Mosaics per a totes les cases

Griselda Fabrego porta a les Finestres d’El Trabuc cinc exemples de les seves peces de mosaic, on mostra les capacitats expressives i adaptatives de la tècnica

Dedicat a Alfons Borrell (1931-2020)

Centelles. Mosaic o trencadís? El  primer està format per trossos de pedra o ceràmica petits i en el segon el que és característic és que els trossos siguin irregulars. Però és un tipus de mosaic. I és el que des de fa tres anys practica la Griselda Fabrego. Filla de Roda de Ter, i néta d’un pica-pedrer que la introduí en l’ofici de ben joveneta. Ella va pensar amb com podia fer us de la maceta que l’hi havia regalat i es decidí a trossejar rajoles.

Griselda treballa amb rajola de fang esmaltada i amb rajola hidràulica que és un pel més gruixuda i actualment les trenca amb tanalles.

A l’exposició, la primera que fa, a les Finestres d’El Trabuc, hi porta les seves papallones que s’han fet característiques a les xarxes. Grisleda ha començat amb el mosaic com una afició, però també hi pensa com a feina, i inclús havia pensat fa uns anys a obrir una  escola a Centelles, que ens recorda és una vila amb un passat modernista. En aquesta etapa el mosaic i especialment el trencadís es va desenvolupar sota l’impuls de personatges com Gaudí i Jujol.

La primera peça que va fer Griselda en mosaic és una B, de Bertha –la seva filla– o Barcelona, on fa un temps va anar a millorar la tècnica, a una escola. La B i la  peça que va fer a l’escola també es mostren a l’exposició d’El Trabuc.

La peça que no s’ha pogut exposar perquè s’ha cregut que pesaria molt és una recreació en mosaic d’un retrat femení de Picasso. La Griselda ha acabat aquesta peça aquesta mateixa setmana de primers d’octubre. Però és un mosaic gran. Mesura:  80 cm d’ample  x 120 d’alt i ens diu que pesa molt. És la peça més gran que ha fet. Però és molt maca i per això la introduïm en aquest butlletí. I també per mostrar que la gamma temàtica de l’artista es va ampliant. Ella sempre està oberta a reptes nous . El seu desig és fer arribar l’interès pel mosaic a més persones, com a clientes o com a noves aficionades d’aquesta tècnica mil·lenària. 

Els somnis a Colnaghi

Fa uns mesos vam parlar de l’exposició a la Colnaghi de Londres, d’artistes catalans que passaren per París el 1900. L’exposició ja es va acabar i segons l’Artur Ramon va ser un èxit: i és que es va vendre tot!

Però la vida a la Colnaghi britànica continua i són molt engrescadors: ara proposen una exposició sobre els somnis. Exactament sobre la interpretació dels somnis a través de la història de l’art : “Dreamsongs – from medicine to demons to artificial intelligence”. Ordenada en cinc apartats segons un comentari del segle V de Macrobi, al poema “El somni d’Escipió” de Ciceró, acull obra d’artistes de tots els temps, com: Peter Blake, Lucas Cranach El Vell, Salvador Dali, Max Ernst, Henry Fuseli, John Anster Fitzgerald, Goya i molts d’altres. L’exposició també es pot veure on-line. I físicament avisant de l’anada.