“La dansa és un viatge per la imaginació i l’expressió”
 |
|
Aleix Art
La Laura Marsal, el vespre de l’entrevista
|
Centelles. Ja no és noticia que quan els centellencs veiem a la Laura Marsal ballar, se’ns queda el cor com un puny. És tant bona en el seu art! És del ram de la dansa clàssica i contemporània. Fa molts anys que segueix aquest sender, però no en fa tants que ho ha fet especialment públic i que ens deixa gaudir de la seva destresa. Per quan un concert solo de dansa sencer? Això no li vaig pensar demanar a l’entrevista que ens va deixar fer, el passat diumenge. Una estona per conèixer millor el seu projecte vital i la seva filosofia.
Aleix Mataró – Quan vas descobrir la dansa?
Laura Marsal- Quan tenia 14 anys vaig començar a ballar hip hop. M’agradava. I al cap de tres anys vaig començar a estudiar dansa clàssica i contemporània a Vic. La dansa és un viatge per la imaginació i l’expressió. No és només seguir uns passos, sino donar-hi la teva interpretació. La dansa vol dedicació, autoexigència. És una carrera solitària on depens molt de tu i del teu esforç.
La Laura ens explica que primer l’hi agradava més la dansa clàssica, però que de mica en mica ha anat descobrint i interessant-se per la contemporània, que resumit, equival a llibertat. Però es basa en la dansa clàssica i la Laura té en aquesta base els ingredients pels seus exercicis d’escalfament i de base coreogràfica per fer els moviments més complexos de la dansa contemporània. Viu la dansa com quelcom interelacionat amb l’art, amb l’essència i que al mateix temps li marca la manera de viure. En un moment de la conversa ens dirà que és també com una atleta que s’ha de cuidar i mantenir el seu cos en forma, perquè és aquest el seu instrument. Un bon tros de la seva formació el deu a una estada important a Londres:
L.M.- Vaig consolidar la vocació de ballarina durant uns estudis de grau superior de dansa, de tres anys, a Londres –que equivalen a estudis universitaris -Allà, tot el dia fèiem dansa, però també ens van ensenyar moltes altres coses que potser no eren dansa, però que ens podien ajudar, com temes d’il·luminació. Allà ens van inculcar aquests valors artístics de la dansa.
A.M.- Però has trobat un bon entorn familiar per poder fer això?
L.M.-Sí, he trobat un bon suport en el meu entorn. Però al principi els meus pares no ho veien clar i volien que tirés cap a un altra cosa més segura. Quan va arribar l’hora de matricular-me a la universitat, vaig anar per inscriure’m a educació infantil. Però vaig tornar a casa, sense apuntar-me enlloc.
 |
| Laura Marsal |
A.M.- I que fa ara la Laura?
L.M.- Estic preparant un duet amb una companya, per presentar-me a un concurs de Burgos. El premi són beques per estar en companyies de ballet. Això m’agradaria molt. Ara miro de participar també a moltes audicions, ja que si mai m’escullen accediré a un contracte temporal per treballar en un muntatge. Ara ja vaig a fer audicions invitada. Un cop em diguin sí, tot serà més fàcil, per continuar en altres projectes de dansa. Em cal estar al dia. A Sant Joan Despí vaig quedar segona en un premi. Vaig tenir que ballar sense música, perquè l’aparell no els hi anava bé. Però va ser bonic veure el moviment del cos sense el suport sonor. El premi és participar en un muntatge del Ballet Contemporani de Barcelona. Desitjo trobar sort aquí, on tinc la família, la parella, els amics. Però si aquí no va bé, no descarto marxar a fora, a Londres o Alemanya on la dansa està molt més valorada. Aquí està fatal. Però en tot. El meu xicot ha fet teatre i també li costa molt entrar. Tots dos hem presentat una proposta de fer teràpia de dansa i teatre a uns nens d’un centre d’atenció especial de Barcelona.
badaluc 
One thought on “ENTREVISTA [] Laura Marsal, ballarina”