receptes i consells culinaris 
en un taller amb quinze assistents,  en el context de la Col·lectiva Aleix Art’14. 
La mostra encara es podrà veure fins el 17 d’agost
Foto: Aleix Art/Rosa Montañà
Centelles. Dansa,  joieria, cuina. Les activitats paral·leles aboquen la Col·lectiva, cada cop més a un caire interdisciplinar. Mirar, dialogar i fer palpable que la creativitat esta viva i que l’obra acabada pot tenir un llarg recorregut.
Ahir va ser el torn dels tasts gastronòmics del Rebost de la Montse. Montse Uràn va  fer un pas endavant en els seus tallers. Mig provats els cursets en petit comitè, als fugons de casa seva, la Montse ahir va exposar-se davant  15 curiosos. I no és el mateix escriure en un blog d’abast insospitat, que dirigir-se directament a una gent present i atenta . Però l’assistència  va ser activa, receptiva i agraïda. Una dels participants ens va ressaltar, positivament, que el fet de reunir-se persones tant diverses, de diferents  edats, per compartir, li produïa bones vibracions i li feia reviure la costum, tant catalana, de reunir-se al voltant de la taula. En el nostre cas, demostrant que gastro-nomia i la costum tenen un bon futur en el nostre país. 

Vam estar al voltant de la taula, però no pas ben bé entaulats. Fins  a les postres, al cap d’una hora llarga, no vam posar les cadires per descansar les cames. La Montse Uràn demanava atenció per desglossar els secrets de les seves receptes i sobretot els contrastos de sabors i textures que són els colors i pinzellades. Algú després em va dir  que era una cuina d’elaboració assequible. Vol estona i paciència, però és una cuina oberta, sense grans secrets i que si es segueixen les instruccions, es tenen manetes i  gust, es pot aconseguir fer a casa.
Capella de gustos
El tast va seguir l’esquema d’un  menú: entrants, primers, segons i postres. Brioix d’ànec, puré de porro amb cruixent de pernil, eriçó de bacallà, croqueta de sípia bruta, culant de patata amb botifarra i graixons, mousse de xocolata, etc. A la matèria prima del plat, la Montse ens hi feia afegir un contrast en forma de salsa, oli o trossets d’aliments més  cruixents. La professora ens feia olorar els recipients per endevinar els condiments, a vegades inusuals. A la capella han quedat algunes receptes del curs i segur que, si no avui, aviat, les podreu consultar al blog del Rebost de la Montse.
La base sòlida del tast va anar acompanyada de vins blanc i negre, de cellers catalans i també  de ratafia centellenca. En  resum vam gaudir d’una  estona culinària molt entretinguda i que sospito haurà generat bons feedbacks entre els assistents i a la mateixa Montse que pot veure reforçada i incrementada la seva passió, en forma, per exemple, de nous cursos i –segur-, receptes més entusiastes al seu blog.
Les activitats paral·leles arriben avui dissabte a la seva conclusió amb una jornada de debat i comentari entorn a les obres de l’Ignasi Arañó, que formen part de la Col·lectiva. 
Una sessió d’écfrasis, d’especulació, observació a la que s’han  convidat persones properes a l’artista homenatjat i també altres experts i amants de la pintura. Després fins el  dia 17, podreu acabar de gaudir de la Col·lectiva amb tranquil·litat i coneixent noves presències com la resta de la col·lecció Meisou de Sílvia Valencian i les receptes de la  Montse. 
Foto: Aleix Art/ Ramon Xuriach
Nou skecthcrawl al MIAU de Caldes
La proposta d’Aleix Art, d’un segon sketchcrawl 
a Caldes de Montbui, en motiu de la Mostra 
d’Art Urbà –MIAU-, ha estat seleccionada de nou.
En aquesta reedició del recorregut de dibuix urbà, 
s’accentuarà l’atenció a les activitats pròpies 
de la trobada d’artistes que  fan intervencions 
als carrers, safareigs o horts de la vila termal: 
performance, instal·lacions, dansa, etc. L’edició
d’enguany del MIAU serà el 20 de setembre. 
Divendres, dia 15, Mare de Déu d’Agost,, obrirem com si fos un diumenge, al mati i a la tarda.










COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Joies per deixar-se anar


Totes les fotos: Aleix Art

Centelles. Avui ha estat el dia de la presentació de la col·lecció de joieria de Sílvia Valenciano, responsable del taller Recién Llovido. No ho deixo per dissabte, perquè s’acumularan els raports de les activitats de la Col·lectiva i cada una té la seva importància.
Les  joies, millor posades: collarets, anells, arracades. La Sílvia ha convençut a dues amigues seves perquè fessin de models i  es posessin les seves peces i les ensenyessin al públic. Hi ha bàsicament tres colors, fruit de la combinació de diferents esmalts i metalls. La col·lecció Meisou és fruit de  la praxis recent de Valenciano en el món de la ceràmica. La col·lecció és fruit d’això i també  de la peça que l’artista va preparar per l’exposició “Obrim els ulls”, del juny passat, un esplèndid arbre fet de fulles de ceràmica, individualitzades. Les fulles sortien de motllos de guix, que al seu torn eren negatius de fulles reals.

De les fulles al fang

La col·lecció de joieria que s’ha presentat avui és relaciona també amb aquests motllos. Però aquí la Sílvia hi ha cercat la utilitat “portable”. Una utilitat que en aquestes peces estava una mica minimitzada per deixar espai a la creativitat sense fronteres. Són com esbossos fets volum. 
La idea és que  després d’aquestes peces més “expressives”, se’n farà la versió més lleugera i assequible. Per tant el què tenim a l’exposició i que avui s’ha presentat i incorporat són prototips exclusius. Referents de noves joies, que la Sílvia vol seriar en petites quantitats i que permetrà incorporar altres metalls més nobles, com la plata.
Dades  d’aquesta gènesis creativa, veure, tocar, els prototips i també algunes versions més portable; així com preguntar i demanar, ha estat el menú de la presentació d’avui que ha aplegat unes dotze persones. Les activitats paral·leles, la tònica, és animar a una desena de persones. La d’avui de moment és la que ha anat millor en quan a assistència i també ha generat bons feedbacks. La Sílvia ja s’apunta a una altra presentació l’any vinent.  Veurem demà divendres, amb la Montse Uràn si es compleixen unes expectatives similars.